última ronda

r.mirabete

BEVENT PASSAT

Deixa un comentari

BEVENT PASSAT

UMPAH-PAH (1991)

És la cançó que el grup gironí va escollir com a carta de presentació al públic dels Països Catalans. Era el senzill que sonava a la ràdio dels joves. Adrià Puntí assajava un reggae amb apunts de pop; fins aquell any, el rock català era massa monòton i previsible. Amb aquest disc, amb aquest tema, ompliren les orelles dels joves -i no tant joves- que demanaven allò tant difícil d’aconseguir: descobrir un grup original, amb estil propi, amb lletres imaginatives i d’alta concentració poètica. Adrià Puntí sorprenia pels seus crits melòdics, la banda semblava un grup estranger -és que tocaven soul, blues, jazz, rock- pel seu nivell de competència musical. La lletra parlava de borratxeres? música de diumenge al matí? Els Umpah-pah van trencar la monotonia del rock en català.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Combat rock el 22 de maig de 2007 per ricard99

ESCRIPTORS MALEÏTS

Deixa un comentari

I ESCRIPTORS MARGINALS

Escriptor maleït i escriptor marginal. Són destins diferents. L’escriptor maleït és aquell que tots rebutgen, però que tothom aprecia. És qui fa tot allò que els altres reprimeixen, aquell a qui es desterra al desert, que suporta en ell els pecats de tothom, la catarsi de la generalitat. El marginal és el qui tots detesten perquè els espatlla la festa, el petit fill bord que de vegades fa guau-guau i els espatlla la música triomfal, el qui recorre circuits alternatius i sovint s’atura davant d’ells i els fa ensopegar. El maleït fa somriure. El marginal desafia el sistema simpàtic. El maleït és el bufó. El marginal és el pesat. Però podria ser al revés…

                                                                                    V.FERREIRA (1994)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 20 de maig de 2007 per ricard99

NO ES NEGOCIA…

Deixa un comentari
NO ES NEGOCIA…

“No es negocia amb una idea, de la mateixa manera que no es negocia amb la nostra persona. Però hi ha qui no és persona”. Són paraules escrites de V.Ferreira. Són dures, incisives, admeten comentaris a tort i a dret, són actuals, SÓN. La paraula escrita no rep una resposta immediata, no la pot rebre, tanmateix remou precs i preguntes, crítiques. Pot semblar desmesurada aquesta afirmació; pot semblar injusta en gran part; és, si més no, una hipòtesi. Hi ha gent que no es comporta com a persona, gent que no coneix ni de lluny el progrés moral. Segons Baudelaire, l’únic progrés acceptable és el progrés moral: el progrés polític -extraterrestre- el progrés social -inexistent- el progrés intel·lectual -depressiu i fracassat- i tants i tants falsos progressismes.

                                        Ricard Mirabete

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 19 de maig de 2007 per ricard99

ESCRIURE. PER QUÈ ESCRIC?

Deixa un comentari

ESCRIURE. PER QUÈ ESCRIC?

Escriure. Per què escric? Escric per crear un espai habitable a la meva necessitat, a allò que és difícil i excessiu. Escric perquè l’encís i la meravella són veritat i la seva seducció és més forta que jo. Escric perquè l’error, la degradació i la injustícia no han de tenir raó. Escric per fer possible la realitat, els llocs, els temps, que esperen que la meva escriptura els desperti de la seva manera confosa de ser. Escric per fer visible el misteri de les coses. Escric per ser. Escric sense cap raó.

VERGÍLIO FERREIRA (Lisboa, 1994)

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris el 13 de maig de 2007 per ricard99

LA ESTATUA DEL JARDIN BOTANICO

Deixa un comentari

LA ESTATUA DEL JARDIN BOTANICO

RADIO FUTURA (1982)

És una gran cançó. Més enllà de fets incontestables i alhora immediats, Radio Futura és per múltiples motius un gran grup –  per trajectòria musical, pels discos editats, per l’actitud artística i professional, pel nivell de composició literària i musical… Aquesta cançó va ser una revelació per una gran part de persones inquietes, despertes, voluntarioses. Entre la natura artificial d’un espai urbà, el jo poètic es debat entre la serenor i la determinació vital d’arribar al moviment, l’acció, la vida amb els altres.

Aquesta entrada s'ha publicat en Combat rock el 1 de maig de 2007 per ricard99