Novament el blues i en Slim Harpo. La cançó 'Shake your hips' (Fes moure els melucs).
En un altre apunt del blues ja vaig esmentar que són molts els cantants que han versionat les seves cançons i també que han estat influenciats per la seva manera d'interpretar el blues. Els Rolling Stones canten una versió de 'Shake your hips', per exemple.
Sí en escoltar el ritme, la musicalitat de la cançó, comences a moure els melucs ... No tots els blues ens parlen d'amors perduts, de melangies. Moltíssimes cançons tenen un ritme extraordinari.
Aquest mes d'agost i setembre els germans Mas ( Mas & Mas ) han programat concerts de blues força interessants per tota la ciutat. I recordeu que al mític Jamboree de la Plaça Reial, tots els diumenges podem escoltar a la 'nostra' cantant de blues per excel.lència: Big Mama !
Sí, definitivament, el mes d'agost és perfecte per escoltar música.
Fotografia: Dancing blues.
El video m'ha agradat. És una bona edició.
Dilluns a Bilbao. La dona va ser assassinada a ganivetades per el seu ex company al mateix replà de l'escala de casa seva i davant la impotència d'alguns veïns. Tenia ordre d'al.lunyament per maltractaments. El presumpte autor va ser detingut immediatament.
I continuen les denúncies, i aquestes morts violentes sense sentit i la meva tristor i ràbia.
El meu sincer condol per els familiars i per damunt de tot els fills, encara petits.
És cruel haver d'escriure aquest apunt i denunciar aquests fets, trencant la línia establerta aquest mes d'agost entre la música i la poesia.
Unes flors davant un vell palau en una ciutat imperial d'un país llunyà.
rginer |
Poesia |
dimarts, 23 d'agost de 2011 | 06:35h
No existeixen millors traduccions dels poemes de Sylvia Plath que les de na Montserrat Abelló (Tarragona, 1918). Les seves traduccions no són cap de les maneres 'lost in translation' !
Com ella mateixa va manifestar en parlar de la seva admirada Sylvia Plath:
--- Crec que els poemes de Plath tenen una força i un estil basat en el ritme intern i el significat profund de les paraules, i en les meves traduccions he intentat de ser molt fidel a l'original (que no vol dir de cap manera ser literal), i he traduït, sempre que m'ha estat possible, el poema vers a vers, basant-me en el significat intrínsec i en el so de les paraules que més s'acosten a l'original, feina que m'és facilitada per les moltes similituds fonètiques que hi ha entre el català i l'anglès, tan importants en la poesia. I perque crec, com Sylvia Plath, que la poesia és per ser dita en veu alta.---
Traducció de Montserrat Abelló - Arbres d'hivern, Edicions del Mall, Barcelona 1985
Les tintes molles de l'alba deixen un blau que dissol. Sobre el seu paper assecant de boira, els arbres semblen un dibuix de botànica. Els records creixen, anell sobre anell, un seguit de noces. No saben res d'avortaments ni de mesquinesa, més fidels que les dones, lleven sense esforçar-s'hi! Tasten els vents, que no tenen peus, ben endinsats en la historia,
plens d'ales, d'altres coses mundanes. En això són Ledes. Oh mare de fulles i dolcesa, qui són aquestes pietas ? Ombres de tudons que canten, però no mitiguen res.
----------
The wet dawn inks are doing their blue dissolve. On their blotter of fog the trees Seem a botanical drawing -- Memories growing, ring on ring, A series of weddings.
Knowing neither abortions nor bitchery, Truer than women, They seed so effortlessly! Tasting the winds, that are footless, Waist-deep in history --
Full of wings, otherworldliness. In this, they are Ledas. O mother of leaves and sweetness Who are these pietàs ? The shadows of ringdoves chanting, but chasing nothing.
Des del Principat, el meu homenatge a aquest homenot de lletres, gramàtic, enamorat dels mots, de la llengua, savi, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i que va fer possible que les rondalles no es perdéssin en el temps i en la foscor:
--- Hi havia una volta una caseta habitada en la mateixa carena de la Penya Roja. Ara, tal caseta encara es veu com un puntet blanquinós damunt la colossal muntanya; però està derrocada, amb les parets mig tombades pels vents, nevades i pluges, i amb la teulada desfeta.
