Avui, de bon matí, en Mauri es planteja el ser o no-ser d’alguna cosa estranya, d’alguna d’aquelles manies que alguns encara es plantegen entre les relacions personals.
Tanmateix, l’Anna es pren la frase com si remetés només a la seva vida, o destí o temps que li resta, i tria la desesperança?
Ricard Mirabete (2009)
Els alumnes preguntaven i el professor de mates els respongué tot d’una:
“Jo no procuro conèixer les preguntes; procuro conèixer les respostes”.
Tots plegats es quedaren en silenci… de tot els passava pel cap, però les respostes arribaren uns quants dies després.
I el Blai va prendre la paraula quan menys l’esperàvem. Ens pregà que seguissim parlant si era tan interessant allò que dèiem; ens convidà a iniciar una conversa. I digué:
“La raó discorre lentament, i amb tantes perspectives, sobre tants principis, que a cada moment s’adorm o bé s’extravia. La passió flueix en un instant.”
Blaise PASCAL (1623-1662)
I tots plegats vam treure conclusions…
Comença el nou curs escolar aviat…
L’Albert diu:
“És un miracle que la curiositat pugui sobreviure a l’educació reglada.”
Albert EINSTEIN (1879-1955)
N’hi ha més a http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=327
(gràcies Anna per divulgar el pensament de l’ Albert Einstein)
Un dia tot va ser senzill:
prendre l’ànima com aquell que es posa un barret
i reprèn la caminada amb tota la il·lusió de què és capaç.
Encara somreien les veïnes, encara corrien els nens
cap al jardí veí. I tot era proper. La vida començava.
Ricard Mirabete (2009)
80. Quan no hi ha paraules que puguem compartir queda el nostre silenci, la part que rebutgem de nosaltres si no hi ha a qui poder escoltar com respira i canta.
Ricard Mirabete (2009)
79. El contorn dels cossos és una ombra que supura sal, vida més enllà de la pell. És una mena d’alquímia de motors interiors que roden a l’entorn d’una emoció.
Ricard Mirabete (2009)
78. Des d’altres llocs puc adonar-me que el cel és més blau i dens. No és la distància, és el temps que transcorre en els cossos.
Ricard Mirabete (2009)
77. A la plaça un noi pinta un quadre d’absències, cadascuna d’un color tebi i trencat, i la seva signatura és d’un d’aquests colors també.
Ricard Mirabete (2009)
76. No hi ha cap emoció que puguem contenir en un racó de la premeditació. Ja no seria emoció, perdria la vida que expressa i la raó de ser, seria tan sols una acció sense repercussió en un mateix ni en els altres.
Ricard Mirabete (2009)
75. El matí jugava a fer-se lloc enfora dels cossos. I aquell matí era el seu nom que es guardava una empremta als dits, una rúbrica del sol que vindria demà.
Ricard Mirabete (2009)
74. En tot silenci hi ha encara una veu que espera, que es recompon, que respira… que és possible: la germana dels ulls.
Ricard Mirabete (2009)
73. Sense paraules la presència dels altres és més rodona.
Ricard Mirabete (2009)