Una de les experiències més boniques del meu viatge per Danmark-Jylland va ser la sortida de dos díes a Nordjylland. Els meus amics na E. i en P. van passar les vacances d'estiu en els mateixos indrets . A més vàrem ensopegar amb un dia esplèndid de sol. De fet el nord de Jylland es coneix com 'la terra de la llum' i és cert. Abans que el sol marxés, 3/4 de quatre de la tarda, la llum era radiant, immensa. Aquesta lluminositat va atraure els pintors danesos, igual que la Provença, i ens trobem amb unes obres magnífiques dels pintors de la escola de Skagen; Michael i Anna Ancher, Oscar Bjorck, PS Kroyer, tots del secle XIX. El tret diferencial dels pobles i ciutats del nord de Jylland és el color ocraci de les seves cases i sobretot les dunes i els boscs d'avets tot just al costat dels mars del Nord i Bàltic. En el moment just que es ponia el sol vaig caminar per les dunes de Rabjerg Mile(16 kms al sud de Skagen). Arriben a una altura d'uns 40 metres i són bellugadisses; mai les pots veure en les mateixes alçades o formes. Són ondulades i sempre pots veure el mar del Nord. Feia molt fred i vaig tenir veritables problemes per poder fer fotografíes, ja que les bateríes a conseqüència del fred es descarragàven ràpidament. Abans de fer una fotografia havia de guardar-me la càmera ben abrigadeta sota la roba, però ni així; les piles van anar morint com a mosques pel fred.
Un 18 de gener, després d'esmorzar, es va decidir d'anar a Ribe, la Ciutat més antiga de Danmark, fundada l'any 869 i amb una població de 8000 habitants. Plovía i força, però és el temps habitual i no es queden mai a casa si han de fer alguna activitat, a no ser que hi hagi glaçat i la carretera s'hagués convertit en una veritable pista de gel. Però, sorprenentment, quan vam arribar a Ribe va deixar de ploure. El cel gris, poca llum, però Ribe se'm va presentar davant meu com un petit poble com si el temps no hagués passat. Hi han més de 100 cases del secle XVI en que el manteniment és per compte del Govern. Podríes anar fent fotografíes de totes les portes de les cases; totes són diferents. A més, una de les peculiaritats de les cases, com a la majoria dels països del nord d'Europa, és que no ténen cortines, i sempre pots veure per la finestra com els propietaris o llogaters sopen, miren la televisió, assagen amb el violí, o saxo, o clarinet, llegeixen, prenen el te, parlen. Les cases són molt boniques i els carrers són estrets i ben alienats. Tens la sensació de viure a l'edat mitjana. El poble és molt compacte i fàcil de visitar. Ara a l'hivern no hi ha quasi ningú, només els seus habitants, però de ben segur que a l'estiu hi ha d'haver-hi molts alemanys i visitants d'altres països.
A Danmark normalment el sopar és a les 7 de la tarda. Penso que aquest horari és vàlid només durant el llarg hivern, donada la circumstància que abans de les 4 de la tarda ja és fosc. El dinar és lleuger. L'esmorzar nutritiu. No podia marxar sense cuinar una paella i em vaig llençar 'a la piscina' com es diu vulgarment. Els estris no eren els més adients, però ho vaig fer, i .... va resultar tot un èxit. Crec que mai més cuinaré una paella com aquesta. El fumet el vaig fer amb els caps dels peixos que vam comprar a la platja d'un poble anomenat Lofterup (feu una ullada a l'arxiu), més el cap d'un bacallà fresc. Jo hi poso sempre julivert, trocets de tomàquets, porro, un parell d'estrelles d'anís. El fumet va quedar perfecte. Segona part. Escamarlans congelats, crec que eren de mars africans ( no gaire bons, per cert ); uns calamars congelats sencers, és a dir, s'havíen de netejar, sorprenentment molt gustosos, de l'Atlàntic, costa de New Jersey, Estats Units; alls de la Xina; mongeta tendra d'Etiòpia; tomàquets de Mutxamel, Alacant; arròs asiàtic, per fer sushi; julivert danès; safrà de Novelda; pebrot verd i pèsols d'Holanda. El sofregit cuinat en una paella normal, amb mànec. Una vegada el sofregit va estar al seu puntet, hi poso l'arròs i després el fumet. Tot va bé i posem el forn en marxa; de la paella amb mànec passem l'arròs a una safata i apa dins al forn perque l'arròs s'acabi de beure el fumet. Afegim els escamarlans. A taula tothom expectant per veure la paella feta ' a la danesa ', però perque no dir-ho, amb un toc mediterrani innegable. Després de sopar, la vetllada va continuar a la sala, prop del foc i explicant-nos vivències, històries, memòries, mentres bebíem una ratafia danesa. Fora feia fred, glaçava i molta foscor. El silenci era absolut. Seguidament vam estar llegint una estona. ' I forgot to enjoy the present' .... escriu en Pascal Khoo Thwe recordant la seva vida al seu poblet amb la seva gent, els Padaung, mentres intenta entendre i integrar-se en la vida occidental anglesa i acadèmica a Cambridge. Són aquestes petites coses, instants, de placidesa i benestar que ens dona confiança i alegríes.