La Penya Roja és un pic molt gros i enlairat i de ben dificultós accés. puix que es troba voltat de cingles torbadors i de barrancs negres i aspres, i moltes vegades roman hores i dies i fins setmanes i tot, dins els espessos núvols que pugen carregats d'aigua des del Mediterrani.---
-- De Les velletes de la Penya Roja --
La Mediterrània, aquesta mar que ens uneix i ens parla de rondalles, poemes, cançons, història, balls, fades, ocells, arbres, sirenes, fruits, raboses, fardatxos,canalla, xiquets, nins i nines, trumfes, creïlles, focs, coets, oliveres, garrofers, ametllers, vinyes molt verdes vora la mar ......
No et rendeixis, diu la noia. Els amics i la gent que t'estima són a prop teu. Ells són els que et donen força per mirar endavant, persistir i no baixar els braços.
És una altra cançó sol.licitada per una fuflunera que mai s'ha rendit.
De l'album - SO - any 1986.
Peter Gabriel (13.02.1950) - Chobham, Surrey, UK.
Kate Bush (30.07.1958) - Bexleyheath, Kent, UK.
Un duet irrepetible.
Dedicada a na M., sol.icitada per ella mateixa, però amb la complicitat de'n D. i na R.
Fotografía: Somriure en un carrer Major d'un poblet del Montseny.
rginer |
Poesia |
dissabte, 20 d'agost de 2011 | 07:02h
He estat només unes hores a Venezia, una nit, a l'hivern. La reunió tenia lloc a Abbano Terme i ens van obsequiar amb una excursió a Venezia. Una passejada molt curta per San Marco, visita d'un parell d'hotels de luxe i sopar en un restaurant prestigiós a la mateixa Piazza de San Marco.
Però el que m'ha quedat d'aquesta curta estada ha estat un passeig en barca pels canals, de nit, i veure la llum de les cases, de les finestres, del menjador, de la sala de lectura. Unes llums extraordinàries, belles. Un respirar de pau i felicitat.
Vaig sentir parlar de Vincenzo Cardarelli, poeta, periodista i escriptor a una de les persones integrants del petit grup i em va parlar d'un poema - Autunno veneziano -, i el va recitar. Un goig, una bellesa
He trobat una boníssima traducció, lliure, de'n Tomàs Garcés. És molt difícil traduïr poesia, perque és un sentiment. Penso que la traducció és bellíssima, però 'diferent' de l'original, encara que el sentiment hi és i crec que no enganya als qui estimem la poesia, però recomano de llegir en italià l'obra d'aquest poeta. Així ho penso, com a lectora. Somniem, doncs, avui una mica, pugem a la barca i passegem al capvespre pels canals d'aquesta Ciutat.
SETEMBRE A VENÈCIA
Vincenzo Cardarelli (Tarquínia, 1887 - Roma, 1959 )
-Traducció de Tomàs Garcés
- Cinc poetes italians, Ed. Empúries, Barcelona, 1984-
Ja del setembre s'enfosqueixen
els crepuscles precoços a Venècia
i les pedres s'endolen.
Llança el sol la seva última sageta
contra l'or dels mosaics, i en fer-ho cala
focs d'encenalls, efímera bellesa.
Quieta. darrera les Procuratíe,
surt mentrestant la lluna.
Llums juganeres i argentades riuen
i es van movent, llunyanes, tremoloses,
en l'aire fred i fosc.
Jo, fascinat, les miro.
Potser un dia recordi
aquestes amples nits
que arriben tan de sobte.
Més belles i més vives aleshores
les seves llums
que em desesperen una mica ara
(sempre defora meu, inabastables)
tornaran a brillar en la fantasía.
I serà vera i calma
felicitat la meva.
Fotografia: passejant en barca per un canaletto a Venècia.
rginer |
Ha Long |
divendres, 19 d'agost de 2011 | 07:05h
A mitjanit entre un 19 i 20 d'agost de 2005. El número cinc, el mes d'agost, el seu número i el seu mes de l'any preferits.
Avui sóc novament a Ha Long navegant en un vaixell petit, el Cécile. Més dos mil illes i illots en aquesta badia d'aigües de color verd maragda. Encara no he pogut coincidir en un día lluminós, de sol, de cel blau, però no importa gens ni mica.
Vaig mirant com el vaixell navega lentament prop d'una cova per on la gent, en períodes de guerres, s'amagava.
I la seva companyia em dona placidesa i molta pau, i ganes de viure, de viatjar, de conèixer mons i gent diferents. Enguany hi deixaré una petita barca de pescadors i un poema.
