Arxiu mensual: setembre de 2007

A PARÍS…

HI HA CARRERS TAN DESHONROSOS… A París hi ha carrers tan deshonrosos com pot ser-ho qualsevol culpable d’infàmia; hi ha carrers nobles i carrers simplement honestos; joves carrers d’una moralitat que el públic encara no coneix prou per opinar, i … Continua llegint

Deixa un comentari

UN CRIM D’OCELLS

      UN CRIM D’OCELLS Endins la llar d’una nit anterior les entranyes d’un ocell són aranyes que executen a la paret l’horror de grafits de la còlera. Les banyes d’una cabra gegant és l’aparell sonor amb què espanto … Continua llegint

Publicat dins de La gran baixada | Deixa un comentari

KAFKA ENTRE ELS NATURISTES

“Kafka entre els naturistes” de Roberto Calasso (2002) Kafka estigué tres setmanes al sanatori de Jungborn (Alemanya) l’any 1912. Temia perdre el cap i es trobava en plena redacció de capítols de l’obra El desaparegut / Amèrica. Aquesta narració està escrita … Continua llegint

Publicat dins de Diaris | Deixa un comentari

AQUEST VESPRE…

CONSTATO L’ESTRANYESA… Aquest vespre constato l’estranyesa que em produeix haver pogut passar, avui, una hora i mitja mirant el mar sense fer res, en un estat mental buit, potser recordant vagament alguna cosa de precisió impossible, en un estat diríem … Continua llegint

Publicat dins de Diaris | Deixa un comentari

QUAN BEVIA…

QUAN BEVIA… Quan bevia (mai no he tingut prou diners), de vegades m’havia passat que les últimes gotes d’una ampolla -o sigui una ampolla buida- em donaven una idea física desagradable de l’eternitat, de l’infinit. L’eternitat, l’infinit, són inconcebibles. Almenys … Continua llegint

Publicat dins de Diaris | Deixa un comentari

EN LABERINTS ESTRANYS

  EN LABERINTS ESTRANYS En laberints estranys d’ecos de foc cerco debades el vol de l’alosa, el crit rocós del mar, la bella rosa que amagà l’amor en circuits de joc. Com un riu de muntanya que no gosa retrobar … Continua llegint

Publicat dins de La gran baixada | Deixa un comentari

PACIENT NO ÉS…

PACIENT NO ÉS AQUELL QUI FUIG DEL MAL Pacient no és el qui fuig del mal, sinó el qui no es deixa arrossegar per la seva presència a un desendreçat estat de tristesa. La paciència preserva l’home del perill que … Continua llegint

Publicat dins de Diaris | Deixa un comentari

DESTRUCCIÓ

              DESTRUCCIÓ Encenc el foc, amb la mà dreta, al moll. Clisso darrere la boira la ciutat. He vist el joc obscè a les cantonades, plens d’antenes de colors els terrats. He cercat mots, … Continua llegint

Publicat dins de La gran baixada | Deixa un comentari

QUAN

QUAN QUAN Quan el verd es crema al cim. Quan en minvar la llum s’acreix. Quan el cargol urpeja la branca, quan em deixa el rastre a les mans. Quan s’esllavissa el glaç fins al rostre. Quan l’ombra creix a … Continua llegint

Publicat dins de Última ronda | Deixa un comentari

DARRERE ELS FINESTRALS

DARRERE ELS FINESTRALS DARRERE ELS FINESTRALS "Hi ha foc en la breu eternitat que trenca els motlles, que obliga al moviment, a respirar inquiet entre restes d’oblit." (Xulio Ricardo Trigo)                      —————- Com el cigar mal apagat al cendrer cruix … Continua llegint

Publicat dins de Última ronda | Deixa un comentari