És un lloc sorprenent i poc usual. Si algun blocaire viatja alguna vegada a Nordjylland, no es pot perdre pujar fins dalt de les dunes de Rubjerg i veure el ' Rubjerg Knuden Fyr' . Avís: Hi ha una escaladeta per la sorra amb molta pendent .... i fa molt de vent, i si és hivern, el fred és més que considerable. El far va ser construït l'any 1899 i va donar servei fins l'any 1968 quan la sorra va començar a acorralar-lo. Es troba dalt d'un pujol de les dunes a uns 60 m sobre el nivell de mar. Fins l'any 2002 va ser museu marítim, però ara ja només es pot veure la part de dalt del far, perque les tempestes de sorra han anat per feina. Nordjylland és la terra de la llum. Cert, de dia i de nit. En un cel clar, per la nit es pot veure tot el firmament, estrelles, planetes, satèl.lits; és un veritable 'planetarium'. Durant el dia, la llum és intensa, com el fred. Les platges són de sorra finíssima, grans, no veus on acaben. Les dunes espectaculars i encara més a l'hivern, ja que la sorra està glaçada i és un gust poder trepitjar-la i caminar fàcilment. La majoria són dunes bellugadisses, i per aquest motiu és interessant pujar fins el far; està ja a més de la meitat engolit per la sorra. Lofentrup és un bon lloc per fer una estada de dos a tres díes. El poblet és molt bonic i té tot tipus de serveis. Es poden fer excursions a peu, en bicicleta o en el meu cas amb cotxe. Hi han granges que han deixat de ser-ho per convertir-se en hotelets comfortables, agradables, bon servei i menjar, i preus assequibles.
Tot arxivant les fotografíes fetes durant el meu viatge a Danmark, no puc deixar de donar a conèixer l'extraordinària escultura en una placeta de la ciutat de Ringkobing de l'artista danès Jens Galschiot: 'Survival of the Fattest' ( el seu taller porta el nom d'AIDOH - Art in Defense of Humanism ) . Em va impactar. I què té a veure amb Davos i Bélem ? Coincideixen ambdues conferències aquesta setmana; mons absolutament diferents; recursos econòmics i naturals diferents; injustícies i aquesta injustícia és la que ha reflectit Jens Galschiot en la seva obra. Es pot veure davant el port de Ringkobing i em van dir que va aixecar moltíssima polseguera; la gent no la volia; no es estètica o potser reflecteix la realitat d'aquest món que nosaltres no volem veure ? Un home, africà, molt prim carregant a la deessa de la Justícia del món dels rics. La Justícia porta la balança dels drets humans, de la justícia, i també una vara recargolada on es pot llegir : ' Estic asseguda a l'esquena d'un home. Jo només estic asseguda sobre les espatlles de l'home, i ell sembla enfonsar-se per aquest càrrega. No feria res per ajudar-lo, excepte baixar de les seves espatlles '. Reflecteix magníficament la injustícia entre el món ric i el pobre; entre la distribució dels aliments entre el món ric i el pobre; entre les malaltíes del món ric i del pobre. És un fet molt habitual trobar-te amb veritables meravelles d'escultures al carrer en aquest país de Danmark. 'Survival of the Fattest' - Supervivència dels grassos - Una escultura que ens parla i ens fa reflexionar, encara que molta gent passa de llarg i ni tan sols s'interessa de percebre el missatge de l'artista, Jens Galschiot.