INTERROGANT SEGON Maria Victòria Secall Can Sifré - Col.lecció L'Argentera - lírica - 2006
Naixem o morim ? Què és aquest crit, que ens vessa, com un plor ?
S'espanten les sirenes joves, s'amaguen a grans profunditats.
Despresa de la nit, vindrà l'aurora. Una mica més tard vindrà el matí.
Rebenten les magranes, quan s'estimben i m'omplen de pedres precioses.
Un llibre de poesia dins l'equipatge i continuar escoltant el silenci i el trencar de les ones suaus de la mar, mentre el Cécile va navegant lentament per aquest indret. És el lloc de trobada de cada any i no hi puc faltar.
Diuen que és la última llegenda del blues. Potser sí. Sonny Boy Williamson, harmonicista, cantant, compositor, va nèixer en una plantació, Sara Jones, a Tallahatchie County, Mississipi. No es posen d'acord en l'any del seu naixement, 1899? 1912?, 1908? Va morir un 25 de maig de 1965. La seva música, les seves cançons són en el repertori de grans músics com Van Morrison, B.B. King, Dr Feelgood, The Who, Aerosmith, Led Zeppelin, Rolling Stones.
Aquest és el video que he trobat 'Nine below zero' un blues autèntic, emocionant, i evidentment per escoltar aquests díes de molta xafogor d'un mes d'agost i un gin tonic per anar saborejant poc a poc aquesta música. Sonny ets un mestre, ets gran. Vas ser capaç de treure els sons més meravellosos d'un instrument tan petit com la harmònica. Un blues sense el sò d'un harmonicista no és un blues.
rginer |
Poesia |
dimecres, 17 d'agost de 2011 | 06:58h
En Biel Mesquida, en un apunt immens, ple de coratge, s'ha referit a aquest poema de Kipling, famós, conegut.
I per què no llegir-lo al complet en una bona traducció de Francesc Parcerisas ? I també en la seva versió original en anglès ?
Va per tú Biel i coratge !!
SI Poesia anglesa i nordamericana, Ed.62 ''la Caixa'', Barcelona, 1985 Traducció de Francesc Parcerisas
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant tothom el perd, fent que en siguis el responsable; si pots confiar en tu quan tots dubten de tu, deixant un lloc, també, per als seus dubtes; si pots esperar i no cansar-te de l'espera, o no mentir encara que et menteixin, o no odiar encara que t'odïin, sense donar-te fums, ni parla en to sapiencial; si pots somniar -- sense fer que els somnis et dominin, si pots pensar -- sense fer una fi dels pensaments; si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe i tractar igual aquests dos impostors; si pots suportar de sentir la veritat que has dit, tergirversada per bergants per enxampar-hi els necis, o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida, i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles;
si pots fer una pila de tots els guanys i jugar-te-la tota a una sola carta, i perdre, i recomençar de zero un altre cop sense dir mai res del que has perdut; si pots forçar el cor, els nervis, els tendons a servir-te quan ja no són, com eren, forts, per resistir quan en tu ja no hi ha res llevat la Voluntat que els diu: '' Seguiu!''
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós, o passejar amb Reis i tocar de peus a terra, si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa; si pots omplir el minut que no perdona amb seixanta segons que valguin el camí recorregut, teva és la Terra i tot el que ella té i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home
IF you can keep your head when all about you Are losing theirs and blaming it on you, If you can trust yourself when all men doubt you, But make allowance for their doubting too; If you can wait and not be tired by waiting, Or being lied about, don't deal in lies, Or being hated, don't give way to hating, And yet don't look too good, nor talk too wise:
If you can dream - and not make dreams your master; If you can think - and not make thoughts your aim; If you can meet with Triumph and Disaster And treat those two impostors just the same; If you can bear to hear the truth you've spoken Twisted by knaves to make a trap for fools, Or watch the things you gave your life to, broken, And stoop and build 'em up with worn-out tools:
If you can make one heap of all your winnings And risk it on one turn of pitch-and-toss, And lose, and start again at your beginnings And never breathe a word about your loss; If you can force your heart and nerve and sinew To serve your turn long after they are gone, And so hold on when there is nothing in you Except the Will which says to them: 'Hold on!'
