CAMÍ DE FERRO
Camps daurats a l’entorn dels ulls.
Un matí gloriós llaura els prats.
La dignitat serà l’orgull:
pèrdua sense records ingrats.
Vénen estacions, esperances,
fins que el vell tren les perd
en la llunyania de les danses
d’indrets que no han obert.
Ressegueixo el camí de ferro
acompanyant el pas del sol
en la terra erma. I m’aferro
a una pluja, a un ver consol.
R.Mirabete, La gran baixada (2004)
ROCK THE CASBAH
THE CLASH (1982)
En una plataforma petrolífera d’algun dels molts deserts d’Aràbia, The Clash portaven la ràdio-clash poderosa del seu rock a la kasbah. I al xèrif no li agradava que toquin rock a la Kasbah. No els ha agradat mai als governants que es toqui rock a les "seves" propietats…
VOSTÈ ÉS UNA MICA EXISTENCIALISTA
-Vostè és una mica existencialista, potser.
-És de naixença, però. No té gràcia. De bona persona, també en sóc de naixença. Quin fàstic. És com estar descafeïnat. Tot el que sóc tampoc ho sóc del tot, sap? Si li digués que sóc tot dolor, en el sentit d’alegria obligada a amagar-se m’entendria?
B.BONET (Santanyí, 1969)
ESBÓS D’UNA PLUJA
Tinc els ulls ebris, barba fosca brunyida
per la pols dels camps. Tinc les mans com plom.
Atrotinat, sens confins, la fugida
serà l’oreig del vespre quan m’absol.
Vista cansada, el pols se’m dispara.
Com l’espectre fulminant d’un soldat
agonitzo amb la treva d’aigua clara
de la nit inclement del mur glaçat.
Clos en un pou de gel grisós
greus cants faran d’un foll l’esbós.
Ricard Mirabete, La gran baixada (2004)
FA DOS DIES…
Fa dos dies que constato en mi, quan em plau, fredor i indiferència. Anit, mentre passejava, cada breu soroll del carrer, cada mirada dirigida a mi, cada fotografia exposada en un aparador era més important per mi que jo mateix.
F.Kafka (Praga, 1911)
THE THE
Mind bomb (1989)
Cançó inclosa en el disc Mind bomb (1989), editat per CBS/ Sony a la Gran Bretanya. El cantant Johnny Marr presumeix de rostre pàl·lid i posat de noi il·legal. Una cançó intemporal, folk de rock harmònic… El disc acústic britànic per excel·lència dels 80. Ens parla de la “right population”, estúpidament polititzats però correctíssims. Bah! Tu i jo xiuxiuejem “open your lives, open your imaginaaation…”. Ara tu amb l’harmònica, sí, bé,Bé, BÉÉÉ!!!!!
EELS (1996)
És una gran cançó. Adrenalina i èxtasi final. És del gran compositor, intèrpret genial, l’autoanomenat E -el músic- Comença suau, uns teclats d’altre món, una explosió final. No us la perdeu, les coses bones no se’ns passen pel davant i quedem igual. No. És l’energia… Alguns encara busquen una il·lusió, una, encara que sigui mitja-una, una perfeta i rodona. Aquí n’hi ha una. EELS!
En va les passes…
R.Mirabete (1999)
En va les passes ressegueixen
l’itinerari dels records.
Són només meves les dreceres,
els carrers tallats i les llunes
somortes de l’oblit dels anys.
En va la memòria inscriu
un nou traçat de la ciutat
pels carrers de la jovenesa
esvaïda pel sol del migdia.
Ricard Mirabete (Barcelona, 1999)
CLAMPDOWN
CLAMPDOWN
The Clash (1979) Cançó inclosa al seu millor disc, "London calling". El professor dóna consignes als alumnes avorrits; no n’és conscient però també treballa pel sistema…