EL PORT DEL NOU MÓN
Deixa un comentariEdicions 62
Barcelona, 2011
A El port del nou món ens trobem a la Barcelona del 1477. Es va dibuixant el pas de l’Edat Mitjana a la Modernitat i un dels aspectes clau d’aquest moment històric és l’afany de transformar el món natural per mitjà de la tècnica i, per tant, de la tecnologia. La ciutat de Barcelona ha emprès la tasca de construir el primer port de la ciutat amb l’objectiu de garantir el futur comercial dels catalans: el port de la Santa Creu. Per aquesta tasca la ciutat ha contractat a un enginyer italià, Stassi d’Alexandria, i a un vell cartògraf barceloní, Lluís Esquiva. La novel·la va adquirint tots els colors possibles d’una novel·la total: és una novel·la d’aprenentatge per part del protagonista, Marcel Roqueta, fill del capatàs de les obres. És una novel·la coral en què un seguit de personatges són el contrapunt ideològic i moral a les vicissituds del protagonista. També podem destacar com els dos personatges femenins que van enllaçant-se a la vida del Marcel, la Teresa i l’Arsenda, ens mostren la complexitat de l’imaginari femení enfrontat a la individualitat masculina. És també, i sobretot, una excel·lent novel·la d’aventures i d’intriga, amb episodis narratius d’una gran força creativa i d’una tensió dramàtica d’alta volada. La presència de personatges inquietants com ara el pare Cardoso o les escenes violentes que pateix la Teresa, són un clar exemple del talent narratiu i psicològic de Xulio Ricardo Trigo. L’autor aconsegueix fer brillar la història per damunt del rigurós estil literari que la fa possible. Ens atrevim a afirmar que el gènere de novel·la històrica és, respecte la novel·la que comentem, tan sols l’excusa literària per recrear tot un món que per mitjà de les peripècies del protagonista ens explica l’afany humà de transformar la realitat, el món, per mitjà de les idees d’aquells que tenen la força i la valentia de dur-les a la pràctica. En citarem un fragment que il·lustra el que comentem:
-Posar en pràctica les nostres idees és un desafiament que no sempre ens és possible, Josep.
-I, aleshores, quin sentit té tenir idees? Creia que la recerca de la felicitat era acomodar-les a la vida real, regir-nos per elles.
La tensió dramàtica va avançant sense deixar espai per a una lectura asèptica. La tercera i la quarta part són una mostra d’alta concentració literària amb un ritme narratiu que fa palès el mestratge com a narrador de Xulio Ricardo Trigo. La seva anterior novel·la històrica El somni de Tàrraco (Edicions 62, 2009), centrada en el nostre passat iberoromà i amb el rerefons de la capital tarraconense, ja va despuntar com una novel·la històrica que a les mans de Ricardo Trigo és un pretext literari per construir una novel·la total. El port del nou món és la novel·la que situa a Xulio Ricardo Trigo com un dels autors indiscutibles de la narrativa catalana contemporània. Amb aquesta novel·la us podreu deixar portar per l’imaginari compartit del nostre passat cultural.
Ricard Mirabete