última ronda

Un dia tot va ser senzill:
prendre l’ànima com aquell que es posa un barret
i reprèn la caminada amb tota la il·lusió de què és capaç.
Encara somreien les veïnes, encara corrien els nens
cap al jardí veí. I tot era proper. La vida començava.

    Ricard Mirabete (2009)