Viure a Dinamarca no és fàcil per una persona del Mediterrani. Malgrat és el país escandinau amb el clima més templat, Dinamarca es troba a la mateixa latitud del centre d'Escòcia i el sud d'Alaska. Les corrents del mar en tota la costa oest dona aquesta 'escalfor' que fa que les temperatures no baixen gaire més de - 4 o -5, però la màxima tampoc puja més de 3 positius. Però l'hivern és llarg i és molt humid i el cel quasi sempre està ennuvolat; plovisqueja o neva; el sol no surt fins a les nou del matí i s'amaga a les quatre de la tarda; el vent bufa amb força, i aquests -2 graus et donen la sensació de fred de quasi -15. I així van anar passant els més de quinze díes en que he estat en aquest país. És el cor d'Escandinàvia. A Jylland podem trobar moltes tombes neolítiques en unes terres habitades fa 4.000 anys AC. Els vikings van anar navegant fins a Escòcia, o Groenlàndia fins arribar a les costes de Canada. La monarquia danesa és la més antiga d'Europa, i el Rei Gorm va establir el primer regne tot començant el secle X. Mentres viatjava per la carretera que em portava des de Skjern a Skagen, anava pensant en els vikings, en aquestes terres de Jylland, en un camí en línia recta fins el nord. No veia res de res; boira, gebrada, fred. En un descans, vaig necessitar un cafè ben calent. El paisatge místic, misteriós m'anava atrapant de mica en mica. Els cotxes i camions eren nombrosos; el seu destí Frederikshaven, el port des d'on salpen els vaixells per anar a Oslo o Goteborg.
Vaig llegint els apunts escrits depressa i corrents en una llibreta. Han estat disset díes magnífics. Només he vist el sol durant tot un día a la punta nord de Jylland. Estones també l'he vist. Des de la finestra de casa els meus amics, on dormia, tres, o potser, quatre matins a 2/4 de 10 apareixia el sol entre les branques seques i nues dels arbres. Durant màxim una o dues hores. Després els núvols, la boira, el fred, novament el color gris. He vist ciutats i pobles molt, molt bonics; Arhus, Silkeborg, Ribe, Skagen, Lonstrup, Lokken, Hvide Sands, Ringkobing, Skjern, Hjoerren; dunes bellugadisses; aiguamolls; fjords; penya-segats; he comprat peix a la mateixa platja; vaig anar de concert d'any nou a Arhus; he trepitjat sorra glaçada; he pujat per unes dunes fins arribar a un far engollit per la la mateixa sorra; he vist centenars de rètols ' Til salg - en venda o Til leje - lloguer'; he après paraules en danès, les més usuals ... god dag, god nat, favel, tak; sild-areng; aplekage - pastís de poma; m'he sorprès moltíssim en veure com els serveis socials del país han sofert una davallada molt gran i ara ja no ténen ni de bon tros els serveis que sempre hem admirat; també han d'esperar un o dos mesos per fer-se una scanner, o un tac .....; el pa no és gens gustós i si vols comprar una barra de pa bona i ben feta, ja pots preparar uns 4 Euros .... ; he admirat els treballs d'artistes artesans; continúen amb la seva moneda i s'han de canviar els euros; 100 Euros aprox. 737.50 Dkk. La millor mostra del sol lluminós i el cel blau la puc ensenyar penjant aquesta fotografia de 'Tilsandede Kirke' construïda el secle XV i engollida per les dunes a les acaballes del secle XVI. Encara es pot veure la part alta del campanar. És a només 5 kms al sud de Skagen. El sol de la tarda anava caient i el rellotge ( 2/4 de 4 ) ens deia que faltàven pocs minuts per amagar-se fins ... l'endemà ? Va ser el dia més lluminós de tota la meva estada en aquest país, Jylland-Danmark, sorprenent, bonic, misteriós. A Sjaelland es troba Kobenhavn; la gent de Jylland anomena l'illa .... Djaevleoen - l'illa del diable ........ En l'arxiu podeu veure una fotografia on comencen a treure el cap uns brots d'unes flors del jardí. Va per dues blocaires ... un pèndol amb petites oscil.lacions perque torni a treure el cap i viatgem amb ella amb l'autobús de bon matí i un hidroavió que ja estem esperant que torni per apagar els focs.
