‘De penitents a desamparats’ i de violència i assassinats
Deixa un comentari
‘De penitents a desamparats’ i de violència i assassinats
per MAR FONTANA
Està tot dit, en poesia? Ricard Mirabete, Carles Mercader i David Caño ho posen en dubte: encara hi ha portes que esperen ser obertes. De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna) n’obre una de bat a bat vers una realitat, en clau de ficció, sòrdida i fosca, plena de neguits i de crits, mancada de certeses.
Què s’amaga entre les façanes del barri més antic de Barcelona? De quines activitats són testimonis les llambordes desgastades dels seus carrers i passatges? De tota mena. També ho són d’actes de penitència, d’actituds violentes i de situacions límit de desemparament, en el seu sentit més ampli. Una ciutat ofereix una multitud ingent de rostres, també d’aquells que ens resulten més desagradables, del tot necessaris per entendre el complex mosaic urbà i, per extensió, humà. Una ciutat que barreja “ànimes solitàries a les barres dels bars/clandestins”, “putes de Corint/que es tornen velles” i “milers d’artistes anònims exposant lliurement/el seu art macabre”.
El barceloní Ricard Mirabete i l’olotí David Caño cedeixen la veu a personatges inquietats i inquietants que es despullen mostrant-nos els seus turments inconfessables enmig d’una Ciutat Vella, un barri que assumeix el paper d’escenari d’excepció, en un recorregut per una “Barcelona íntima i desafiant”, escrit a quatre mans, que suposa tot un experiment que va més enllà del que, en un principi, estem acostumats: personatges propers a arguments propis de la novel·la negra més crua ens descriuen el costat més fosc des de la mateixa foscor, defugint, a través de les paraules dels dos poetes, convencionalismes i prejudicis que, massa sovint, impregnen la nostra escriptura, la nostra poesia.
Gairebé una trentena de poemes, acompanyats per una vintena d’imatges, que ocupen la part central del llibre, realitzades per Carles Mercader, amant del blanc i negre, una coloració molt adient a l’hora de tractar la vessant més obscura i més pretensiosament ignorada de la condició humana.
De Penitents a Desemparats, com dos carrers de Barna, com qualsevol de nosaltres. Llegint-lo, un pot tenir la sensació que parla d’un món advers, d’un món pervers, que queda lluny. Però que podem tenir més a prop del que ens pensem.
Article publicat a Núvol, el digital de cultura (20/01/2015)