rginer |
Ha Long |
divendres, 19 d'agost de 2011 | 07:05h
A mitjanit entre un 19 i 20 d'agost de 2005. El número cinc, el mes d'agost, el seu número i el seu mes de l'any preferits.
Avui sóc novament a Ha Long navegant en un vaixell petit, el Cécile. Més dos mil illes i illots en aquesta badia d'aigües de color verd maragda. Encara no he pogut coincidir en un día lluminós, de sol, de cel blau, però no importa gens ni mica.
Vaig mirant com el vaixell navega lentament prop d'una cova per on la gent, en períodes de guerres, s'amagava.
I la seva companyia em dona placidesa i molta pau, i ganes de viure, de viatjar, de conèixer mons i gent diferents. Enguany hi deixaré una petita barca de pescadors i un poema.
INTERROGANT SEGON Maria Victòria Secall Can Sifré - Col.lecció L'Argentera - lírica - 2006
Naixem o morim ? Què és aquest crit, que ens vessa, com un plor ?
S'espanten les sirenes joves, s'amaguen a grans profunditats.
Despresa de la nit, vindrà l'aurora. Una mica més tard vindrà el matí.
Rebenten les magranes, quan s'estimben i m'omplen de pedres precioses.
Un llibre de poesia dins l'equipatge i continuar escoltant el silenci i el trencar de les ones suaus de la mar, mentre el Cécile va navegant lentament per aquest indret. És el lloc de trobada de cada any i no hi puc faltar.
rginer |
Ha Long |
dimarts, 17 de novembre de 2009 | 05:50h
Dema es el dia que he de pujar a l'avio per tornar a casa. Ahir vaig tornar de Halong, la meva Itaca. Vaig navegar al llarg de mes de sis hores, sola amb els mariners, en el vaixell Nhan Tien, que vol dir ''fada''. El dia era gris, lleig, i fred. Pero per a mi va ser un dia esplendid, lluminos, clar. Quan tenia una mica de fred, bebia una tasseta de porcel.lana plena de vi d'arros. En una barqueta auxiliar, vaig anar passant per coves i finalment vaig entrar en un raco tancat on les aigues, malgrat el cel gris i fosc, eren d'un color blau i verd intens. Varem passar per un poblet flotant i els infants tornaven de l'escola a casa per dinar. Ho fan en barquetes, remant. Algunes dones eren encara a les barques pescant. D'altres cercant cloisses en algun dels centenars, milers d'illots. Jo anava mirant l'horitzo per localitzar el palaibot amb na Xesca esperant. Em va dir que em prepararia un dinar suculent amb peix acabat de pescar en aquest mar de l'est o de la Xina. En S. tambe estava ben proper, amagat darrera uns matolls, somrient. L'encanteri de la 'fada' va arribar a la fi, quan va enfilar el rumb al port de Halong. Aquest mati, ultim dia a Ha Noi, he pogut visitar al professor Hu'u Ngoc i hem parlat i he pogut gaudir de la seva conversa. Te ja 90 anys. Parla perfectament el frances, angles i alemany. Llengues apreses en temps de guerres quan era amb els soldats d'altres paisos. M'ha regalat un llibre i evidentment hem parlat dels canvis minut a minut que hi ha al mon, alguns de dolents, altres de millors i tambe alguns de molt bons. Birmania, Mae Sot, frontera birmano-tailandesa, Champasak-Si Phan Don, sud de Laos, Hue, Hoi An, Ha Noi, Halong ....... Viet Nam. Torno a casa ......
