Regressions

Reflexions amb dades

30 d'octubre de 2014
0 comentaris

Vicent Sanchis, els neocons, la corrupció i el sector públic

L’altre dia, al .CAT de teletrès entrevistaven en Quim Arrufat. Parlant de corrupció, en Vicent Sanchis va deixar anar, “encara que diguin que sóc un neocon”, que potser la corrupció al Reino estava relacionada amb una (presumpta) desproporció (per gran) del sector públic.

Jo, francament, no sé si el Sanchis és neocon o no, però certament el seu comentari compleix dos requisits neocons: atribueix tots els mals al sector públic (les empreses privades no fan mai res malament) i obvia els fets empírics. I quins són, aquests fets empírics? El primer, és clar, és que el sector públic espanyol és petit i no pas gran: l’estat recapta pocs impostos comparat amb Europa, té pocs funcionaris i gasta poc com a percentatge del PIB del país (bé, ara que hem pagat entre tots la factura dels bancs i que s’ha enfonsat l’economia del totxo no, però abans de la crisi certament).

Amb això n’hi hauria prou per refutar la parida del Sanchis però m’ha vingut degust investigar una mica més sobre la relació entre corrupció i la importància del sector públic. He tret dades de corrupció de l’organització Transparency International, que publica anualment per més d’un centenar de països el Corruption Perception Index (CPI), un numeret que, se suposa, és indicatiu de la percepció de corrupció en un país*: un país amb un CPI de 0 és un país totalment corrupte, mentre que un país amb CPI de 100 és un país perfectament net de corrupció.

Doncs bé, representant l’índex CPI dels països d’Europa en funció de la mida del sector públic de cada país s’observa que no hi ha cap correlació significativa entre una cosa i l’altra. Si de cas, la corrupció decreix (és a dir, el CPI creix) amb la mida del sector públic (però, ja dic, el cert és que la correlació no és significativa).

gov_a_exp

Doncs au, a seguir dient animalades que alguna cosa queda i qui dia passa, retallada empeny…

 

*NOTA: Transparency International és, de fet, una organització força poc transparent i amb pudor intensa de CIA. Si no, no s’entén que donin un CPI de 46 a una dinastia medieval com la d’Arabia Saudita (això sí, amiga dels Estats Units) i un 42 a Brasil, o un 36 a Colòmbia i un 20 a Veneçuela. El CPI és, per tant, una merda de número arbitrari (és impossible, per altra banda, saber com el calculen)… però ningú em pot acusar de triar les dades més proclius a demostrar el que volia demostrar: més aviat és tot el contrari. I, per altra banda, cal esperar que la voluntat propagandística de la cosa aquesta sigui menys determinant quan parlem de comparar països de la UE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!