SAMFAINA VALLESANA

Les organitzacions més afins que han sobreeixit de les eleccions municipals estan configurant el nou cartipàs. La decisió no pot tardar massa, però tampoc cal precipitar-se i no permetre’ns el luxe de realitzar a l’Ajuntament un canvi profund i ponderat des de la mitjana de sensibilitats de les tres organitzacions polítiques.

Els mitjans ens diuen que un dels elements de debat és el nombre d’alcaldes i l’ordre dels nomenaments, més enllà de l’alcalde actual Juli Fernández. D’entrada sembla lògic fer-ne tres parts de cada element del conjunt a compartir, si hi ha tres formacions amb el mateix nombre de càrrecs electes al govern.

Però cal portar a l’extrem aquesta premissa repartidora? Un criteri vàlid per tallar un pastís no té perquè ser vàlid per a afrontar la gestió complexa d’una ciutat i de fet no ho és. Si el pacte fos extensiu a CiU seria vàlida la proposta de quatre alcaldes (a banda del sarau entre Convergència i Unió)? Ja es veu què allò suportable per un pastís difícilment li podem demanar a la governança d’una comunitat: canviar de referent institucional cada any.

Per la mateixa raó encara em sembla desproporcionada la proposta de tres alcaldies en una ciutat de la magnitud de Sabadell, on exercir veritablement d’alcalde ja és una activitat amb l’agenda ben carregada, més enllà de la necessària coordinació institucional. Què farà mentre el proper alcalde a la cua? Gestionarà políticament una àrea que després haurà de deixar per a respondre amb plenitud a les necessitats del nou càrrec? I l’alcalde sortint, assolirà plenament la gestió d’una àrea fins ara gestionada des d’una altra sensibilitat? Si, tot això pot ser, l’àmbit de la política ho permet, però a costa de pagar-ne un preu en l’eficiència administrativa del conjunt. La pregunta és, s’ho val?

Un sol alcalde durant el mandat dóna imatge d’estabilitat a la graella de sortida i assegura una continuïtat en el conjunt de la gestió política a tot l’Ajuntament i força a deixar més travat el pacte de legislatura. Qui ens assegura que les flors i violes d’avui, demà no siguin pals a les rodes davant l’expectativa de tornar a votar una alcaldia. La política viu temps excitants i compulsius, setze mesos és un temps molt llarg i com diu la cançó “moltes coses poden passar”.

Sé que les decisions polítiques sovint no responen a la simple lògica, perquè la realitat humana és com és, però després de setze anys d’estar Sabadell immersa en el bustisme no li faria cap mal ser gestionada durant quatre amb la vara d’un sol alcalde i refer-se institucionalment amb la presència d’un mandatari com cal, sense estar embolcallat de processos judicials ni lligat de peus i mans.

Només ens cal un alcalde respectuós amb les diferents sensibilitats polítiques, de carn i ós, un alcalde normal. Pel que hem pogut tastar, el Juli Fernández dóna aquest perfil. Estic convençut que serien igualment vàlids els altres dos candidats i una bona colla dels càrrecs electes, però la dinàmica política ens ha portat a la situació actual i si cada força política treballa de valent, com és d’esperar, la ciutat de Sabadell conduïda per UxC, ERC, La Crida, i fiscalitzada convenientment des de l’oposició, deixarà endarrere definitivament una època fosca. Durant aquests quatre anys d’això es tracta.

Tot plegat és només una opinió. La realitat política, sempre més sàvia, perquè és l’única possible, decidirà. Benvinguda sia la seva resolució.