última ronda

L’altre enlloc d’on vas partir. Era un record.

Era una nit de coloms marcats a la grava

del pont romà. En un carrer en què les passes

escollien el marge dret del Mèder, cap a la

carretera de Prats. Lliscaves els peus en tolls

d’aigua i essències vaporoses. Caminaves

sense avançar gaire, de dret al fons de contes

d’altres a la matinada. L’onada de nit et duia

però seguies immòbil. Vas pensar

que una melodia estranya i quasi asiàtica,

que provenia qui sap si d’aquell restaurant,

t’ennuegava, amb les cartes astrals,

el despit fumós. Recorries aquella corba de pedra

cada vegada més a prop del riu. Fumaves. Encenies

els segons però res cremava en tu. Fumaves.  Tenies

una solució d’entre totes les impossibles. Tenies

boca i oïda disposats per tal d’escoltar les ones

del RADAR. Aquell altre enlloc on arribaves.

                                     R.Mirabete, Radar (2012)