rginer |
Poesia |
dilluns, 17 de gener de 2011 | 20:46h
Sentada a taula, esmorzant. És un àpat que m'agrada molt, i crec que és el que més gaudeixo de tots. Un bol ple de fruita fresca, papaia, taronja, plàtan i unes llesquetes de pà amb tomàquet, petites, les necessàries i un mica de pernil, o bull negre, sobrassada alguna vegada. Cafè amb llet i un parell de Núries de la Birba, una per el Monty que es torna boig. És un llaminer i només li agraden les Nuria de la Birba !!
Música de fons i llegir el diari, ara que he tornat al diari de paper, descobrint aquest ARA que sí, que sembla que podrà continuar el seu èxit.
El diumenge tens el suplement de la revista TimeOut; me la miro per veure si hi ha articles i informacions del meu interés ... Uep ! Una columna - Textures - Autor Ignasi Aragay, títol : Estellés, tot un panarra. Comença escrivint que Estellés era fill de forner. Al seu parer ser fill de forner dona nas artístic, i a en Estellés li va donar nas literari i una mena de sensibilitat molt terrenal, tendra, propera, humil, pastada mot a mot.
Sí, Estellés és molt proper i l'articulista continúa i ens regala un trocet de poema, que no fa gaire vaig llegir, i em va agradar molt i molt :
M'he estimat molt la vida ,/ no com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,/ ara un pessic d'aquesta salsa,/oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,/què dieu d'aquest lluç,/és sorprenent el fet d'una cirera.
Sí, és la vida, en minúscula, bonica, saborosa, i que s'ha de gaudir a cada instant. De fet, el meu esmorzar de cada día és una mica com m'agrada a mí la vida, bocinet a bocinet. I en els meus viatges al sudest asiàtic és com la viuen, o almenys és el que he copsat.
Finalment, l'articulista, acaba la seva columna amb aquestes paraules de'n Vicent Andrés Estellés - contundent ! La meua mort és una mort burgesa,/blanca de carns i freda d'entrecuix.
Fotografia: Un dinar laosià - Lap, una amanida de papaia verda que es pot barrejar amb peix, pollastre, etc. picant. // Pad Lao - Uns fideus d'arròs amb hortalisses// Kai Phát khiing - Pollastre al gengibre // Phat Phak - Una tempura a la laosiana, deliciosa// ara piques una mica d'ací, una mica d'allà .....
rginer |
Poesia |
dilluns, 30 d'agost de 2010 | 14:06h
No recordo quan vaig descobrir la poesia de'n Màrius Torres; no importa, ara la conec i llegeixo molt sovint els seus poemes i les seves cartes als amics i familiars. Poemes musicals, lírics, de joia, espirituals, senzills.
Fa el camí des del dolor cap a la joia, i és aquesta joia la que he trobat sempre.
Avui és el día de'n Màrius Torres, i m'afegeixo a la commemoració del centenari, però, el día de'n Màrius Torres són els 365 díes de l'any i molts més.
NOVES POESÍES - Obra poètica desestimada per Màrius Torres, inclosa en tries compreses entre 1937 - 1941
ANÈMONES Per a Nuri Folch de Sales
Quan ja l'hivern és lluny i no és fàcil que geli en llocs arrecerats, el jardiner sortós sap fer esclatar un miracle policrom, radiós ¡Flors de ''Primavera'' de Sandro Boticelli!
Els botànics han fet el seu tany vincladís i els han pintat de pètals lluents com les estrelles, però encara el seu gest és el de les roselles, les úniques anèmones que hi hagué al Paradís.
Rosa, vermell, blau, blanc: una anèmona sola és com l'estel de l'alba que s'enyora i tremola de fred i soledat. Vives, espurnejants,
no diré si coquetes, els plau de florir en garba. Al cel en fan corones pels àngels més infants i els mateixos apòstols se'n constel.len la barba.
Poesíes de Màrius Torres - A cura de Margarida Prats Ripoll - Pagès editors.
rginer |
Poesia |
diumenge, 21 de març de 2010 | 10:45h
DESOLACIÓ
What would our mother say ?
Where is our mother ?
Does she know ?
Does she know what is happening to us here ?
What will she do ?
Will she save us ? Will she come for us ?
Does she know what happens to us here ?
Is it happening to her ?
To her, to her, too ?
- Susan Griffin -
Traducció de Na Montserrat Abelló :
- Què diría la nostra mare ?
On és la nostra mare ?
Ho sap ?
Sap què està passant, a nosaltres aquí ?
Què farà ?
Ens salvarà ? Vindrà a buscar-nos?
Sap què ens passa, a nosaltres aqui ?
És que li passa, a ella ?
A ella, també a ella ? - Dedicat a tots el poetes i poetesses, escriptors i escriptores i a totes les mares del món.
Una fotografía d'una mare acaronant el gosset, a la seva petita botiga d'un poblet del centre de Viêt Nam.
Sentada a taula, esmorzant. És un àpat que m'agrada molt, i crec que és el que més gaudeixo de tots. Un bol ple de fruita fresca, papaia, taronja, plàtan i unes llesquetes de pà amb tomàquet, petites, les necessàries i un mica de pernil, o bull negre, sobrassada alguna vegada. Cafè amb llet i un parell de Núries de la Birba, una per el Monty que es torna boig. És un llaminer i només li agraden les Nuria de la Birba !! 
DESOLACIÓ
