última ronda

r.mirabete

QUAND

Deixa un comentari

MANU-ORIOL.-POEMA-LACTE

Il·lustració de Manu Oriol, L’acte (2015)

QUAND
Quand brûle le vert au sommet.
Quand la lumière décroissante grandit.
Quand l’escargot griffe la branche,
quand il laisse sur mes mains les traces.
Quand glisse la glace jusqu’au visage.
Quand l’ombre croît sur le mur.
Quand arrive l’heure implacable.
Quand le temps s’enroule dedans moi.

Le monde est l’ombre de la fatigue.

Ricard Mirabete, Quand (traducció d’Helena Badell). Poema inclòs al llibre Última ronda (Edicions de La Magrana, 1999).

QUAN

Quan el verd es crema al cim.

Quan en minvar la llum s’acreix.

Quan el cargol urpeja la branca,

quan em deixa el rastre a les mans.

Quan s’esllavissa el glaç fins al rostre.

Quan l’ombra creix a la paret.

Quan l’hora arriba implacable.

Quan el temps s’enrosca dins meu.

El món és l’ombra del cansament.

           Ricard MirabeteÚltima ronda (Edicions de La Magrana, 1999)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris, General el 25 de maig de 2016 per ricard99