MÚSICA
Deixa un comentari
ANNA AGUILAR-AMAT
Música
Cal entendre que si els mots són tan poc és
perquè també són massa.
Si dic que el teu tors i l’estèrnum pilós em són
un arpa (rínxols de cordes que he trencat de tant
tocar-les), que el teu moll de la cama és com
un saxofon i vull seguir, arribo a allò grotesc del
timbaler i la flauta del membre.
¡Quina pobresa de l’idioma!
Perquè, de fet, el que no s’enuncia és una melodia
que els nostres cossos fan, un al costat de l’altre:
Schubert, les espatlles, l’esquena; Haydn si em toques
els peus, Bach si ens mirem, cel i pou, la fi dels ulls.
Però és aquesta, la dels mots, la gran pobresa
que salvem com nostra. Llavors fem acudits,
jocs de paraules: per Schubert, xumar, per Bach
‘turn down your back’(1) per Herr Mozart, mossec, per
Haydn, ‘hide’. ‘I’ll seek’ (2).
Si els mots no fossin tants, ni en tantes llengües
¿com podríem callar tot el que no es pot dir?
¿com podria sentir la música dels dits?
Anna Aguilar-Amat Música i escorbut (Edicions 62, 2002)
(1) Gira’t d’esquena
(2) Hide and seek, fet i amagar