LA GRAN BAIXADA SEGONS LAIA LLOBERA
Deixa un comentari“El segon llibre de Mirabete, La gran baixada, aporta una combinatòria de caire més fantàstic: d’una banda hi fa acte de presència el món de l’oníric i el taumatúrgic i, de l’altra, el cosmos del jo més quotidià.
Un lloc central de la cartoteca d’aquests versos l’ocupen les figures del somni i l’evasió, per mitjà de les quals el poeta s’escapa de l’absurditat del món i la realitat que l’envolta: “somnis vers lluny del mur de granit” que malden per volar. Talment el reflex de l’instint inesgotable de perviure a tots aquells naufragis que han deixat una empremta dins nostre, com explica la cita de Brossa que encapçala tot el llibre. Perquè l’home és la lluita constant per poder transcendir i superar la seva condició de migradesa. Per això la poesia de Mirabete és del tot atemporal. En els seus versos també trobem la petja decadent de l’spleen de Baudelaire o l’enigma il·lusori de Kafka.”
LAIA LLOBERA, fragment de l’article “Ricard Mirabete: pelegrí de les ciutats”, publicat a EL QUADERN DE LES IDEES, LES ARTS I LES LLETRES, núm. 196 (juny/juliol/agost 2014) pp.30-31.