última ronda

DECISIÓ

montserrat rodés(2002)

DECISIÓ

I, ara, probablement, deixar-ho tot,

comptar, només, les ratlles del teu vespre.

       MONTSERRAT RODÉS (Barcelona,2002)

COM QUE EL PASSAT ja no il·lumina el pervindre, l’esperit humà camina enmig de la tenebra.

                                                                                           Alexis de TOCQUEVILLE (1840)

…………………………………………………………………………………………………………………….

MONTESQUIEU

Ja al segle XVIII, Montesquieu estava convençut que tan sols els costums -que constitueixen la moralitat de totes les civilitzacions- han estat l’obstacle per una gran crisi moral i espiritual de la cultura occidental. I com podem detectar actualment, ara que ja queden pocs bons costums com a regidors dels actes humans que observem al nostre entorn social immediat, quan manca el respecte i la bondat ja només veiem actes innobles, embrutidors, egoistes i violents com a configuradors de la pràctica social diària.

Aquestes observacions tenen l’objecte d’establir una premisa segons la qual si els fonaments de la vida en societat no es basen en el respecte i la justícia social, i la dignitat i la bona predisposició envers els altres, què ens queda? Malauradament només les lleis. Per cert, les lleis regulen els actes de les persones com a ciutadans, però què regula els actes com a persones? Observem cada dia més com la bondat, el respecte, i tant d’altres valors morals, no estructuren un comportament a l’escola, a la feina, a la ciutat, al món, malgrat la sempre bona fe constant d’algunes persones.

Si el nostre món global no es basa en la moralitat, ni els costums -que tanta gent rebutja per ¿"antics"? i prefereix imposar, als altres, mals costums -mals perquè no beneficien a ningú, ni tant sols a aquells que els practiquen- improductius, destructius i alienants- en què es basarà la nostra herència cultural que deixem als nostres germans petits i descendents?

DUES AMIGUES

GABRIEL FERRATER (1968)

Tant de sol als turmells, de mar llisa i daurada.

Agafades de mans,

no es diuen res. Carrers

d’homes rancuniosos

perquè no hi ha cap home

com ells, que elles coneguin.

Ara no van enlloc.

Tornen del sol. Travessen

tardes llargues, carrers

de mots incomprensibles.

No s’enduen records.

Volen només saber

que s’agafen de mans

i van juntes, per un

carrer de l’estranger.