Tots els díes quan surt el sol, na R. ja ha començat el seu trasteig .... meditació, escoltar música, preparar el brou, endreçar, llegir, escriure, sortir al carrer. Des de fa unes setmanes aquest despertar s'ha convertit en una angoixa fins ara desconeguda, o més aviat, diferent. Aleshores recorda, pensa, el lloc per meditar, per reposar, per somiar, per tornar .. i entra en un programa de fotografíes, ben arxivades, i les mira i mira, el riu Mekong, sud de Laos, regió de Champasak, una zona coneguda per el nom de Si Phan Don, les '4.000 illes' .. Seu davant una pantalla i contempla les sortides de sol; com l'aigua del riu es va escolant lentament, la grandiositat d'aquest riu, la vegetació, el silenci. Puja a una barca i navega riu avall, Don Khon, Don Det, Si Phan Falls. La tranquil.litat de les aigües es tornen ràpides i turbulentes; un espectacle magnífic, sorprenent; les aigües del riu Mekong abandonen Laos i entren a Cambodja de forma violenta. És hora ja d'anar a plaça; la gent de Don Khong ( on na R. ha trobat el lloc) acudeix al mercat on pots trobar el menjar que necessites per el dia; verdures, hortalisses, peix, carn, espècies, arròs, fruites.
Ja fa uns díes, uns mesos, que el Govern de Tailàndia tenia previst organitzar un viatge de retorn a Laos, per els 4.000 H'mong fugitius del seu país Laos l'any 1975 acabada la guerra de Viêt Nam. Els H'mong són una ètnia que viu a les muntanyes al nord dels països com Laos, o Viêt Nam o Birmània. En el meu apunt - ací - ja vaig escriure sobre aquest fet, sobretot dels H'mong que van poder marxar als EE.UU.
El Primer ministre de Tailàndia, feble, i seguint les indicacions dels militars, ha dut a terme aquesta amenaça i ja ha començat aquest viatge temut per els H'mong. Es van establir en un camp de refugiats a Phetchabun, a uns 500 kms al nord de Bangkok. No ha servit de res totes les apelacions de les Nacions Unides o de Governs occidentals perque aquesta gent es quedi a Tailàndia. Tenen por de les represàlies que poden viure en el seu propi país, Laos.
Un Govern, el dels EE.UU., que va enganyar aquest poble d'una manera hipòcrita i cruel, per utilitzar-los en la guerra contra el comunisme, després de perdre la guerra i fugir de manera humiliant, els va deixar a l'estacada.
El riu Mekong té un recorregut de 4,180 kms. Neix a l'est del Tibet, Himalaia, i travessa la Xina, Birmània, Thailàndia, Laos, Cambodja i Viêt Nam. La meva imatge de Laos serà sempre la dels matins, a les sis, quan començava a despuntar la llum del sol, i els pescadors anàven a cercar les seves xarxes. La meva imatge serà la pau i el silenci, la llum, veure com les aigües d'aquest riu immens s'escolen lentament, molt lentament en direcció a la mar, fins formar el gran delta en terres de Viêt Nam. Una mica més avall de l'illa on em trobava en aquell moment, Don Daeng, la placidesa de les aigües es convertiràn en ràpids ferotges i cascades inimaginables, llençant tota la seva força a un altre país, Cambodja. M'explica un pescador, que a finals de gener, molts van fins les roques i els barrancs d'aquests ràpids, on deixen les seves xarxes. És la millor època per pescar i poden atrapar fins a mitja tona de peix. M'assabento que en el riu Mekong hi han 54 espècies diferents de peixos. Només n'he provat unes tres, boníssimes, cuinades en una sopa plena de flaires d'herbes del tròpic, o al forn embolicat en fulles de plataner, o senzillament fregidet. Tanco els ulls i la meva imaginació vola a l'illa de Done Khong, i sentar-me en una 'gandula' i contemplar el paisatge. El temps fins i tot s'encomana de la lentitud del riu, sense presses, sense sorolls, en una paraula ...... no fer res.
