SAMFAINA VALLESANA

Ple d’abril: del drama a la tragèdia ( i VIII)
Finalment ha arribat l’hora de parlar de la tragèdia laboral de Vimusa. Les persones acomiadades han estat presents durant les cinc hores de la sessió per veure en primera persona com el consistori tractava el seu cas. Conjuntament, els tres grups municipals l’Entesa, ICV i EUiA, han presentat una moció on es demana la seva readmissió i es reclama allò obvi en la gestió de tota empresa: un pla de viabilitat i alhora reorientar l’activitat de Vimusa.

El mes passat la presidència i la gerència de l’empresa van decidir els acomiadaments (una desvinculació de plantilla en diuen ells) sense sotmetre-la a consideració del Consell d’Administració on hi són representats tots els grups municipals. Els acomiadaments s’han presentat com una mesura de viabilitat de Vimusa, però els problemes econòmics de l’empresa municipal són de més envergadura i precisament la majoria de persones despatxades coincideixen amb els sous més baixos.

La primera intervenció protagonitzada per la Maria Sol Martínez, portaveu d’EUiA, és duríssima en el to i el contingut. Fa un repàs del govern Bustos des del 2008, l’inici de la crisi, i amb dades a la mà demostra la lleugeresa amb que s’ha gestionat Vimusa dins d’aquest període. Per explicar la dificultat de vendre habitatge, exposa dades comparatives com ara: a Sabadell el boom immobiliari va ser amb un 18,3% d’habitatges nous, mentre a la resta de Catalunya era d’un 7,3%, afirma. Reclama no fer recaure les conseqüències d’una gestió deficient sobre el personal i demana responsabilitats a qui te la potestat de la gestió.

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, repeteix les peticions recollides a la moció i fa una defensa (sembla més una autodefensa) del perquè han presentat aquesta moció. Es mostra queixosa de no haver-se exposat els acomiadaments al Consell d’Administració. Fa una llarga exposició d’allò que Sabadell ha obtingut gràcies a Vimusa, esmenta un seguit d’elements externs que al seu parer també han afectat a l’empresa i finalment demana la readmissió i el pla de viabilitat de Vimusa on es puguin determinar les decisions a prendre.

Segueix el torn de les intervencions de menor a major. Fa la seva exposició la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell. La regidora també denuncia les formes i l’opacitat per haver-se fet els acomiadaments d’esquena a l’oposició i als sindicats. Lamenta, diu, aquest tarannà del PSC contrari a la negociació, a gestionar les dificultats i sovint mostrar-se amb actituds d’imposició. Reconeix el mal tràngol pel que està passant Vimusa però a banda de la crisi, assegura, una bona part és conseqüència  de la nefasta gestió i la incapacitat del govern municipal per reorientar a l’empresa  cap a altres àmbits d’actuació, tal com ja va proposar la pròpia plantilla temps endarrere.

Després de descriure el perfil personal de les persones acomiadades, cinc d’elles dones i tres majors de 55 anys, explica la petició d’empara feta al regidor de Drets Civils, Joaquim Carné, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, però aquest ni tant sols es va molestar en respondre.

El regidor, al sentir el seu nom, aixeca el cap i amb gestos indica que no és veritat, però la regidora assegura que ho pot demostrar. La portaveu acaba apel·lant a la sensibilitat del govern municipal i als altres grups, perquè reconduir aquesta decisió, afirma, està a les seves mans.

Segons la Consuelo Santos, regidora del PP, el seu grup es solidaritza amb les persones que han perdut el lloc de treball, però estan convençuts que la decisió es va prendre després d’un exhaustiu estudi de la situació econòmica de l’empresa. Pensen que la mesura no resol el veritable problema, però confien que el govern municipal serà capaç de fer l’empresa viable i ben aviat es podran readmetre les persones acomiadades.

El PP continua amb el paper d’espantaocells del PSC que ha fet durant tot el Ple. Per escenificar-ho exposa el seu desacord amb el primer punt de la moció, allà on es demana la readmissió del personal, perquè és responsabilitat del govern prendre aquestes decisions, diu, per això s’abstindran. CiU fa de company del PP, millora els arguments i utilitza paraules més acurades, parla de la falta d’una administració  proactiva, de fatalitats, però acaba amb la mateixa intenció de vot.

La situació actual de Vimusa és el resultat de la gestió dels darrers anys, feta per altres regidors del govern, els quals en el temps no han estat capaços d’encertar en la direcció de l‘empresa municipal davant les adversitats de la crisi.  Avui és la Marta Farrés, que només porta un mes davant d’aquesta responsabilitat, qui li toca l’os de defensar en nom del govern del PSC els acomiadaments.