rginer |
Ha Long |
dimecres, 19 d'agost de 2009 | 06:44h
Quatre anys ...... el temps vola, per això tot mirant el mar des de Montjuïc i els vaixells que esperen fora el port, m'imagino un viatge llarg salpant des de Barcelona, amb una parada al Moll on m'han dit que hi ha una cuinera de categoria, però és amb el seu hidroavió volant i no podrà embarcar. Uns fufluners baixen al port i em desitgen un bon viatge. Una paradeta a Ciutat, en una illa del Mediterrani, per convidar als amics a pujar a bord i fer un soparet i beure aigua fresca. Abans d'entrar al Canal de Suez, potser faré una altra paradeta en un port prop de la Ciutat eterna. Un altre soparet, un tumbet o pasta ? El canal de Suez es tota una aventura. El vaixell va navegant i pots veure el desert, la sorra, i també el color verd de la vegetació. Es navega lentament fins arribar al Mar Roig. En sortir he de parar en compte. M'han informat que els 'pirates' ronden per aquests mars, però si no porto res de valor ! No crec que vinguin. De totes maneres he organitzat unes guàrdies durant la nit, 'just in case'. Yemen, Oman i el Golf d'Aden i enfilo mar obert per l'Oceà Índic. Fa vent, i no hi ha millor goig que navegar a vela. Els vents em portaran tot just a les illes Maldives i passant per Sri Lanka, entro a la Badia de Bengala i faig una parada a Sittwe, Birmània. La ciutat de les espècies. Encara em queda temps per anar fins a Mrauk-U i admirar els temples, les pagodes, les stupa, la boira misteriosa que les envolta. Per el Mar d'Andaman el vaixell navega per un corredor estret entre la peninsula on es troba Singapore i la illa de Sumatra. Indonèsia és un país d'illes i més illes. Just a la punta on és Singapore, la gran metròpoli plena de llum i colors, enfilo el Mar del Sud de la Xina, nom que als vietnamites no els agrada gens. La illa Phu Quoc i aviat el delta del Mekong. En la llunyania puc veure Ho Chi Minh City, l'antiga Saigon. Sóc molt a prop ja del destí final del viatge. Entro ja al Golf de Tonkin i la badia de Halong s'obre davant els meus ulls.
Ja he tornat. Halong una de les meravelles del món. Cerco un illot solitari. Fondejo. El poble flotant de quatre cases és just al costat. La hospitalitat es ben coneguda en aquests entorns. Mentre tinc una tassa de te a la meva mà, miro el mar d'un color verd maragda que fa mal als ulls. El sol aviat s'amagarà i els colors van canviant.
Sí, avui, dinou d'agost, la meva imaginació vola i vola novament fins a Halong. Aquest any, però, en un viatge en vaixell. Es el que li agradava.
rginer |
Ha Long |
dimarts, 19 d'agost de 2008 | 08:02h
Avui són ja tres anys d'absència. Torno a Halong. En aquells díes del mes d'octubre de 2006 vaig ser a la meva Ìtaca i tots els anys, en aquesta data, hi tornaré. Aquest matí, però, aniré a Montjuïc. A dalt de tot, de cara al mar, que tant estimava, i mirant l'horitzó. Avui continuaré preparant el nou viatge de l'any vinent. Ja està decidit. Amb els seus apunts, i amb els contactes, ja quasi he acabat un nou itinerari. Engrescador, com tots els que ell feia. Tornaré a Viêt Nam, uns díes, però abans viatjaré a un país que ell em va dir ; ' és de lluny el país més bonic del sudest asiàtic. És màgic.'
No sé on he llegit, que hi ha que tenir pensaments alegres per afrontar qualsevol situació difícil. És el que intento de fer; la melanconia continúa. Certament si durant al llarg de la vida has tingut amics i amigues amb els que compartir els somnis per un futur millor, o amics i amigues d'avui, d'ara, amb els que comparteixes emocions i moments més reals, tot és més fàcil.
De vegades només unes paraules, poques, ja són suficients per foragitar les preocupacions.
En S. era home de poques paraules, les justes, les precises, les que volíes sentir.
'R. ja estic pujant a casa. Sóc als ff.cc.' Paraules que sovint escoltava quan despenjava el telèfon.
rginer |
Ha Long |
dimarts, 28 d'agost de 2007 | 08:07h
Per conèixer bé el Golf de Tonkin o el Mar de l'Est i arribar a la badia de Ha Long, hi han dues possibilitats: Hài Phong o Halong.
Hài Phòng és una Ciutat gran; un port important i amb un aire i ambient colonial molt acusat. França va considerar aquest port de primeríssima categoria.
Halong és ja una població turística, on hi havia abans un poblet de pescadors i el port és la sortida principal de les embarcacions contractades per fer l'excursió per Halong.