Ara soc en una illa del riu Mekong, anomenada Done Khong, en un poblet, Muang Khong i en un internet que en prou feines funciona, a mes de carissim, ja que paguen molts diners per tenir un ADSL. Davant meu el riu Mekong. Les aigues baixen lentament, molt lentament per arribar al mar. Sembla que els laosians porten un ritme de vida igual que les aigues del riu, sense presses, sense amoinar-se per a res. He passat aquests ultims dies en aquest pais sorprenent, Laos. He navegat per aquest riu extraordinari. He caminat per corriols estrets en mig d'una vegetacio magnifica. Papellones de totes mides i colors. A les escoles encara els ensenyen frances. Els rapids i les cascades del riu a prop d'una altra illa, Done Khon, son espectaculars - Khon Phapheng i Tat Somplanit. L'illa de Don Det es la ''Formentera'' del sudest asiatic. Gent jove d'arreu del mon, molta. Petits bungalows, no hi ha electricitat. El mercat del poble on soc es fantastic. A les 6 del mati ja arriba la gent amb tots els seus productes; pollastres, anecs, carn de bufal, menjar ja fet, uns bunyols bonissims, el ''sticky rice'', arros glutinos, dolc, fet dins una canya de bambu, fruites, unes mongetes tendres kilometriques, cogombres, carabasses, patates, herbes aromatiques. Son autosuficients i porten una vida tranquil.la, i no els facis treballar gaire .... diuen que treballar molt es dolent per la salut !!!! Pero tambe tenen deficiences, com l'assistencia medica. No n'hi ha ! Un pais amb mes de 280.000 km2 i gaire be 6.000.000 d'habitants ! Un riu immens, que creua el pais de nord a sud, 1.800 kms, i on no veus cap barca, ni transport de mercaderies, els pescadors, solitud, silenci. Bocabadada he quedat en veure els peixos vius que venen al mercat i que he tastat amb delit ! Hi han mes de 54 especies al riu, i son molt, pero molt saborosos. Aquest ordinador crec que aviat fera figa .... Esta mig desmuntat, i crec que el Windows que tenen es pirata. El meu bloc de notes va omplint-se .... Crec que em tornare ''laosiana''. El proper dia 5 de novembre marxare al meu estimat Viet Nam. M'oblidaba ...... Sabaidiiii es la salutacio a Laos, bon dia, i t'ho diuen constantment.
' Gran Torino ', la magnífica pel.lícula de Clint Eastwood, ha posat els Hmong a la primera plana. Quan vaig anar a veure-la, havia llegit diverses informacions referides a la nacionalitat dels veïns; coreans, xinesos. Un error; em vaig adonar que es tractava de l'ètnia Hmong, i que vaig poder conèixer en el meu viatge a Viêt Nam, més concretament a Sa Pa. Un article en el diari El Pais signat per Toni Garcia del propassat mes de març, m'ha donat més informació. Els veïns del senyor Kowalski són d'aquesta ètnia, i gràcies al seu protagonisme, els Estats Units han reaccionat i ara volen rectificar i ajudar-los més del que ho van fer. Eren els oblidats. Però qui són els Hmong ? En el secle XIX va haver-hi una emigracioó altíssima d'aquesta ètnia de la Xina a Vietnam, Laos, nord de Tailàndia. Quan vaig viatjar per Viêt Nam vaig caminar per poblets dels Hmong. Avui és l'ètnia més nombrosa en aquest país, més de cinc-centes mil persones. Viuen a les muntanyes; Sa Pa, Bac Ha, Cao Bang. Són animistes i creuen en els esprits. Cultiven l'arròs, plantes medicinals i opi. També són ramaders; ànecs, porcs, búfals. Entre els Hmongs hi han diferents grups; els negres, blancs, vermells, verds. Els coneixem per el seu vestit. A Laos també viuen a les muntanyes, a la frontera, on van arribar des de la Xina. Són el grup més nombrós, uns tres.-cents mil i també com a Vietnam es divideixen en diferents grups, els blancs, els vermells i els negres. Per què els Estats Units s'interessen per aquesta ètnia, ara, després de tants anys sense fer-ho ? 'Gran Torino-Eastwood' són els culpables ......
