SAMFAINA VALLESANA

Quan de forma rellevant el que es diu no concorda amb allò que es fa, es produeix una estafa política.  Alhora, l’engany és un ingredient més a la cassola on de mica en mica es cou el desprestigi de la política i els seus protagonistes.

Això ve a tomb de les desafortunades declaracions de la Maria Sol Martínez arran del nou Centre Cívic de Torre-romeu on qualifica d’estafa el cost i les expectatives de l’obra.

Una formació política present al Consistori, no pot fer declaracions com si fos un veí a peu de carrer. El seu compromís i la seva credibilitat passa per actuar resolutivament des dels escons on representa a la ciutadania exposant tot allò en curs, que presumiblement no satisfà o no respecta els interessos de la ciutadania.

En aquest cas no ha estat així i les seves paraules les trobo tan fora de lloc, tan tramposes, que no em puc estar de comentar com ho he viscut a través dels Plens on s’ha fet el seguiment d’aquesta impresentable actuació del govern municipal.

La construcció del centre cívic es va iniciar l’any 2010. Va ser adjudicada per 4,8 milions d’euros, amb una polèmica baixa del 34% sobre els cost estimat, per a ser realitzada en 10 mesos. Es va finalitzar el 2013, s’ha posar en marxa el 2014 i el seu cost total ha estat de 6,6 milions. Una mostra de com es gestionen els diners públics a Sabadell.

EUiA mai, però mai, ha criticat en els plens la gestió de la construcció, ni ha denunciat l’incompliment de les expectatives veïnals. Ans tot el contrari. Recapitulem, fent un repàs de les actes.

El març del 2010 s’adjudica la construcció amb un concurs prou dubtós per la baixa desproporcionada a la qual el govern s’acull, a pesar de saber-se que la construcció es faria en un sol geològicament hostil.

Aleshores el portaveu de l’Entesa per Sabadell, Isidre Soler, va qüestionar l’adjudicació a la baixa amb les següents paraules::

“…el que estem plantejant és que no voldríem que aquest centre cívic quedés aturat a mitja obra i que, per tant, amb tota la problemàtica que significa endarrerir els terminis, augmentar els costos i, per tant, d’aquí ve la nostra prevenció.”

En nom d’ICV-EUiA (encara anaven junts però ja hi havia els actuals regidors d’EUiA) el Pere Vallverdú manifestava les mateixes pors:

“…fortes baixades respecte el preu de la licitació i això acaba repercutint d’una o altra manera en la qualitat final de l’equipament construït, en les condicions de subcontractació que sempre tenen lloc en aquesta mena de projectes i en les condicions econòmiques laborals i de seguretat dels mateixos treballadors que participen en l’obra i, fins i tot, de vegades, es corre el risc que la mateixa empresa contractista acabi fent fallida com hem vist en tantes ocasions darrerament”. L’Entesa i ICV-EUiA es van abstenir.

El ple de novembre del 2011 (JA ES VA AVISAR, ARA AIXÒ ÉS UN ESCARNI) havien saltat les alarmes (en el mateix ple es formalitzava el trencament entre ICV-EUiA), l’empresa demanava una pròrroga de sis mesos. El Juli Moltó, com a representant de l’Entesa va explicitar:

“El que ens proposen ara, aprovar un nou termini per a l’acabament de l’obra per dificultats tècniques, no és, ni més ni menys, el pas previ per augmentar els costos també a causa dels problemes de construcció,… una certa temeritat política, per haver-los adjudicat una obra,tot i els advertiment de diferents grups municipals”.

Estranyament ni ICV, ni EUiA van dir res, semblava que acceptaven els arguments de l’Entesa sense matisos. Però la votació va ser prou significativa: l’Entesa i ICV es van abstenir per no ser còmplices d’una gestió insolvent i EUiA, com qui mira a l’altra banda, va votar a favor! A la callada.

A la sessió del juny de 2012 (L’AJUNTAMENT DE SABADELL ÉS XAUXA?) escoltem com el representant de l’Entesa, Juli Moltó, diu: “…I els fets ens han donat la raó, ja que aquella primera pròrroga va suposar un increment de 786.000€, un 16% del pressupost d’adjudicació, de tal manera que el cost definitiu de l’obra va quedar fixat en 5’7 milions d’euros, als quals cal afegir ara 24.000 € més a favor de l’empresa Vias y Construcciones SA, que, en lloc de respondre econòmicament a un retard reiterat, encara rep més diners.”

En nom d’ICV en Carles Marlés insisteix: “…dubtàvem del compliment dels terminis, i d’altres qüestions referents a l’empresa a qui se li va adjudicar l’obra. Precisament, per la baixa considerable en el cost. Aquell pressupost inicial avui ja l’hem igualat, o inclús superat.Com també qüestionem el lliurament de l’obra, pels continus endarreriments i pròrrogues que estem concedint”.

Ara, davant la evidència reiterada de la pèssima gestió del PSC, és quan el Juan Miquel Mena d’EUiA fa una lleugera crítica i diu: “… la construcció de l’equipament cívic, que havia d’estar acabada pel 30 de març d’aquest mateix any, es torna a prorrogar. Val a dir que aquesta és la segona pròrroga que pateix el nou equipament cívic de Torre Romeu…”

Crítica lleugera perquè va optar per abstenir-se, junt amb ICV, allà on l’Entesa va votar en contra arran de la nefasta gestió i per no haver estat sancionada l’empresa a pesar de l’incompliment flagrant del preu i dels terminis d’execució.

Després arran de la informació que ens ha facilitat el cas Mercuri vam saber pels comentaris dels empresaris, que l’adjudicació a baix preu va ser un favor a Vias i Construcciones per a refer-la de la pèrdua en una obra anterior (propi de l’estil Bustos).

Com es pot deduir la meva crítica no va encaminada sobre allò que es va votar, sinó per la falta de rigor entre el que es verbalitza i el que es fa. ICV va mantenir una postura menys exigent que l’Entesa però ho va fer dins de la seva coherència i no l’hem sentida fer declaracions a posteriori de cara a la galeria.