última ronda

FELIX ORBE

Jordi Valls

Editorial Denes

València, 2010

Encara hi ha motius bíblics que ens pesen al damunt. I no és pas dolent. Encara la petjada de la història occidental –mítica i social- ens acara al present. I els elements bíblics d’aquest poemari (David i Goliat, Josué, Judes) adopten un nou matís, una nova forma, inserits en el món actual. Perquè el secret de revitalitzar actituds i accions està en la mirada –i la narració- d’allò que va configurant els nostres dies. La ciutat hi és molt present en l’obra poètica de Jordi Valls. I no només en aquest volum sinó al llarg de la seva trajectòria. Felix orbe és una bona síntesi de les motivacions líriques de l’autor ja que hi ha continuïtat de propòsits poètics. També en d’altres ocasions el rerefons bíblic era motiu de recerca per al poeta. Perquè dins de la cultura occidental, la Bíblia hi té un paper determinant, com a mínim en la concepció que tenim de la realitat. En Felix orbe –Feliç al món- Jordi Valls ha volgut explicar líricament episodis de la nostra quotidianitat compartida i de la seva vivència particular transmutada en matèria lírica. Se serveix d’un estil narratiu, que llisca per damunt dels versos per fer-nos-els passar ben endins amb el to de les converses pausades. El discurs verbal construeix una mena de relat poètic que ben sovint és una mena de paràbola de la quotidianitat. Per mitjà del realisme expositiu, els poemes contenen un seguit de versos que tenen tota la força sense fer ús de la violència lingüística. Per exemple, farem esment de belles troballes com ara La rutina té la força d’un cadàver o també El cos empeny l’ànima i no l’ànima el cos.

La poesia de Valls apel·la directament a la nostra consciència del ser en el món. La nostra peripècia vital està empeltada de les circumstàncies que comanden la nostra quotidianitat; tanmateix, la intenció principal que desprenen la major part dels poemes és la invitació a tenir coratge, a ser reflexius, a no deixar-nos sotmetre a l’autocomplaença esclava, sinó que sempre som a temps per fer-ho millor. Com a individus, com a ciutadans. El seu constant rebuig a la violència de qualsevol tipus –social, personal, lingüística- troba la seva forma essencial en els poemes que ens permetran gaudir de l’expressió lírica, però encara més, de l’oportunitat de reflexionar sobre un mateix i el seu paper en el món. Hi ha també exposada la seva poètica particular. Destacarem el poema Art inútil, de la darrera part del poemari, perquè ens dóna la clau de com ens podem servir del realisme, quant a l’expressió, sense caure en el realisme com a falsa operació poètica: el poeta es dirigeix als “professionals” de la poesia que n’escriuen perquè com que a l’escola n’han après… Insisteixes tossut amb els versos elàstics, / i clarividents del realisme més solemne, / efervescent com el primer glop de cervesa / escrius poesia perquè saps que no existeix.

                       Ricard Mirabete, article publicat a Benzina, núm.56