If you can talk with crowds and keep your virtue, ' Or walk with Kings - nor lose the common touch, if neither foes nor loving friends can hurt you, If all men count with you, but none too much; If you can fill the unforgiving minute With sixty seconds' worth of distance run, Yours is the Earth and everything that's in it, And - which is more - you'll be a Man, my son!
Una versió diferent; cantants diversos; la mateixa cançó; un anunci de la BBC; però la cançó hi és; un bon tema i a més dedicat a un fufluner somniador i sensible. M' ho ha demanat ... i jo com en els vells temps: Sol.licitat per en D. i dedicat a na M. des del Montseny.
Fotografia: Can Boter. Un racó del Montseny. Un dia perfecte.
Lou Reed (New York City 1942). Poeta, cantant, músic. Album: Transformer - 1972. Just A Perfect Day, Drink Sangria In The Park, And Then Later, When It Gets Dark, We Go Home. Just A Perfect Day, Feed Animals In The Zoo Then Later, A Movie, Too, And Then Home.
Oh It's Such A Perfect Day, I'm Glad I Spent It With You. Oh Such A Perfect Day, You Just Keep Me Hanging On, You Just Keep Me Hanging On.
Just A Perfect Day, Problems All Left Alone, Weekenders On Our Own. It's Such Fun. Just A Perfect Day, You Made Me Forget Myself. I Thought I Was Someone Else, Someone Good.
Oh It's Such A Perfect Day, I'm Glad I Spent It With You. Oh Such A Perfect Day, You Just Keep Me Hanging On, You Just Keep Me Hanging On.
You're Going To Reap Just What You Sow, You're Going To Reap Just What You Sow, You're Going To Reap Just What You Sow, You're Going To Reap Just What You Sow...
rginer |
Poesia |
dilluns, 15 d'agost de 2011 | 07:09h
És difícil trobar bons traductors de poesia escrites en altres llengües. Però se'n troben i és un gaudi llegir. Jean TARDIEU (Saint Germain de Joux, 1923 - Créteil, 1995 )
Una veu sense ningú, Ed. Bromera, Alzira, 1989. Traducció d'Eduard J. Verger
ELS MOTS EXTRAVIATS
Anava jo per una nit sense fí per un camí on lluïen només unes lluors agitades delirants com els llums d'una flota en perdició.
Sota la tempestat milers de veus sense cos bleixos disseminats per uns llavis absents més tenaços que una horda de xacals més sufocants que un encoleriment de la neu a les meues orelles xiuxiuaven xiuxiuaven.
L'una deia ''Com'' l'altra ''Ací'' o ''El tren'' o ''Em muir'' o ''Sóc jo'' i totes pereixien discrepants: així es desfà una turba decebuda. Tantes paraules escapades dels tallers del dolor pareixien haver fugit pels somnis dels habitatges del món sencer.
''T'havia dit'' -- ''Anem!'' -- ''Mai més!'' ''Ton pare'' -- ''Fins demà!''-- ''No, ja he tirat!'' ''S'ha adormit--''És a dir..''-- ''Encara no'' ''Obri!''--''T'odie''--''Acosta't!''
Així retrunyia el temperi dels mots plens de llamps l'enorme diàleg destrossat, però pregunta i resposta estaven barrejades dins el profund caos; el vent llançava als braços de la queixa la joia, l'ala ferida dels noms perduts trucava a les portes de l'atzar la crida li arribava sempre a l'altre i sempre el crit extraviat colpia aquell qui no se l'esperava. Així les ones, cascuna per la seua massa fora de si foraviada lluny del seu propi desig, i totes així l'una a l'altra desconegudes però a ajuntar-se condemnades en la intimitat de la mar.
Fotografía: Ones. Camí de Coll de'n Rabassa-Cala Gamba.
Somriure, sí, somriure i escoltar amb total placidesa aquesta cançó interpretada meravellosament per Madeleine Peyroux. Una cantant nascuda a Athens, estat de Georgia, USA (01.01.1973) enamorada del blues i fins i tot si tanques els ulls pots recordar a Billie Holiday. Va viure primer a Brooklyn, després a California del Sud i finalment va marxar a Paris amb la seva mare, on va començar la seva carrera com a cantant i compositora.
-- Somriure, malgrat tenir el cor trencat, i comences a plorar, i els nuvols no et deixen veure la lluna ni el color blau del cel; somriure per enfrontar-te a les pors ........