Dirigint-se a l’oposició, justifica la situació de Vimusa a través de la crisi actual. Dóna dades sobre la variació de la construcció del 2006 al 2013, de la baixada de la inversió pública, del canvi de legislació on s’obliga a comptar amb serveis rendibles i agraeix a la Carmen Garcia haver-ho esmentat. Tot plegat, afirma, posa en qüestió el futur de Vimusa més enllà de la gestió del govern.

No es mira el públic, mentre parla el seu esguard sempre es dirigeix a l’oposició. De fet poques cares podria veure perquè s’han aixecat altra vegada grans cartells amb frases com: “Sabies que Vimusa paga més amb interessos bancaris que amb salaris de treballadors?”; “L’Ajuntament vulnera els drets de les dones fent fora una treballadora embarassada”; “Acomiadaments exprés, sexistes i discriminatoris”, etc. Quin contrast, l’actitud de la regidora del PSC, amb el numeret del Josep Ayuso, a l’inici del Ple, quan des de la mateixa presidència es dirigia personalment al president de la Joventut de la Faràndula.

La Marta Farrés nega que no s’hagin pres decisions, recorda que des de l’any 2010 no s’han substituït les baixes de personal, s’ha reduït el sou de la gerència, s’han fet plans de vendes però no s’han complert. Últimament, afegeix, s’han buscat noves vies de negoci, però tot plegat no ha estat  suficient i hem hagut de prendre aquesta solució més dura.

No ha fet cap esment del pla de viabilitat que es demana, ni ha detallat quines han estat les noves vies de negoci fallides, suposadament no coincidents amb les proposades a la moció: la rehabilitació d’habitatges i de patrimoni històric, l’ampliació de serveis a les comunitats de veïns, les auditories energètiques o la promoció de les energies renovables.

La portaveu d’EUiA replica amb la petició d’esgotar totes les possibilitats abans dels acomiadaments i les anomena: fer el pla de viabilitat, demanar baixes voluntàries, estudiar un pla de jubilació, la possibilitat d’una reducció horària i fer tot això a l’entorn d’una negociació col·lectiva. Fins a les hores no podrem dir que s’han esgotat totes les vies abans d’acomiadar.

Des d’ICV, la Carmen Garcia, amb una llarga intervenció desenvolupa arguments paral·lels als del govern (sic) i en conseqüència arriba a raonaments finals pròxims al PP i CiU: són el fets externs i només els externs, els que han propiciat la situació actual de Vimusa… i ens han portat a una situació d’acomiadaments. Els quals, afirma, són un respir puntual, el debat ara és: què hem de fer amb Vimusa?

La Virgínia Domínguez, és l’única que contesta els arguments del PP i CiU i en qüestiona la seva decisió. Pregunta a la Consuelo Santos si ha vist els estudis o pla de viabilitat on es justifica posar al carrer a set persones. Es dirigeix al Carles Rossinyol per dir-li que l’Entesa també està d’acord en aplicar mesures proactives, però les conseqüències de la inanició no les han de pagar aquets treballadors ni els que vindran, perquè no hi ha cap estratègia de futur. Acaba ressaltant la falsedat de dir que es solidaritzen amb les afectades però alhora impedeixen que la moció prosperi amb al seva abstenció.

La portaveu de l’Entesa reconeix la situació difícil de Vimusa des de fa temps, però insisteix, ha faltat previsió, informació i negociació. No és forma de fer les coses, diu, informar a l’oposició i als sindicats quan ja s’havia anunciat el comunicat de premsa. Demana que s’expliqui per què ara posaran a mans d’una ETT a les persones acomiadades i en pagaran 14.000 euros, tot això d’esquena als sindicats.

La Marta Farrés, afluixa el to i assumeix algunes de les crítiques quan reconeix  que Vimusa ha de passar a ser una empresa gestora, que el nou escenari s’ha de discutir i s’han d’explorar altres possibilitats. Però insisteix, per poder fer-ho hem de prendre aquesta decisió, de no prendre-la, ni tan sols podríem parlar-ne  perquè no tindríem futur com empresa.

Segons el govern doncs, sense els acomiadaments s’ensorra Vimusa. Els tres grups proposants demanen una vegada més aturar-los. Repeteixen els arguments, i demanen una rectificació la govern perquè el futur de Vimusa no es construeix acomiadant gent.

Resultat: el govern acomiada a set persones i el Ple ho ratifica amb els vots del PP i CiU. Per alguna cosa aquests tres grups municipals s’autoanomenen “grups de govern”.