última ronda

r.mirabete

LA NOIA D’AIRE BLAU

Deixa un comentari
JORDI ROIG

LA NOIA D’AIRE BLAU

Stonberg Editorial

Barcelona, 2011

La vida transcorre per petites estances on s’amunteguen, amb un deix delerós, les partícules d’aire comprimit que encara podem respirar. Una bona manera de trobar-se un mateix és llegint una novel·la. O bé escrivint-la. I això és el que ha fet Jordi Roig (La Palma de Cervelló, 1957) que publica la seva primera novel·la, La noia d’aire blau, i posa damunt la taula la seva mirada poètica al servei d’una història que es passeja per l’amor, l’amistat, la família, el dolor, la mort i la poesia. Convé remarcar el fet que l’autor ja porta publicats un seguit de llibres de poesia i que és eminentment poeta. Per aquesta raó, la novel·la pren l’observació directa de la realitat i la introspecció psicològica per dotar la seva narració de tot allò que un poeta sap fer: entrar dins d’un personatge i fer-lo transitar per la superfície amb la presència física d’una persona de carn i ossos. La noia d’aire blau narra la història d’un home que acaba de travessar la barrera dels quaranta anys, en Pere, que duu una vida rutinària amb una feina avorrida i sense ambició. Tot i així, per mitjà del seu afany per escriure una novel·la, la seva vida pren una alta volada, entre el somni i la il·lusió. És prou interessant destacar que aquest projecte de novel·la -que forma part de l’argument d’aquest llibre- adquireix d’una manera prou rica la presència en tot allò que els lectors poden seguir al llarg de la narració. A part d’aquesta aclucada d’ull a la metaliteratura, que és prou habitual en la tradició literària occidental, cal fer èmfasi en un dels millors encerts del llibre: el de saber utilitzar aquesta possibilitat narrativa per tal que el somni i la realitat es barregin d’una manera emotiva i del tot efectiva.

Al llarg de la novel·la, el protagonista de la història va explicant les vicissituds dels seu passat i ens fa partícips als lectors de la seva vida present. Es narren els encontres amb els seus amics i amb les seves amants reals o virtuals, i tot allò que durant el dia a dia va vivint i va confluint en la novel·la que es proposa d’escriure. Hi ha passatges narratius d’una gran bellesa poètica. Hi ha passatges en els quals el diàleg ens duu a posicionar-nos també a nosaltres, els lectors, davant  les nostres situacions personals i quotidianes davant l’amor i el desamor, per exemple. La novel·la pren un aire que no deixa indiferent a ningú ja que l’emoció i la contenció estan sàviament dosificades. Un dels guanys del llibre és la llengua literària de l’autor, que tan bon punt assaja el vol poètic com també el realisme quotidià d’uns diàlegs efectius i versemblants. Aquesta novel·la és àgil i emotiva, descriptiva i introspectiva, i té tots els ingredients perquè els lectors en puguin gaudir plenament de la seva trama i transcendència literària. En resum, un bon llibre i una bona història per recordar des de la complicitat de qui se sap llegir els seus pensaments en els dels altres. Jordi Roig ha sabut construir una novel·la que sabrà omplir les llargues hores d’un lector amatent que tingui un bon somni, una bona vida.

                          Ricard Mirabete

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 19 de gener de 2012 per ricard99

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.