última ronda

GEORG TRAKL

GRODEK

Al vespre ressonen els boscos tardorals
   Per les armes que maten, les planures daurades
   I els llacs blaus, i el sol damunt
Rodola ombrívol;       la nit estreny
Guerrers agonitzants, el foll lament
De les boques malmeses.
Però al fondal de salzes s’agrupa en silenci,
Núvol roig on habita un Déu de còlera,
La sang vessada, fredor de lluna;
Tots els carrers desemboquen en negra    putrefacció.
Sota el brancatge daurat de la nit i dels astres,
L’ombra de    la germana    fluctua pel bosc silenciós,
A fi de saludar els esperits dels herois, les testes sangonents;
I sonen tènues entre els joncs les flautes fosques de la tardor.
Oh dol més ple d’orgull! Altars d’aram.
La flama ardent de l’esperit nodreix avui un dolor immens,
Els descendents no nats.

                    Georg Trakl

KRZYSZTOF KIESLOWSKI (1994)

Interior. Teatre. Dia.

               VALENTINE
I era feliç? D’aquí a 20 o 25 anys?

                JUTGE
Sí.

                VALENTINE
Què més sap vostè?

El jutge no respon.

                 VALENTINE
Qui és vostè?

                  JUTGE
Un jutge retirat.

                  VALENTINE
Sento que alguna cosa important està succeint al meu voltant. I tinc por.

ABU BAKR AL-BALAGI (cap al 1132)
traducció de Jaume Pont

EL SOLITARI

Com n’és d’esquerpa i fosca

l’ànima rebel del solitari!

Sembla l’ombra perduda d’un corb

entre el sol batent de les guixeres.

Al cel, l’àmpit blau de casa seva.

A terra el dur rocall

i l’orba enyorança de la mort.

             Abu Bakr al-Balagi (1132)

NIRVANA
MTVUnplugged (1994)

Què més hauria de ser?
Tot són excuses.
Què més hauria de dir?
Tothom està content.
Què més podria escriure?
No hi tinc cap dret.
Què més hauria de ser?
Totes les excuses.
Al sol sento que sóc algú.
Al sol…
M’agradaria ser com tu,
fàcil d’entretenir
i trobar la meva ració de sal.
Tot és culpa meva,
n’assumiré tota la culpa,
vergonya d’escuma marina.
Cremades de foc amb cremades de gel,
ennuegant-me amb les cendres del seu enemic.
Al sol, al sol sento que sóc algú.
Tot són excuses
tot són excuses…

Vegem: http://www.youtube.com/watch?v=2oAF3UdSJ1k
Què més hauria de ser?
Tot són excuses.
Què més hauria de dir?
Tothom està content.
Què més podria escriure?
No hi tinc cap dret.
Què més hauria de ser?
Totes les excuses.
Al sol sento que sóc algú.
Al sol…
M’agradaria ser com tu,
fàcil d’entretenir
i trobar la meva ració de sal.
Tot és culpa meva,
n’assumiré tota la culpa,
vergonya d’escuma marina.
Cremades de foc amb cremades de gel,
ennuegant-me amb les cendres del seu enemic.
Al sol, al sol sento que sóc algú.
Tot són excuses
tot són excuses…

BOB DYLAN
MTVUnplugged (1994)

L’home gras busca en una fulla d’acer
L’home prim busca en el seu últim àpat
L’home buit busca en un camp de cotó
Busquen dignitat…
El savi busca en un bri d’herba
El jove busca en les ombres que passen
El pobre busca des de fora de la finestra
Busquen dignitat…
Un cec surt d’un estat de trànsit
i fica les mans a la butxaca de la fortuna,
esperant trobar-hi una mica de dignitat…

Vegem:http://www.youtube.com/watch?v=pY7tErBvxS0

MARIÀ MANENT
La collita en la boira (Barcelona: La Revista, 1920)

Entre el diàleg dels pins i la mar

el teu silenci acompanya el paisatge.

Si aquesta trena que et vola a l’atzar

té la color més gentil de la platja,

el gessamí que ara portes al pit

posa un perfum en la tarda daurada,

i es fa sensible en aquella alenada

la lleu aroma del teu esperit.

                           MARIÀ MANENT

CARLES RIBA
Estances (Sabadell: La Mirada, 1930)
Tot és excés; i el silenci
no pot resistir
ser forma a tanta absència
i centre a la imminència
innúmera del que és per ésser i
ja demana el nom que compensi
d’ésser a penes i fugir.

                            CARLES RIBA
 

RADIO FUTURA
A cara o cruz (1987)

És un rock d’indubtable originalitat. Paradigma del que es pot fer amb les arrels del rock americà i el tempo llatí. Santiago i Luis Auserón van aconseguir lligar una lletra sobre l’ambivalència del sentiment amorós amb una música que bevia de les fonts ibèriques per arribar a una simbiosi que poques vegades ha arribat -com en aquesta cançó- a la naturalitat de la lírica de tipus tradicional cantada. El tema pertany al seu millor disc: La canción de Juan Perro (editat a Barcelona per Ariola Eurodisc).

Vegem: http://www.youtube.com/watch?v=N27HNydKQoo&feature=fvw

JOAN BROSSA
UN HOME ESTERNUDA

Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua.
Me’n vaig a dormir.
Això és tot.

                    Joan Brossa

VÍCTOR BOCANEGRA
Bloc de lírica dura (Barcelona, 2005)

Víctor Obiols -el poeta al piano- i la lletra de Pepe Sales -“Passió, acció, sóc jo!”- en un dels clímaxs sonors i lírics del millor disc dels darrers anys a les nostres contrades d’hores blaves pregones… i fragments del segle XX, rebuigs de l’ànima, Benn i l’estiu de Trakl, la Vallclara on conflueix l’expressionisme de barriada i els tombs per l’Arca Plena.

                  (…) He vist com un llop menja guineus… M’he vist com un vell que mai no dorm… ¿Què hi fa un home vell a la Parada
                       si no esperar amb temps la seva mort?…