U2
Mysterious ways (1991)
Es proposa, prova, procura… i només resta una transmissió incompleta, errònia, imprecisa i tant inútil com bella, tant absurda com poètica, tant vague com musical…
Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=TxcDTUMLQJI&feature=related
U2
Stuck in a moment you can’t get out of (2000)
I si algun dia caus per l’abisme dels dies t’alçaràs per la puixança de les nits en què tot és un moment del qual no podries sortir-ne il·lès, perquè la bellesa fereix igualment, com una agressió, com una paraula tallant, com un gest amable, i tot ens conforma amb un deix d’estigmes irresolubles i permanents… “i només estic provant de trobar una melodia decent, una cançó que pugui cantar amb la meva sola presència…”
Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=emFUtuotHL4&feature=related
NOSALTRES I TU
Blanca Llum Vidal
Editorial Lleonard Muntaner
Palma,2011
No hi ha cap salt, no hi ha deliri, no hi ha cap ordre. D’aquesta manera ens avança Blanca Llum Vidal la lectura del seu llibre. És un fragment de la peça introductòria que ha escrit l’autora per introduir els poemes i que du el títol de Pel nas, que és una altra pista per encarar-nos a la seva poètica i travessar els poemes per mitjà de la no mesura, la no categorització de l’ensum, acció d’ensumar natura i circumstància. Nosaltres i tu és el seu segon poemari i demostra com la seva escriptura poètica no és només la transcripció al paper dels poemes que recita arreu. No hi trobem cap mancança ni pèrdua respecte la locució oral i intensa que fa dels seus poemes en els recitals poètics. Cal dir també que sí que hi ha un salt qualitatiu a l’hora de poder-los llegir i entretenir-s’hi com a lector una bona estona. Cal afegir també que sí que hi ha deliri en el sentit creador i original del do de la llengua que es manifesta en cada gir lingüístic i en cada paraula que beu de la tradició poètica catalana i de la llengua que es parla, des de Les Illes fins al Berguedà, i amb algunes aclucades d’ull a trets lingüístics del català que s’usa a Barcelona. I, finalment, sí que hi ha ordre en l’estructura del vers, en la composició estròfica regida per una mètrica ben interioritzada.
Amb Nosaltres i tu Vidal ha sabut confegir un poemari que integra el bo i millor de la nostra tradició poètica pretèrita –Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Joan Maragall- amb el bo i millor de la nostra tradició poètica contemporània –J.V.Foix, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Enric Casasses- incorporant motius i trets de llenguatge, també quant a la concepció poètica interna dels poemes, que amb encert actualitza en un context muntanyós i també urbà. És a dir, els poemes transiten en un entorn en el qual l’experiència poètica i vital tant es pot inscriure pels camins de la natura com en un mercat d’una ciutat amb poca natura inserida a l’asfalt, com ara Barcelona. En un dels poemes, Barricada, la poeta assaja la construcció d’una muralla de pollancs i roses bordes que envoltin el mercat del Ninot per tal que l’antigor del mercat no sucumbeixi a les reformes postmodernes i urbanístiques –¿el vici d’edificar centres comercials?- o bé perquè el mercat no deixi de ser el que és i era -un mercat, és clar!- Al llarg del poemari hi detectem la tria de referents de la poeta a l’hora de construir els poemes. Hi sabem veure com l’assumpció d’aquestes referències poètiques li permeten construir un seguit de poemes que van més enllà d’allò après, i ens esclaten davant amb una dicció punyent i concreta, tant desvestida de mimesi com vestida de modernitat original. I el secret rau en les paraules. Un poema es fa amb paraules i de qui escriu depèn que aquestes paraules triades permetin evitar la superficialitat i la manca de missatge.
