última ronda

LA PEDRA, PERÒ, NO LA VEIÉ SINÓ EL PROFETA

LA PEDRA, PERÒ, NO LA VEIÉ SINÓ EL PROFETA

Tot és real, oh goig dolorós!

quan buit de pensament

amb la mà i els ulls toques la pedra.

Núvol de foc i fosca, i vent

és l’esperit -i en roda van

el mal dolor i l’esperança vana.

Fins si toques per tocar,

la mort serà com una roca.

L’amor també -l’amor que és ara.

         Segimon SERRALLONGA (1979)

  Aquest és tan sols un tast, una mostra dels bells i místics poemes d’un dels autors catalans més importants i alhora més silenciats de la segona meitat del segle XX a Catalunya. El context cultural del nostre país no hauria de mantenir arraconat un autor com Segimon Serrallonga de qui la seva activitat cultural -universitària, humanística, literària…- basteix un corpus poètic i reflexiu d’alta volada. La seva obra la trobem compilada a Sempre voldré voler (Editorial Ellago,2007) en una edició a cura d’autors i crítics del cercle de Vic com ara Francesc Codina, Víctor Obiols i Ricard Torrents.

       La seva poètica neix del simbolisme europeu i de la poesia antiga, anterior a la lírica occidental. Els motius poètics ens remeten a la mística, a la poesia propera als estats més profunds de la reflexió i de l’extrema sensibilitat cap a tot allò pur, aspre però real, màgic però des de la mística de les coses petites. Un autor per descobrir-hi tot un món.

LÍNIA KAFKA

Franz Kafka ha estat un dels escriptors més importants del segle XX. Nascut a Praga el 1883, ha influït en la concepció contemporània de la novel·la. És autor d?un gran nombre de narracions i d?un parell de novel·les que han marcat el curs de la literatura europea (El procés, El castell). Al llarg de la seva obra l?individu perd progressivament l?entitat fins a submergir-se en l?angoixa de mecanismes socials externs que anorreen la persona. També és una obra que descriu l?ambigüitat que regeix el món i el somni. La seva vida fou una recerca constant de la seva identitat i un procés feixuc de depuració existencial. Podem detectar la interacció amb l?expressionisme i l?existencialisme, entre Dostoievski i Kierkegaard. Féu pocs viatges i de curta durada; el seu món és la ciutat de Praga que convertí en un espai lligat a una mirada inquieta, angoixant i misteriosa. Morí al sanatori de Hoffmann el 1924.

PROVERBI YIDDISH

PROVERBI YIDDISH

"Ens hem de protegir d’una aigua silenciosa, d’un gos silenciós i d’un enemic silenciós".

               Extret de El silencio del cuerpo (1979) de Guido CERONETTI

A la roca aspre dels contorns del Mèder debatia amb altres sobre el perill d’estar-se arran del riu silenciós per gairebé inexistent… Les llengües es movien en parles orientals, la posta queia d’oest i la llum fugia en passes sordes. Grups de joves aparcaven la bici rere fanals, unes nenes corrien d’un cantó a l’altre del pont del parc Balmes. Cap al Vic sud tornaven de treballar uns joves desmanegats i passava una noia rossa que aprenia el moviment lent de la seducció. Al meu entorn ja no quedava ningú, tret d’un gos perdut que no es decidia a acostar-se a mi. Hi havia no més de dos enemics i jo tenia cura dels metres quadrats d’herba menuda d’on extreia el so de la cançó que portava ben endins.