HARLEM
Les dogues de tots els núvols es desfan,
la pluja es garbella en cada pou,
la pluja salta des d’escales d’incendis
i colpeja en la caixa plena de música.
La ciutat negra rodola els seus ulls blancs
i tombant cantonades se’n surt del món.
Entre els ritmes de pluja s’infiltra el silenci.
El blues de pluja s’interromp.
INGEBORG BACHMANN
60. Han estat escrites llargues frases sobre els mateixos interrogants durant llargues dècades d’una mateixa recerca. I després de tot això, se segueixen escrivint llargues frases sobre els mateixos interrogants durant llargues dècades d’una mateixa recerca. Ricard Mirabete (2009)
59. Seguir sent un motlle transformable. Combinar-se amb allò que arriba, amb qui concentra la mirada en un mateix. Ricard Mirabete (2009)
58. Algunes vegades m’aturo i tot avança d’una manera irrevocable a l’entorn dels ulls. Oceanografia de l’esperit. Ricard Mirabete (2009)
57. Veritat o bellesa; cruel o miserable; una o tota… poesia. Ricard Mirabete (2009)
56. Afrontar el repte i tota càrrega interior. Conèixer les tanques clavades davant nostre i resseguir el seu contorn amb els dits nus. Romandre-hi i posar-se en perill aparent. Ricard Mirabete (2009)
55. Els manaments d’un mateix no són pas lleis: coratge i caràcter són la prova d’una vida. Ricard Mirabete (2009)
54. Un esclat d’espiritualitat, una puixança cap avall, una broma que sentencia una màscara insomne. Ricard Mirabete(2009)
53. Trencar les lleis d’un viure resclosit. Imaginar una creació que no provingui de destruccions ni enderrocs, que sigui del tot una alenada de noves profunditats. Ricard Mirabete (2009)
52. Escriure una conclusió. Dictar un episodi moral. Recitar un poema darrere la profunditat d’un silenci negre. Ricard Mirabete (2009)
51. Cada nou poema és un nou equilibri entre el propòsit i la realització material d’un pressupòsit existencial. Escriure per saber a què atenir-se. Ricard Mirabete (2009)
50. L’art és experimentació i ruptura, és una combinació de forces que se suplanten unes a les altres i deixen una escletxa a l’observació. Ricard Mirabete (2009)
49. Des d’un punt de vista exclusiu que penetra totes les regions més àmplies de la consciènciad’un mateix: mirar-se dins, buscar-se i interrogar-se. Ricard Mirabete (2009)
48. Una gran part d’actes perillosos i incovenients sorgeixen de creure’s precipitadament resguardat dels vents i farses de la modernitat urbana. Una gran part dels abismes del viure es desplomen als nostres ulls obrint una finestra petita, amagada, freda, a peu de carrer. Ricard Mirabete (2009)