Volia i no podia; podia i no volia; tinc enyor, però no en tinc. Escric o no al bloc ? Una confusió. De tant en tant veig llum entre els núvols de color gris, o la boira espessa que cobreix tot el paisatge. Quan vaig arribar a Jylland sí que la llum de la lluna va tenir la seva oportunitat i va poder il.luminar les terres planes d'aquest país; cada día més sorprenent. Sobretot en aquesta terra, Jylland, perque quan es parla de Dinamarca sempre es pensa en la ciutat de København. He vist paisatges absolutament inversemblants i plens d'imatges per poder inspirar a qualsevol dels poetes o escriptors blocaires, o pintors, o fotògrafs. Encara em queden díes per anar coneixent més i millor Jylland. E. i P. són mestres d'escola, ara ja jubilats i aquests dos últims díes hem viatjat per el nord. Ja sé pronunciar correctament les lletres å, ø, æ ...... Ahir vaig menjar unes mandarines clementines de les terres ebrenques de 'categoria' com deia el meu avi. Vaig veure una benzinera a Herning construïda per Jørn Utzon, l'arquitecte de la òpera de Sydney. M'agraden les fàbriques i els polígons industrials d'aquest país. Ténen una arquitectura bonica, i sempre hi trobes escultures a la porta principal. Molins eòlics sovintegen molt i molt, però tampoc et fa mal als ulls veure'ls ..... Esglèsies blanques, brillants, donen el color al cel gris i neutre. Fa fred i sempre bufa el vent. No saps de cert el dia que ferà. Puc llegir de tant en tant els blocs; notícies bones, dolentes, tristes, alegres, sorprenents, de tot una mica. Més aviat parlo molt amb E. i P., i llegim, i passegem encara que faci fred, hi hagi boira, o plovisquegi. Cuinem plats de la terra, o els que jo cuino a casa, com un ''all cremat''. E. fa el pa ella mateixa, i el cert és que el tast és molt millor que el pa que pots comprar a les '' bageri ''. A 3/4 de 4 de la tarda ja és fosc. Fins a les 9 del matí no comencem a veure la llum i aleshores puc sortir al jardí i els poso menjar als ocells. N'arriben a centenars i diferents. Mentres esmorzem podem veure el vol dels ocells com aterren per cercar el menjar que els hem proporcionat. Avui, ens ha nevat una mica i com ens hem quedat a casa, he vist la llum i m'he dit a mí mateixa ... avui sí, escriuré un bocinet. Bon diumenge família blocaire !
Una de les experiències més boniques del meu viatge per Danmark-Jylland va ser la sortida de dos díes a Nordjylland. Els meus amics na E. i en P. van passar les vacances d'estiu en els mateixos indrets . A més vàrem ensopegar amb un dia esplèndid de sol. De fet el nord de Jylland es coneix com 'la terra de la llum' i és cert. Abans que el sol marxés, 3/4 de quatre de la tarda, la llum era radiant, immensa. Aquesta lluminositat va atraure els pintors danesos, igual que la Provença, i ens trobem amb unes obres magnífiques dels pintors de la escola de Skagen; Michael i Anna Ancher, Oscar Bjorck, PS Kroyer, tots del secle XIX. El tret diferencial dels pobles i ciutats del nord de Jylland és el color ocraci de les seves cases i sobretot les dunes i els boscs d'avets tot just al costat dels mars del Nord i Bàltic. 
Un 18 de gener, després d'esmorzar, es va decidir d'anar a Ribe, la Ciutat més antiga de Danmark, fundada l'any 869 i amb una població de 8000 habitants. Plovía i força, però és el temps habitual i no es queden mai a casa si han de fer alguna activitat, a no ser que hi hagi glaçat i la carretera s'hagués convertit en una veritable pista de gel. Però, sorprenentment, quan vam arribar a Ribe va deixar de ploure. El cel gris, poca llum, però Ribe se'm va presentar davant meu com un petit poble com si el temps no hagués passat. Hi han més de 100 cases del secle XVI en que el manteniment és per compte del Govern.
