UNA FORMA DE HABLAR
Deixa un comentariUna forma de hablar
MARIA RODÉS
Bcore, 2009
POP. És el nou projecte en solitari de Maria Rodés. L’any passat va enregistrar amb Andy Poole un disc sota el nom d’Oniric: Sin Técnica (Cydonia, 2009). És una jove compositora i cantant que proposa un folk proper al pop fet a casa, amb tot un seguit d’instrumentació casolana (sons d’objectes domèstics com ara encenedors, raspalls de dents, aixetes) i amb una acurada producció musical per part de Ricky Falkner. Una forma de hablar conté onze temes delicats, que s’acosten al jazz, que insinuen apunts de bossanova i mantenen el to de la cançó francesa. La veu de Maria Rodés es fa acompanyar de la guitarra acústica i ens ofereix unes composicions oníriques, suaus, penetrants. Compta amb la col·laboració de músics experimentats que aporten matisos harmònics, principalment en la secció de vents i en les programacions de Ricky Falkner, el productor. El tema que dóna títol al disc és mou entre les reminiscències jazzístiques i el pop acústic de tons quotidians. L’univers musical de Rodés està ple de fets quotidians i de sensacions íntimes. L’amor és un dels motius temàtics principals. A De cero a cien, el soroll esdevé la música pròpia del desconcert vital. En d’altres ocasions, és el ritme de la vida –campanes, tambors d’intensitat diversa- allò que complementa les seves lletres en què el somni és més real que la quotidianitat. Desorden obre el disc i és un dels temes més rodons. El ritme a voltes frenètic, a voltes calmós, il·lustra el ritme vital d’equivocar-se així –o de viure així. La seva veu dolça, afrancesada, amb constants modulacions, avança al llarg del disc des de la serenitat a la confessió, de l’amor al desamor… tot plegat, en un viatge a què ens convida la seva audició. Totes les composicions són seves i mostra un grau de maduresa envejable. Col·loca més enllà del folk les seves cançons quotidianes i oníriques.
Video Maria Rodés:
http://www.youtube.com/watch?v=VUygQ5D5xr4&feature=related