SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

5 de setembre de 2015
3 comentaris

EXEMPLE D’INSTAL·LACIÓ PER A L’AUTOPRODUCCIÓ FOTOVOLTAICA

Coneixedor que moltes persones “manetes”, amb possibilitat d’espai per instal·lar-se una placa fotovoltaica, tenen dubtes de la seva facilitat tecnològica explico els passos que vàrem seguir per instal·lar-ne una al terrat de casa.

Tot va començar quan Som Energia conjuntament amb altres organitzacions defensores del medi ambient i les energies verdes van iniciar la campanya d’objecció civil solar contra l’esborrany de decret del govern central on es dictaven mesures dràstiques per qui s’instal·lés plaques fotovoltaiques. L’objectiu: col·locar a casa una placa, de la mida que sigui, i fer-ho públic.

Perquè sigui més entenedor segueixo el fil de les imatges del pdf Instal·lació fotovoltaica: La primera decisió era escollir l’equip fotovoltaic. Al mercat (a Internet) hi ha, a hores d’ara, un munt d’ofertes de plaques amb diversitat de preus i com és de suposar de qualitats. Som Energia va facilitar una llista (pàgina 2) on escollir entre les marques que en aquell moment és consideraven serioses, oferien un bon producte en la relació qualitat preu i facilitaven un descompte per promocionar la campanya.

Nosaltres vàrem optar per SolarTradex, per la proximitat (són de Mataró) i perquè era un preu entremig respecte la resta de catalanes i un bon preu per a W. El cost de l’equip amb IVA va ser de 460 euros, (pàgina 3) on estava inclòs: la placa de 1650x990x40 mm de 245 w, el micro-inversor  i el cable de 2,5 metres.

El micro-inversor és l’aparell que transforma el corrent de continu a altern i detecta si està connectada a la xarxa o no. En cas de no estar-ho impedeix la sortida del corrent per evitar ensurts. El mateix aparell porta un cable d’entrada per a connectar una segona placa en sèrie si més endavant es vol ampliar la instal·lació.

Comprada des de la pàgina web ens arriba a casa tot el conjunt en una caixa. La primera sorpresa és el poc pes considerant el seu volum. Només pesa 20 kg.  Ara ens cal saber com l’orientarem i decidir el sistema de fixació.

Una placa dóna electricitat en qualsevol posició, però és evident que si és possible cal optimitzar i posar-la en una orientació on es faciliti la major incidència dels raigs solars durant tot l’any. Tal com es veu a (pàgina 4) cal orientar-la amb l’esquena al nord, així doncs una brúixola ens pot ajudar a determinar l’eix nord-sud amb la suficient aproximació.

Un segon element per millorar el rendiment és l’angle d’inclinació respecte l’horitzontal. L’angle idoni, segons cada lloc, s’ha de consultar a l’”Atles de radiació solar de Catalunya” elaborat per l’Institut Català d’Energia i la Universitat Politècnica de Catalunya. L’objectiu és aconseguir la màxima producció mitja anual perquè la nostra posició respecte del Sol varia constantment. A la regió de Barcelona l’angle més favorable és 35º (pàgina 5), de fet és un angle idoni per tot Catalunya tret de Lleida on es recomana 30º.

Ens ha arribat la placa. Si un cop desembalada muntem les peces i la deixem a terra o la repengem a una paret on toqui el sol i connectem el cable, a l’endoll de casa més pròxim ja ens funcionarà. Sí, així de senzill. Més fàcil que connectar un televisor, el qual després d’endollar-lo cal sintonitzar els canals.

Tanmateix la placa deixada sobre el terrat o al terra (pàgina 6), a banda de no donar el rendiment adequat,  està a mercè de la primera ventada que faci doncs és com la vela d’un vaixell, recordem que només pesa 20 kg.

Aquí rau l’única dificultat seriosa per instal·lar una placa fotovoltaica, la seva correcta fixació. Ara és on cal una certa habilitat professional i ASSEGURAR-SE que la fixació és sòlida. Al comprar tot el mòdul solar també podeu comprar el xassís de suport i fixació d’alumini, fet que simplifica el problema perquè només queda per resoldre com fixar el xassís a la teulada o terrat.

