última ronda

r.mirabete

AHIR A LA POETECA

Deixa un comentari
Vam recitar poemes d’Estiula de Lluís Calvo, de Costures de Mireia Calafell i del llibre Radar, entre molts d’altres llibres de cada autor, en un recital-conversa a partir de les poètiques respectives de cada poeta.
El cicle de La Poeteca l’organitza i el condueix la poeta Maria-Antònia Massanet que acaba de publicar el seu poemari el moll de l’os.
Va ser una trobada fantàstica que vam compartir entre amics i poetes de casa nostra.

La Poeteca convoca una sessió de poesia cada dijous a les 20:30h al bar La Createca (c.Comte Borrell, 122) de Barcelona.

Hi sou convidats i convidades cada dijous del mes de juny!

Enllaç:

http://lapoeteca.wordpress.com/

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 31 de maig de 2013 per ricard99

EL CICLE DE POESIA DE LA CREATECA

Deixa un comentari
Avui dijous 30 de maig hi ha la presentació del llibre Radar (Témenos, 2012) en un recital-conversa a tres bandes amb Lluís Calvo, Mireia Calafell i Ricard Mirabete.

Que no us passi de llarg el vers!

LA POETECA, el cicle de poesia de LA CREATECA (Comte Borrell, 122 de Barcelona) se celebra cada dijous a les 20:30h.

Enllaç:

http://lapoeteca.wordpress.com/

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 30 de maig de 2013 per ricard99

EL RADAR SEGONS ANNA RUIZ

Deixa un comentari

VIC, OBERTA I ESTESA…

 

Dir Vic en el món literari és dir aquella ciutat dels sants de Miquel Llor, però el Vic d’aquest poemari és aquell i és un altre.

Cada escriptor fa única la seva mirada sobre una ciutat. La de Ricard Mirabete és una introspecció de l’autor amb un rerefons d’elements que defineixen aquesta ciutat: el Mèder, el Temple romà, etc. Però també hi ha un poeta obert a la descoberta, un poeta disposat a fer-se seus els espais on s’anirà retrobant a si mateix.

Els elements quotidians van construint la poètica d’aquesta primera part: el bar, el cafè, les cruïlles, els semàfors, la mercuriana bicicleta… tot com una imatge del Google que ell va poetitzant, però no només això, en cada vers hi ha els batecs del cor del poeta, la seva solitud, el dolor de l’absència, el jo i el tu enyorat, el coneixement d’una ciutat nova.

Els poemes estan resseguits d’elements com la llum, sovint metàl·lica, la lluna, l’arc de sant Martí, els núvols degollats, els coloms de pèl d’asfalt, la boira… tot plegat com un quadre impressionista que té mil punts de colors. Sembla que el lector obri la finestra com feia el poeta anglès Philip Larkin en un dels seus poemaris més emblemàtics i contempli a través dels mots de cada vers el paisatge que ha impactat al poeta. Crec que alguns d’aquests poemes podrien ser imatges d’una tela que ens ofereix des de la seva peculiar mirada.

A la segona part pren protagonisme la música que ha marcat el llibre des del mateix títol, Radar, una cançó de Radio Futura, però també amb ressons musicals de grups com Nirvana, No doubt, etc. Aquí els ulls, els colors sovint grisos al costat del roig o el negre sobre el blanc, ens acosten a la pintura de Malèvitx, l’avantguardista ucraïnès.

Poemes impregnats d’erotisme, amb elements claus com el bes, o el gest amb ressons ausiasmarquians, el dolor, clouran aquesta part.

El llibre acaba amb un seguit d’aforismes que s’imposen amb força en aquests temps on la intensitat del missatge i la velocitat de la lectura són fortament premiats. Hi predominen les reflexions lúcides sobre les situacions de la vida, la força d’escriure: “Escriure per saber a què atenir-se”, la bellesa, l’art, l’esperit, els obstacles a superar…

En fi, les tres parts són una mena de plànol de ciutats i de sentiments. Una deliciosa geografia de l’esperit explicada a través de la força dels versos de Mirabete.
 
                                                 ANNA RUIZ, professora i crítica literària. Article publicat al 3 de 8 de Vilafranca del Penedès (22/03/2013)
 

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 17 de maig de 2013 per ricard99

JORDI VALLS I EL DECÀLEG DEL MAL

Deixa un comentari
JORDI VALLS

Mal

Editorial Meteora

Barcelona, 2013

Jordi Valls publica Mal, que és el seu desè llibre de poesia i, sens dubte, el més ambiciós de la seva trajectòria. Mal rellança el catàleg de poesia de l’Editorial Meteora que aposta fort pels poetes més consolidats d’avui dia i pels clàssics del segle passat com ara Agustí Bartra i Joan Perucho.