Smile though your heart is aching Smile even though it's breaking When there are clouds in the sky, you'll get by If you smile through your fear and sorrow Smile and maybe tomorrow You'll see the sun come shining through for you
Light up your face with gladness Hide every trace of sadness Although a tear may be ever so near That's the time you must keep on trying Smile, what's the use of crying? You'll find that life is still worthwhile If you just smile
That's the time you must keep on trying Smile, what's the use of crying? You'll find that life is still worthwhile If you just smile
rginer |
Poesia |
dissabte, 13 d'agost de 2011 | 06:52h
Fotografia: De camí a Puig de Randa - Llucmajor.
L'afectat de diglòssia Bartomeu Fiol (Palma 12.11.1933-08.08.2011)
Una llengua que no es parla és una morta que hom recorda
com un cendrer curull de cendra com un celatge que s'enyora com un arbre que s'acopa com una veu que no se sent com un verger que no se cela com un comerç que no es practica com una llar deshabitada com una núvia aperduada com una pena sanglotada com una tarda soterrada com una mort allargassada com una vida dislocada com una amor o una retòrica
senzillament mal enfilades.
de 'Contribució de bàrbars' (1980) Paraula de Poeta. Col.lecció Poemes Essencials, núm. 2 (Palma, Govern de les Illes Balears, 2000)
Avui, diari ARA - aradebat -pàgina 21 Un moment de vergonya aliena - Sebastià Alzamora
Sempre he pensat que el mes d'agost és el temps per el blues, el soul. En Josep Harp és el meu millor mestre i em va recomanar de tornar a escoltar aquest intèrpret, el gran Slim Harpo (11.02.1924-31.01.1970), genuí del blues, soul, de la vora del riu Mississipi a Louisiana nascut a Baton Rouge i mort l'any 1970 d'un atac de cor. Rainin' In My Heart: És una cançó molt versionada, molt.
Buddy Holly, Hank Williams, Tom Jones, Frank Sinatra, Jerry Lee Lewis i molts més. Però cap, cap versió com la de'n Slim Harpo. El video que he trobat a You Tube ( he remenat una i una altra vegada ) no és que m'agradi gaire, però la cançó s'escolta molt bé. La harmònica impregna encara més aquesta atmosfera de blues de la cançó.
La fotografia. La seva tomba on els amants del blues deixen les seves harmòniques.
Novament el blues i en Slim Harpo. La cançó 'Shake your hips' (Fes moure els melucs).
En un altre apunt del blues ja vaig esmentar que són molts els cantants que han versionat les seves cançons i també que han estat influenciats per la seva manera d'interpretar el blues. 
Dilluns a Bilbao. La dona va ser assassinada a ganivetades per el seu ex company al mateix replà de l'escala de casa seva i davant la impotència d'alguns veïns. Tenia ordre d'al.lunyament per maltractaments. El presumpte autor va ser detingut immediatament.
No et rendeixis, diu la noia. Els amics i la gent que t'estima són a prop teu. 
He estat només unes hores a Venezia, una nit, a l'hivern. La reunió tenia lloc a Abbano Terme i ens van obsequiar amb una excursió a Venezia. Una passejada molt curta per San Marco, visita d'un parell d'hotels de luxe i sopar en un restaurant prestigiós a la mateixa Piazza de San Marco. 
A mitjanit entre un 19 i 20 d'agost de 2005. El número cinc, el mes d'agost, el seu número i el seu mes de l'any preferits.
Diuen que és la última llegenda del blues. Potser sí. Sonny Boy Williamson, harmonicista, cantant, compositor, va nèixer en una plantació, Sara Jones, a Tallahatchie County, Mississipi. No es posen d'acord en l'any del seu naixement, 1899? 1912?, 1908? Va morir un 25 de maig de 1965.
Una versió diferent; cantants diversos; la mateixa cançó; un anunci de la BBC; però la cançó hi és; un bon tema i a més dedicat a un fufluner somniador i sensible. M' ho ha demanat ... i jo com en els vells temps: Sol.licitat per en D. i dedicat a na M. des del Montseny.
Fotografia: De camí a Puig de Randa - Llucmajor.
Sempre he pensat que el mes d'agost és el temps per el blues, el soul. En Josep Harp és el meu millor mestre i em va recomanar de tornar a escoltar aquest intèrpret, el gran Slim Harpo (11.02.1924-31.01.1970), genuí del blues, soul, de la vora del riu Mississipi a Louisiana nascut a Baton Rouge i mort l'any 1970 d'un atac de cor. 
