L’ACTE
Deixa un comentariL’ACTE
Alegria. Ascetisme
embolcallant l’ésser malmès.
Com un redós la ferida rere la sang.
El crit menys humà
de cada estat d’impuresa.
Alegria des del llindar desèrtic;
blau desesper de tanta fam de verd.
Ple de res en l’insomne vent d’alegria.
Sagnar la ment i arraconar-me en òrbites planes,
regularitzar les capes espirituals i ser un cos suant.
Amb els llavis deserts que nodrien l’arrel més seca
retrobar-nos on ens deixà l’ahir.
D’un bes prendre’t tot l’ànim de son de l’alegria.
Endur-me’l com un plec humit de llavis verges.
Deixar, doncs, les flors per als altres
i ser en el teu cos nu que es menja el meu cadàver.
RICARD MIRABETE
L’acte (2015) de MANU ORIOL