El poemari llisca per l’ombra de tres pols referencials que explícitament mostren un encarament del poeta cap a la comprensió racional i estètica del segle XX. No serem tan agosarats com ho és el poeta amb els seus versos, però podem bastir una visió de conjunt a partir d’una premissa prou concloent: el segle XX ha estat el segle del Mal.

Des del punt de vista europeu, la guerra i l’horror han definit aquest període històric de dues guerres mundials i, a Catalunya, la guerra civil va portar l’autoritarisme europeu a la seva màxima expressió amb la dictadura franquista. A Mal hi trobem una secció que duu el títol ”El pare d’Euclides” i que inclou quatre poemes, el primer dels quals té aquest mateix títol i que és seguit per part de “La batalla de l’Ebre”, “La caiguda de la Unió Soviètica” i “La pedra és una flama”. Aquesta secció és la tercera part del llibre i exemplifica a la perfecció la poètica de Jordi Valls. A partir dels tres pols referencials a què al·ludíem al començament -i que l’autor declara ja en els títols dels poemes (l’antiguitat clàssica, la guerra civil i la fi de l’ordre europeu)- el poemari adquireix la categoria de reflexió crítica, crònica poètica i històrica i posicionament moral envers la realitat d’on provenim i en la qual estem inserits avui dia.

Com declara Vinyet Panyella en el magnífic pròleg que inaugura el llibre, “la poesia de Jordi Valls es veu abocada a una radicalitat moral que valida la seva obra anterior i que obre un nou front en les motivacions del poeta”. Mal és en certa manera una proposta que s’enfronta als enderrocs físics i morals que va desenvolupar Hannah Arendt amb les nocions del mal radical i la banalitat del mal, que feien referència a l’Holocaust nazi. És una referència de pensament filosòfic que no podem obviar a l’hora d’acostar-nos als propòsits conceptuals d’aquest llibre, que fa un repàs detallat a les diverses manifestacions del mal: l’horror, la inèrcia, l’autoritarisme, la crueltat, la indiferència, que són actituds inherents a la condició humana.

Per tal d’exposar aquestes desviacions morals, Valls se serveix de la segona secció de l’obra, “Summa artis”, que li permet establir connexions directes entre la pintura i les motivacions líriques que es deriven d’una contemplació atenta i afectiva d’un reguitzell d’obres pictòriques: l’Autoretrat de 1629, d’un jove Rembrandt, confrontat amb l’altre Autoretrat, de quan el pintor holandès ja no exemplifica l’esperit inquiet, enèrgic i decidit dels vint-i-dos anys: Furga el llenç, / mentre escorcolla l’instant amb la boca oberta. / És capaç d’inaugurar el foc i tornar. En el segon quadre, el pintor no projecta la llum interior, tan sols s’hi entreveu una ànima groguenca que es descompon i que no es reconeix a si mateixa: Ha tornat d’abans, / impulsat a tancar l’obra. Crema la brasa. Ambdós poemes són breus i conclusius; els versos denoten la radicalitat de la intensitat lírica quan adquireixen el to concís i punyent de la imatge esplendent i la dicció clara i enunciativa.

En d’altres poemes pictòrics d’aquesta segona part, el motiu temàtic és l’amor i l’erotisme, però en els vessants més luxuriosos i nocius, de pobresa moral. Com quan descriu i sintetitza amb una lucidesa lírica envejable l’Europa decadent al poema que duu el títol del nom d’un dels pintors expressionistes alemanys més importants, “Otto Dix”: Dos soldats mutilats que venen mistos / en un carrer fantasmal on les putes / riuen com bruixes i ensenyen deformades / les mamelles enormes de la pàtria. Els disset poemes d’aquesta secció pictòrica duen un codi QR que remet a la imatge referenciada. Per llegir-lo, cal un dispositiu mòbil amb l’aplicació adient. Aquest complement és una de les novetats tecnològiques més encertades que incorpora aquest llibre i enriqueix la lectura transversal i aprofundida dels poemes.

La contemplació del misteri de la vida -i de les derivacions malèvoles de la condició humana- és una recerca constant que fa prevaldre la consciència, la memòria, l’esguard, com a antídots contra el verí del mal, que per mitjà de la inèrcia –i la ignorància més flagrant- de les ànimes humanes més baixes malda per imposar-se a la col·lectivitat. Mal és un decàleg dels vicis humans; és també el conjunt de traces poètiques i de guanys humans de qui se sap tocat pel foc antic de la memòria. És poesia moral d’una radicalitat del tot benefactora. El mot ferma el nus / d’un nou escenari. Amb tu, tot és possible. / Vés i proclama la passió on l’èxit no compta.


                   Ricard Mirabete, article publicat a NÚVOL, el diari digital de cultura

Enllaç:

Jordi Valls i el decàleg del mal

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 10 de maig de 2013 per ricard99