última ronda

r.mirabete

SEGON SECRET

Deixa un comentari

SEGON SECRET

Encara m’estic a l’extrem
d’una corda d’espirals.
M’empasso el bosc i mossego
la calç que venia dels teus llavis.
Desviure’s enmig del verd i del secret
embadalit, negre i arrissat del do
que m’ha omplert de saliva i temps.
A la cara hi duc un cau d’onades
i el vent que hi has deixat caure;
és com si existís una revelació posterior
que no pot deixar de ser el que és:
premonició de l’acte segon.

RICARD MIRABETE

MANU ORIOL POEMA MIRABETE

Segon secret (2015) de MANU ORIOL

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris, General el 21 de novembre de 2015 per ricard99

L’ACTE

Deixa un comentari

L’ACTE

Alegria. Ascetisme
embolcallant l’ésser malmès.
Com un redós la ferida rere la sang.
El crit menys humà
de cada estat d’impuresa.
Alegria des del llindar desèrtic;
blau desesper de tanta fam de verd.
Ple de res en l’insomne vent d’alegria.
Sagnar la ment i arraconar-me en òrbites planes,
regularitzar les capes espirituals i ser un cos suant.
Amb els llavis deserts que nodrien l’arrel més seca
retrobar-nos on ens deixà l’ahir.
D’un bes prendre’t tot l’ànim de son de l’alegria.
Endur-me’l com un plec humit de llavis verges.
Deixar, doncs, les flors per als altres
i ser en el teu cos nu que es menja el meu cadàver.

RICARD MIRABETE

MANU ORIOL. POEMA L'ACTE

 

L’acte (2015) de MANU ORIOL

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris, General el 21 de novembre de 2015 per ricard99

PUNTS GEOGRÀFICS D’UNA DESERCIÓ

Deixa un comentari

PUNTS GEOGRÀFICS D’UNA DESERCIÓ

Ell, no la improbabilitat del ser
Que gairebé no és més que el més humà
Que és Ella quan versa el mot sotamà
Que assaja el seu neguit sola enmig del bé
Que la transporta a l’hàbitat llunyà
Que no podria retenir a la mà
Que no serà part de l’afany que té
Ella, no la impossibilitat del ser
Que remou cendra morta al pantà
Que d’altres homes de viure malsà
Que portaven lluna en el fanaler
Que ja no, ni tampoc, no cremarà
Que és tot plegat la feina de boscà
Que Ell no sabia trinxar en el paller
Ell, no la impossibilitat de ser.

RICARD MIRABETE

 

Punts geogràfics d'una deserció. Manu Oriol. Poema de Ricard Mirabete

Punts geogràfics d’una deserció (2015) de MANU ORIOL

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Poemes esparsos el 16 de novembre de 2015 per ricard99

LES 14 LECTURES DE RICARD MIRABETE

Deixa un comentari

Les 14 lectures i cançons de Ricard Mirabete

El poeta Ricard Mirabete. Foto: Ariana Nalda

14 lectures:

El procés, de Franz Kafka.
El pare Goriot, d’Honoré de Balzac.
Drames rurals, de Víctor Català.
Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor.
Míster Evasió, de Blai Bonet.
La dona errant, d’Helena Valentí.
Les flors del mal, de Charles Baudelaire.
Poesia completa, d’Ingeborg Bachmann.
Poemes, de Gottfried Benn.
Poemes escollits, de Joseph Brodsky.
Poesia rasa, de Joan Brossa.
Raó del cos, de Maria-Mercè Marçal.
Tres relats de Sant Petesburg, de Nokolai V. Gógol.
Senilitat, d’Italo Svevo.

14 cançons:

Kowalski, de Primal Scream.
Radar, de Morphine.
Rental car, de Beck.
Novocaine for the soul, d’Eels.
Hotel Illness, de The Black Crowes.
Freedom rock, de Frank Black.
Dignity, de Bob Dylan.
Radar, de Radio Futura.
Estratosfera, de Lagartija Nick.
Tots els motors, d’Antònia Font.
Gribi bestial, d’El Petit de Cal Eril.
Cel salat, de Maria Coma.
Half & Half, de The Mighty Fools.
Núvol, de Jordi Calvet.

enllaç: 
Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris, General el 14 de novembre de 2015 per ricard99