SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
El Francisco Bustos presenta el projecte llegint dades tècniques i a pesar que s’esforça en comparacions, són xifres que costa imaginar-ne l’abast. Cal retenir que la faceta més innovadora, allò que el fa singular, és que la inversió serà autofinançada pel mateix estalvi energètic.
El fet, però, obliga a elaborar el plec de condicions per a una empresa de serveis energètics i deixar, per obsolet, el model d’empresa de manteniments. Les xifres són prou eloqüents, sobre un consum elèctric anual de 3,44 milions d’euros s’estalviaran 600.000 euros cada any i s’obtindrà en el mateix període una reducció de 847 tones de CO2. Tot plegat sense cost per al municipi.
La innovació del model de contractació externa deixa poc marge per a comentaris des de l’oposició. Fins i tot a EUiA li cal matisar la seva habitual oposició a l’externalització de serveis, per a justificar el seu vot favorable. Argumenta el perfil especialitzat que requereix l’empresa, així com la proposta de què aquesta inverteixi una part del seus guanys. Ep! no s’ha entès. Cap empresa inverteix una part dels seus guanys. Tal com s’ha dit, el contracte té en compte l’estalvi energètic per a ser invertit en la renovació de les làmpades i a banda contempla el marge comercial que li correspon a l’empresa pel servei i la inversió inicial.
En Julià Moltó, en nom de l’Entesa per Sabadell, després de congratular-se per la línea encetada, treballar des d’auditories energètiques, manifesta el seu acord i fa l’única aportació rellevant en el debat. Demana continuar el model amb una aposta per la integració progressiva de l’energia renovable des de la producció pròpia aconseguida per plaques fotovoltaiques en sostres d’edificis municipals. Això, diu, faria que d’aquí a 10 anys, moment del màxim estalvi energètic amb la proposta actual, el guany no sigui absorbit pel cost creixent dels sistemes convencionals de subministrament energètic.
Sorprenentment ICV no fa cap intervenció i CiU intenta posar-hi un absurd gra de sal a l’esmentar com ells ja feia temps que demanaven austeritat i estalvi. En el segon torn el ponent està desencertat, replica com si l’oposició generalitzés un desacord i matisa al Julià Moltó que ara no toca parlar de plaques. Si més no, en la “xuleta” tècnica del ponent no consten.
La proposta de renovació de l’enllumenat és acceptada per unanimitat. Sí, Sabadell ha començat un pas de gegant…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!