Ricard Mirabete
Enllaç: http://benzina.comunicacio21.cat/2011/09/27/nosaltres-i-tu/
ODI SOBRE TELA
Tomàs Arias
Editorial Labreu
Barcelona,2011
Podem estrafer la rialla del poeta, o millor encara, estrafer el vers de la vida. Podem somriure amb ironia o desemmascarar la falsa relativitat de les coses amb una bona dosi de sarcasme. I tot ben amanit amb jocs de llum lingüístics i endevinalles que sabrem respondre si mirem ben endins dels nostres ulls. Tomàs Arias és un poeta experimentat i de llarga trajectòria, quant a veritats fetes públiques d’un cap a l’altre del nostre territori nacional i literari. Participa activament en recitals poètics des de fa molts anys. Aquí tenim la saviesa del poeta que es coneix la llengua i la seva vida. No hi ha pas falsa autobiografia literària ans expressió poètica del sentit dels dies. És un exemple ben clar de com la poesia es fa amb paraules, però –atenció!- amb les pròpies del poema que s’origina, qui sap des de quan, i que aconsegueix no enganyar-se a si mateix. Molts dels poemes han estat confegits des de fa molts anys i, tot i així, seguim constatant la bella unitat de to, d’intenció i de resultats lírics. El magnífic pròleg de l’Anna Aguilar-Amat ens endinsa pels terrenys lírics del llibre. La temàtica ens és explicada ja amb el títol: Odi sobre tela, que al·ludeix a l’objecte d’aquest sentiment – a la concepció que podem tenir sobre l’odi- i al fet que el poeta ens el mostra com una operació estètica, pictòrica. La poesia d’Arias relliga la motivació originària dels poemes –l’humor intel·ligent- amb la causa que provoca –el sarcasme, la ironia- i transita entre la vida i el lector i el seu talent, però, en surt il·lès. Aquest apunt és un vers estrafet del seu poema cricot i ens permet remarcar el triomf del poeta amb aquest llibre.
Hi ha una mena de neopopularisme ben entès, i una clara connexió amb referents del barroc: la picaresca, la sornegueria vital i l’estrofisme que vesteix la forma d’alguns poemes. Arias no amaga les cartes. Hi trobem referències explícites a poetes com ara Verdaguer, Salvat-Papasseit, Vinyoli, Palau i Fabre, però aquest fet en la major part dels poemes és només una aclucada d’ull i una mena de preparar l’escena del poema. El lector li ho agraeix i s’apunta a entrar en el poema amb aquesta disposició. La sàtira poètica ha estat ben poc treballada darrerament i Arias ha sabut donar un pas més enllà, quant a la construcció de poesia humorística, crítica i realista. Sobretot amb un mateix: el seu llarg poema autoretret ja és per si mateix un dels motius cabdals per gaudir del poemari sencer. Hi assaja una dicció poètica propera a un to de confessió i de conversa alhora, i ens deixa la prova del seu estil ben treballat: i llavors perboco l’odi, / que em surt de l’ànima, / i no m’aclareixo, i me la complico, / la vida (…) i me’n penedeixo, / de la precarietat del meu equilibri / humorístic, hipocèntric, segons jo, / ganes de donar pel cul, segons el meu germà… i segueix la llarga tirallonga de versos i de gaudi estètic.
Ricard Mirabete
Enllaç: http://benzina.comunicacio21.cat/2011/09/27/odi-sobre-tela/
Poesia a la frontera (March Editor, 2011) Antologia de més de 90 poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. Coordinació de l’antologia: Santi Borrell.
La poesia és aquesta línia blanca que va de tu a mi i que s’eixampla amb cada paraula escrita i cada passa compartida.
TRASPÀS DE LLUM
A Carles Cervelló.
Habito un malson, un altre món
R.Mirabete,
Radar (2012) http://www.youtube.com/watch?v=cX8szNPgrEs
RADAR
A Lluís Calvo.
L’altre enlloc d’on vas partir. Era un record.
Era una nit de coloms marcats a la grava
del pont romà. En un carrer en què les passes
escollien el marge dret del Mèder, cap a la
carretera de Prats. Lliscaves els peus en tolls
d’aigua i essències vaporoses. Caminaves
sense avançar gaire, de dret al fons de contes
d’altres a la matinada. L’onada de nit et duia
però seguies immòbil. Vas pensar
que una melodia estranya i quasi asiàtica,
que provenia qui sap si d’aquell restaurant,
t’ennuegava, amb les cartes astrals,
el despit fumós. Recorries aquella corba de pedra
cada vegada més a prop del riu. Fumaves. Encenies
els segons però res cremava en tu. Fumaves. Tenies
una solució d’entre totes les impossibles. Tenies
boca i oïda disposats per tal d’escoltar les ones
del RADAR. Aquell altre enlloc on arribaves.
R.Mirabete, Radar (2012)
Tardor 2011
Noves Veus / Noves Inquietuds Poètiques
Lluís Calvo i les seves col·lisions poètiques