Nosaltres evitem comprar coses d’alumini pel cost energètic de la primera matèria. Prou alumini que porta la placa! Volíem fer-nos una estructura de fusta, però en el nostre cas no podíem posar fixacions al terra, per no malmetre la capa asfàltica del terrat, ni tenim parets pròximes on agafar-la. Així doncs vam optar per un disseny del suport complementat amb una jardinera, el pes de la qual fa impossible un arrossegament pel vent (pàgines 7 i 8). Tota l’estructura és feta amb fusta de palets reciclats.

Com podeu observar (pàgina 9) l’estructura també preveu la fixació del micro-inversor. El cable inferior enrotllat damunt del travesser és per emprar en cas d’instal·lar una segona placa. Observeu també el fil groc de la part superior, està fixat al micro-inversor i a la placa en qualitat de terra de la instal·lació. També podeu veure una regleta blanca (pàgina 8), surt pel darrera de la jardinera, protectora del cable de l’inversor que connectarem a la xarxa.

Si està en un terrat el volum operatiu de la placa és major que les seves dimensions estrictes doncs les ombres de les baranes poden incidir sobre la superfície de la placa i dificultar el seu correcte funcionament. Tal com es pot veure aquí (pàgina 10) l’ombra de les baranes incideix a la placa quan el sol baixa. Si en un futur posen una segona placa caldrà pensar en una estructura elevada per evitar les ombres.

Parlem ara de la connexió a la xarxa (pàgina 11). Tal com deia abans, és molt fàcil. Només cal fer arribar el cable de l’inversor a l’endoll més a prop de la nostra xarxa elèctrica. En aquest cas la distància obliga a complementar la llargada i això es resol amb la protecció d’una caixa de connexions. Si no disposem d’un endoll exterior, una altra dificultat pot ser com introduir el cable a dins de casa. Aquí s’ha fet un forat amb regata a l’angle del bastiment perquè la porta no pessigui el cable i així s’ha evitat l’enrenou de fer un forat a la paret.

I finalment a l’endoll (pàgina 12)… ja tenim entrada d’energia verda autoproduïda.

No cal modificar, retocar o canviar cap element del quadre de diferencials que tenim a l’entrada de la casa. El sistema funciona com un flux d’aigua, tot el corrent que entra per l’endoll deixa d’entrar pel comptador de casa, fins a l’extrem que a les hores punta de producció solar, sinó fem suficient consum, el corrent que entra per l’endoll podria sortir de casa pel comptador… i lliurar corrent a la xarxa general, fet que actualment la llei no permet.

 

  1. S’endolla a un endoll ?
    Un endoll és de sortida; pot funcionar d’entrada ?
    I l’energia es rep a tots els punts elèctrics de la casa ?

    i així donarem energia a la xarxa que ve de l’exterior ?
    és permès ?

    Mercès

    1. 1.- L’endoll funciona d’entrada, aquest és l’èxit.
      2.- El corrent d’entrada fa un mixt amb la que entra per la xarxa i en conseqüència es rep a tots els punts de la casa.
      3.- Donarem energia a la xarxa de casa, que és nostra. Només en donarem a la xarxa exterior si el nostre consum, mentre funciona la placa, és inferior a la producció de la mateixa.
      Aquest cas de llençar energia a la xarxa exterior no és permès, tanmateix tothom qui té una placa en un moment o altre ha enviat energia a l’exterior.
      També hi ha un regulador per evitar llençar energia a la xarxa, però per una placa el seu cost resulta massa elevat.
      Insisteixo tot el sistema funciona com ho faria una xarxa d’aigua on per una banda entraria l’aigua que estem utilitzant (xarxa exterior) i per l’altra la que injectem (amb la placa). L’equilibri de pressions faria que entrés menys aigua de l’exterior mentre funciona l’ingrés facilitat per la placa. Aquest és l’estalvi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!