última ronda

per Marta Pérez i Sierra

De Penitents a Desemparats (Tanit Poesia, 2014) és un poemari escrit a quatre mans per Ricard Mirabete i David Caño, que inclou dinou fotografies en blanc i negre de Carles Mercader. L’ha publicat Tanit, que és una petita editorial de Santa Coloma de Gramenet.

De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna) ens explica una història sòrdida, una història que neguiteja, la dels poetes que han esclafat els seus poemes a les llambordes del barri antic de Barcelona, i després s’han esclafat ells mateixos, encara que només sigui simbòlicament, com diuen els versos a la pestanya de la contraportada: On s’amaga l’assassí de tots els poetes suïcides?

Carrer a carrer, Caño i Mirabete ho investiguen.

Molt a prop de la poesia escènica, amb diferents personatges, marginats, assassins, prostitutes. És un recorregut pels carrers d’una Barcelona més adients per a un escenari de novel·la negra que per a un poemari. Carrers que descrits amb la contundència dels versos de Caño i Mirabete ens provoquen i ens alerten. Carrers que puden, que destil·len sang, amb plàstics als balcons desafiant les mirades, amb vísceres ensangonades esclafades a les façanes.

Fotografia Carles Mercader

 

Conec molt bé aquest barri, i li sé veure la part amable, però he reconegut en el poemari, la part fosca, la que emergeix quan tots els turistes ja han vomitat les seves cerveses i han escopit totes les seves perspectives. He olorat en els versos de De Penitents a Desemparats la sang coagulada d’una guerra que encara podem llegir a les pedres, la sang confosa que gotegen les xeringues, la sang robada a dones que es dilaten , la sang vessada, la sang blanca…

Carrers / versos escrits amb sang, pixum, suor i vergonya, com un grafític gegant que ens cridés a ressuscitar la poesia, la que hem destruït abans en un excés de crueltat.

Perquè si hem mort la capacitat poètica d’una societat hem mort la vida.

Marta Pérez Sierra

ENLLAÇ:    MARTA PÉREZ i SIERRA