última ronda

CAVALLERIA ROJA
(1928-1932) Oli sobre tela
91 x 140cm Museu de l’Estat Rus, St Petersburg 

GEORG TRAKL
Estiu (1914)

ESTIU 
Al vespre calla el lament
Del cucut dins el bosc.
S’inclina més el gra,
La roja rosella. Negra tempesta amenaça
Dalt del pujol.
La vella cançó del grill
S’apaga al camp. Ja no es mou més el fullam
Del castanyer.
Escala de cargol amunt
Cruix el teu vestit. Callada brilla l’espelma
A la cambra fosca;
Una mà de plata
L’apagava. Nit sense vent, sense estels.
 

Traducció de Feliu Formosa
George TRAKL, Obra poètica, Ed. Empúries, Barcelona, 1990.

MIQUEL BAUÇÀ
Una bella història (1962)

A ELL NO…
A ell no l’havien convidat a la vida.
Es va haver d’amagar sempre,
tapar-se la cara.
D’ell només en quedà una taca de sang
fresquíssima, un sexe sense estrenar
i unes ales cansades, plenes de pols.
                          MIQUEL BAUÇÀ (Barcelona, 1962)

JOSEFA CONTIJOCH
Congesta (2007)

L’estrella cau
s’estimba amb fúria
contra la pèrdua
a l’oceà incoherent on no ets ningú
on ones defallides
a altres ones s’entreguen.
         JOSEFA CONTIJOCH (Manlleu, 2007)

BLAI BONET
Cant de l’arc (1979)

FOC D’AUCELL
La llibertat és una cantata a la llibertat.
Si es creu, o mana creure que és més que un cant,
és perquè tan sols no és un càntic.
La llibertat també ha de ser una cançó de poble.
La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors.
Qui cala foc a l’aucell del desig és el misteri.
El misteri de l’amor és el temps,
com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,
perquè l’amor fet i la llibertat són el mateix càntic.
El plaer de l’amor fet és una cantata a l’amor.
No és l’amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.
No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?
Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,
i res és massa poc, talment com tot són massa coses…

                                          BLAI BONET (1979)

A tots els amics coneguts i desconeguts.
Sempre endavant!!!

gener 2008