última ronda

69. La llum ha estat enfosquida fins al punt de germinar, tan sols, endins dels nostres cossos.

    Ricard Mirabete (2009)

68. Com defugir els sentiments d’una invitació al viatge? Plasmació de la no-aposta contemporània per a l’amor.

    Ricard Mirabete (2009)

67. Com si el bes enclogués un secret, una sospita…un poema en silenci que em tempta.
 
   Ricard Mirabete (2009)

66. El poema és inabastable per a mi. És un apunt només del que intuïa.

     Ricard Mirabete (2009)

65. En les transformacions del poder t’hi estàs a les roderes. No trepitges l’era dels seus artificis… vigiles qui s’hi empresona.
   
    Ricard Mirabete(2009)

64. Més ençà del que escrius hi ha tot el que vaig provar d’entendre i que, per fi, estimo.

63. Estàtues, Cafès i parets pintades. La voluntat d’escriure com una acció inalienable.
    Ricard Mirabete (2009)

62. Hi ha heroïsme en posar-se dempeus. En transfigurar-se en home acarat al terror.
    Ricard Mirabete (2009)

61. Tot allò que frena la confiança és el que ha estat premeditat. Estem endins d’un instant que no vol ser res més que plenitud i esclat, indeterminat.

   Ricard Mirabete (2009)

             TITUBEIG

Torna-ho a fer. No tinguis por.
Camina. Som-hi. Aixeca’t de bell nou.
Aferma’t en la verticalitat
i pren la referència precisa,
aquella que et permeti
albirar
tant la propera llepolia
com el més llunyà dels estels,
ara que tant l’una com l’altre
semblen equidistants
i a l’abast de la teva presència.

                 MIQUEL ÀNGEL LLADÓ
                 Com pluja menuda (Edicions del Salobre, 2009)

               VI

S’acaba un temps. L’estiu obre paisatges.
Comença llum, reneix l’onada blanca.
S’enlairen cants. Arriben els poemes.

He vist poetes amb la veu valenta
brodant paraules amb un fil roent
al llenç fet d’hores quietes, soledats.
Cada veu és un món al bosc dels símbols
on ben ocults respiren els enigmes.
Poetes compartint un mateix sostre,
únic espai, diverses les paraules.

I s’alcen els neguits, les veus, els versos. 

                         MIREIA LLEÓ i BERTRAN

                         Per un vers (Barcelona: Témenos edicions, 2009)