Regressions

S’afarten de dir-nos que l’única sortida de la crisi passa per ser “més productius”. De fet, tenen una visió particular de què vol dir ser productius… amb més d’una de cada cinc persones aturades (i un de cada dos joves aturats), no cal ser massa brillant per adonar-se que el millor que podríem fer per la productivitat és posar tothom a treballar (en coses útils). Però no, el que volen dir quan parlen de ser “més productius” és que cal reduir sous i prestacions i abaratir l’acomiadament.

Com sempre, ens ho repeteixen tant que és quasi impossible parlar amb algú de la reforma laboral o de la crisi sense que surti la pregunta: però tu saps que costa un treballador a l’empresari?! Doncs sí: li costa ben poca cosa. Segons Eurostat, al Reino el cost mig d’un treballador és de 20.6 euros per hora, que cal comparar amb els 27.6 de la zona euro i, fins i tot, els 23.1 de l’Europa dels 27! Els nostres companys entre els estats de la zona euro a la cua de la classificació són els altres que estan amb l’aigua al coll (o per sobre del coll): Portugal, Grècia, Itàlia i Irlanda, a més del Regne Unit. I no s’hi val dir que és perquè són pobres: Irlanda té un dels PIBs més alts d’Europa (més alt que Alemanya, per exemple).

El que tenen en comú aquests països és que són dels que tenen una despesa pública més baixa en relació a la seva riquesa, és a dir, són aquells en què el sector privat s’ocupa d’una part més gran de l’economia. Són també els estats on el neo-liberalisme és més flagrant. Potser és aquest el problema que caldria resoldre per ser més productius.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!