última ronda

BLAI BONET (1952)
ETS UN SOL

Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s’estrella quan te guia.

¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l’estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?

Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!

I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel.

(D’Entre el coral i l’espiga, 1952)

40. Des de fora sempre es podrà triomfar impressionant al món amb teories, i tot seguit caure a la fossa amb els demés, però només des de dins és possible mantenir-se a un mateix i mantenir el món en la pau i la veritat.
   Franz Kafka (1918)

40a Hi ha alguna cosa dins nostre impertorbable: la confiança en què no ens traïrem a nosaltres mateixos.   Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (1918-2008)

39. Què he de fer? Per a què ho he de fer? No són preguntes d’aquesta terra.    Franz Kafka (1918)

39a Som un artefacte preparat per desitjar; de fet no desitgem res en concret, tan sols desitgem sempre -en moviment i en repòs- a gran velocitat o lentament.    Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (1918-2008)

38. Les multiplicitats que giren múltiples en les multiplicitats de l’instant únic en el qual vivim. ¡I fixa’t, l’instant encara no ha acabat!
    Franz Kafka (1918)

38a La múltiple projecció del que s’esdevé al nostre entorn ens abassega per tanta desmesura indòmita que ens pot subjugar a ser més i més petits.
    Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (1918-2008)

37. El món se t’oferirà per ser desemmascarat, no ho pot evitar; extasiat, serpentejarà davant teu.
   Franz Kafka (1918)

37a L’espera és l’actitud vital que t’honora; cap promesa acomplerta, cap intenció premeditada: una solitud honrosa que et manté expectant al que fos.
    Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (1918-2008)

36. El tracte amb les persones mena a l’autoobservació.    Franz Kafka (1918)

36a L’altre és un reflex d’allò que som. Els seus comportaments -poc o molt- ens són propers, massa i tot.    Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (1918-2008)

35. Corre darrere els fets com un patinador principiant que, a més, practica en qualsevol lloc on està prohibit de fer-ho.    Franz Kafka (1918)

35a Fa un a un el recompte dispers de manies enllaçades per una incapacitat de veure-hi a fons; la llunyania dibuixa trets del que va ser quan era jove i no obstant no pot capir-ho -es troba per sempre enfangat a la superfície salada de la temporalitat.    Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (1918-2008)

33. El nostre art és un ser enlluernats per la veritat: la llum damunt el rostre que es fa enrere amb una ganyota és l’única cosa certa.  Franz Kafka (1918)

33a Sembla insuportable aquesta estança davant la intempèrie; de vegades som una petita llavor de llum que no troba terra on arrelar, i l’aigua dels canals es perd sense tocar-nos.   Ricard Mirabete (2008)    

Aforismes (1918-2008)

32. Hi ha qüestions que no podríem deixar enrere si no ens n’haguéssim desprès per naturalesa.
Franz Kafka (1918)

32a Al llarg de tot el temps que fa que estem abocats a l’escena del risc haurem pogut adonar-nos que allò que semblava infranquejable era tan sols una creació de la imaginació: una mena de perill irreal.   
 Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (1918-2008)

31. A. és un virtuós i el cel n’és el testimoni.    Franz Kafka (1918)

31a Z. és un home amb sort i no hi ha cap testimoni.    Ricard Mirabete (2008)