A Danmark normalment el sopar és a les 7 de la tarda. Penso que aquest horari és vàlid només durant el llarg hivern, donada la circumstància que abans de les 4 de la tarda ja és fosc. El dinar és lleuger. L'esmorzar nutritiu. No podia marxar sense cuinar una paella i em vaig llençar 'a la piscina' com es diu vulgarment. Els estris no eren els més adients, però ho vaig fer, i .... va resultar tot un èxit. Crec que mai més cuinaré una paella com aquesta. El fumet el vaig fer amb els caps dels peixos que vam comprar a la platja d'un poble anomenat Lofterup (feu una ullada a l'arxiu), més el cap d'un bacallà fresc. Jo hi poso sempre julivert, trocets de tomàquets, porro, un parell d'estrelles d'anís. El fumet va quedar perfecte.
És un lloc sorprenent i poc usual. Si algun blocaire viatja alguna vegada a Nordjylland, no es pot perdre pujar fins dalt de les dunes de Rubjerg i veure el ' Rubjerg Knuden Fyr' . Avís: Hi ha una escaladeta per la sorra amb molta pendent .... i fa molt de vent, i si és hivern, el fred és més que considerable. El far va ser construït l'any 1899 i va donar servei fins l'any 1968 quan la sorra va començar a acorralar-lo. Es troba dalt d'un pujol de les dunes a uns 60 m sobre el nivell de mar. Fins l'any 2002 va ser museu marítim, però ara ja només es pot veure la part de dalt del far, perque les tempestes de sorra han anat per feina.
Viure a Dinamarca no és fàcil per una persona del Mediterrani. Malgrat és el país escandinau amb el clima més templat, Dinamarca es troba a la mateixa latitud del centre d'Escòcia i el sud d'Alaska. Les corrents del mar en tota la costa oest dona aquesta 'escalfor' que fa que les temperatures no baixen gaire més de - 4 o -5, però la màxima tampoc puja més de 3 positius. Però l'hivern és llarg i és molt humid i el cel quasi sempre està ennuvolat; plovisqueja o neva; el sol no surt fins a les nou del matí i s'amaga a les quatre de la tarda; el vent bufa amb força, i aquests -2 graus et donen la sensació de fred de quasi -15. I així van anar passant els més de quinze díes en que he estat en aquest país. És el cor d'Escandinàvia. A Jylland podem trobar moltes tombes neolítiques en unes terres habitades fa 4.000 anys AC. Els vikings van anar navegant fins a Escòcia, o Groenlàndia fins arribar a les costes de Canada. La monarquia danesa és la més antiga d'Europa, i el Rei Gorm va establir el primer regne tot començant el secle X. 
Vaig llegint els apunts escrits depressa i corrents en una llibreta. Han estat disset díes magnífics. Només he vist el sol durant tot un día a la punta nord de Jylland. Estones també l'he vist. Des de la finestra de casa els meus amics, on dormia, tres, o potser, quatre matins a 2/4 de 10 apareixia el sol entre les branques seques i nues dels arbres. Durant màxim una o dues hores. Després els núvols, la boira, el fred, novament el color gris. He vist ciutats i pobles molt, molt bonics; Arhus, Silkeborg, Ribe, Skagen, Lonstrup, Lokken, Hvide Sands, Ringkobing, Skjern, Hjoerren; dunes bellugadisses; aiguamolls; fjords; penya-segats; he comprat peix a la mateixa platja; vaig anar de concert d'any nou a Arhus; he trepitjat sorra glaçada; he pujat per unes dunes fins arribar a un far engollit per la la mateixa sorra; he vist centenars de rètols ' Til salg - en venda o Til leje - lloguer'; he après paraules en danès, les més usuals ... god dag, god nat, favel, tak; sild-areng; aplekage - pastís de poma; m'he sorprès moltíssim en veure com els serveis socials del país han sofert una davallada molt gran i ara ja no ténen ni de bon tros els serveis que sempre hem admirat; també han d'esperar un o dos mesos per fer-se una scanner, o un tac .....; el pa no és gens gustós i si vols comprar una barra de pa bona i ben feta, ja pots preparar uns 4 Euros .... ; he admirat els treballs d'artistes artesans; continúen amb la seva moneda i s'han de canviar els euros; 100 Euros aprox. 737.50 Dkk.
