última ronda

r.mirabete

L’ACTE

Deixa un comentari

L’ACTE

Alegria. Ascetisme
embolcallant l’ésser malmès.
Com un redós la ferida rere la sang.
El crit menys humà
de cada estat d’impuresa.
Alegria des del llindar desèrtic;
blau desesper de tanta fam de verd.
Ple de res en l’insomne vent d’alegria.
Sagnar la ment i arraconar-me en òrbites planes,
regularitzar les capes espirituals i ser un cos suant.
Amb els llavis deserts que nodrien l’arrel més seca
retrobar-nos on ens deixà l’ahir.
D’un bes prendre’t tot l’ànim de son de l’alegria.
Endur-me’l com un plec humit de llavis verges.
Deixar, doncs, les flors per als altres
i ser en el teu cos nu que es menja el meu cadàver.

RICARD MIRABETE

MANU ORIOL. POEMA L'ACTE

 

L’acte (2015) de MANU ORIOL

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris, General el 21 de novembre de 2015 per ricard99