La veritat és que és una mica embolicat i a més d'un li han 'aixecat la camisa'.
rginer |
Ha Long |
diumenge, 26 d'agost de 2007 | 13:24h
Hoa Phong és l'antic nom del que avui coneixem com Ha Long. Sembla com si volgués deixar per el final la meva visió i estudi d'aquest indret tant i tant peculiar com meravellós, reconegut per la UNESCO, com lloc a preservar.
En altres posts he anat explicant petites coses de Ha Long, fins i tot, la seva llegenda i també que és el lloc on voldria tornar.
Però, anem a lo pràctic, i unes informacions útils per els viatgers que arribin a Ha Long també hi caben en aquest bloc.
rginer |
Ha Long |
dilluns, 15 de gener de 2007 | 09:58h
Avui els meus sentiments em desborden i haig de deixar les muntanyes del Nord de Viêt Nam i fer un salt prodigiós i arribar fins el Mar de Tonkin com l'anomenàven els francesos, o el Mar de Xina o el Mar de l'Est com els hi agrada els vietnamites que s'anomeni. Allà ens trobem en un paradís, patrimoni mundial de l'UNESCO, la badia de Halong - vinh Ha Long. Amb més de 3000 illes i illots; moltíssimes coves; pobles flotants; aigües d'un color verd intens maragda. Vegetació frondosa; petites platges; llum; colors.
A mitjanit entre un 19 i 20 d'agost de 2005. El número cinc, el mes d'agost, el seu número i el seu mes de l'any preferits.
Dema es el dia que he de pujar a l'avio per tornar a casa. Ahir vaig tornar de Halong, la meva Itaca. Vaig navegar al llarg de mes de sis hores, sola amb els mariners, en el vaixell Nhan Tien, que vol dir ''fada''. El dia era gris, lleig, i fred.
Quatre anys ...... el temps vola, per això tot mirant el mar des de Montjuïc i els vaixells que esperen fora el port, m'imagino un viatge llarg salpant des de Barcelona, amb una parada al Moll on m'han dit que hi ha una cuinera de categoria, però és amb el seu hidroavió volant i no podrà embarcar. Uns fufluners baixen al port i em desitgen un bon viatge. Una paradeta a Ciutat, en una illa del Mediterrani, per convidar als amics a pujar a bord i fer un soparet i beure aigua fresca. Abans d'entrar al Canal de Suez, potser faré una altra paradeta en un port prop de la Ciutat eterna. Un altre soparet, un tumbet o pasta ?
Avui són ja tres anys d'absència. Torno a Halong. En aquells díes del mes d'octubre de 2006 vaig ser a la meva Ìtaca i tots els anys, en aquesta data, hi tornaré. Aquest matí, però, aniré a Montjuïc. A dalt de tot, de cara al mar, que tant estimava, i mirant l'horitzó. Avui continuaré preparant el nou viatge de l'any vinent. Ja està decidit. Amb els seus apunts, i amb els contactes, ja quasi he acabat un nou itinerari. Engrescador, com tots els que ell feia. Tornaré a Viêt Nam, uns díes, però abans viatjaré a un país que ell em va dir ; ' és de lluny el país més bonic del sudest asiàtic. És màgic.'
Per conèixer bé el Golf de Tonkin o el Mar de l'Est i arribar a la badia de Ha Long, hi han dues possibilitats: Hài Phong o Halong. 
Hoa Phong és l'antic nom del que avui coneixem com Ha Long. Sembla com si volgués deixar per el final la meva visió i estudi d'aquest indret tant i tant peculiar com meravellós, reconegut per la UNESCO, com lloc a preservar.
Avui els meus sentiments em desborden i haig de deixar les muntanyes del Nord de Viêt Nam i fer un salt prodigiós i arribar fins el Mar de Tonkin com l'anomenàven els francesos, o el Mar de Xina o el Mar de l'Est com els hi agrada els vietnamites que s'anomeni. Allà ens trobem en un paradís, patrimoni mundial de l'UNESCO, la badia de Halong - vinh Ha Long. Amb més de 3000 illes i illots; moltíssimes coves; pobles flotants; aigües d'un color verd intens maragda. Vegetació frondosa; petites platges; llum; colors.