Arrel la suspensió de la conferència de l'ASEAN a Pattaya per les manifestacions multitudinàries de la gent del Partit UDD (United Front for Democracy Against Dictatoship), els representants dels diferents països asiàtics i el primer ministre d'Austràlia, van haver de marxar. El sopar de gala va ser suspès, i es va decidir que els policíes, soldats, periodistes, treballadors de la conferència i resta de personal, aprofitéssin el menjar ja preparat i van sopar com a veritables 'autoritats' i primers ministres: llagosta i gambes, amanida de crustacis, vins, champagne. L'Hotel va manifestar que el sopar ja estava pagat per el Ministeri d'Afers Exteriors ! La fotografía és prou explícita; el turista amb la seva càmera, tan tranquil (no va haver-hi cap violència, ni ferits, ni cops), i dins el palau de congressos i pels carrers de Pattaya més de cent mil persones protestant. Reclamen que el primer ministre el senyor Abshit Vejjajiva, educat a Eaton i Oxford, va ser anomenat il.legalment l'any passat i volen noves eleccions. Però el seu líder, l'antic primer ministre el senyor Thaksin Shinawatra va ser obligat a dimitir en un cop d'estat fa ja quasi tres anys, jutjat per corrupció, condemnat a dos anys de presó, i exiliat no se sap on.
Poc sabem d'aquest país. Crec recordar que el lladregot Roldán va fugir a Laos per amagar-se de la justícia. Després del viatge a Viêt Nam vaig començar a llegir llibres escrits pels francesos quan van tenir poder i van colonitzar 'la Cochinchine' -Laos, Cambodja i Viêt Nam-. Confesso que no m'hi vaig parar gaire en els capítols de Laos, però fa unes setmanes a les pàgines dels companys de Trekearth, vaig començar a admirar fotografíes d'aquest país i sobretot una em va cridar l'atenció; el riu Mekong amb les aigües de color blau i en uns indrets on hi han uns ràpids i cascades bellíssimes. Aleshores començo a cercar, llegir i mirar fotografíes. Bé, si durant el meu viatge de la tardor m'hi estaré unes dues setmanes al poble fronterer de Mae Sot a Tailàndia, perquè no anar a Laos abans de viatjar a Viêt Nam? Començo la recerca; no és difícil i a més el cost de la vida és impensable, molt, molt barat. Els pobles una bellesa, la gent molt tranquil.la, temples anteriors a Angkor (Cambodja) del secle X, també mengen baguettes, juguen a la petang (petanca), viuen sense problemes, a la seva manera, sempre somrient. La gent a Laos sempre diu ' que massa treballar és dolent per la ment' i miren amb preocupació a les 'persones que pensen massa'. L'estudi no és la seva prioritat, encara que avui aquest interès va canviant a millor. Per ells treballar o fer activitats esportives, sempre hi ha d'haver-hi la paraula 'múan' - gaudi. Llegeixo una frase significativa : - Viêt Nam conrea l'arròs - Cambodja s'ho mira - Laos olora com creix -
Dit i fet; una vegada de tornada a Bangkok, hi ha un vol a Ubon ( low cost ), cotxe fins a la frontera amb Laos ( 2 hores ), tramitació del visat sense problemes i continuació ja dins terres laosianes fins a Pakse.
Tinc ja enllestit el viatge per aquesta tardor. Quatre paísos del sudest asiàtic. Una llarga estada. M'he fet aquesta pregunta moltes vegades. Ja de petita, viatjava en la meva imaginació, jo des del terrat de casa amb un amic que era al seu terrat, i tots dos ens imaginàvem viatges llargs plens d'aventures. Curiositat per conèixer i també perque els països, els llocs són allà. Cercar la llibertat. Veure com viuen els altres pobles. Com treballen. Com descansen. Com s'organitzen. Aprendre llengües i ser en mig de la gent. Llibres, poesia, contes, llegendes, mites, història. Preguntar. Jugar amb els infants. Menjar diferent. Sensacions de perill. Olors. Respirar. Mantenir contactes amb gent que has conegut, has parlat. Aprendre. Conèixer la realitat. Observar. Fotografiar llocs increïbles; monuments únics; natura; flors en tota la seva exhuberància; fauna diversa; camps d'arròs, de te, de cafè; boscs immensos; rius amb vida; temples. Mars oberts. Illes. Contrasts; cultures diferents. Injustícies. Drets humans. Lluita. Pots haver vist reportatges, fotografíes, pel.lícules, llegir llibres, però quan ets davant o en el lloc, res a veure. Al llarg de la meva vida he viatjat bastant. Viatjar també vol dir conèixer el teu propi país, caminant, amb tren, autobus, bicicleta, barco. Després ja travesses la frontera, no gaire lluny, però poc a poc la curiositat pot més i continues per cercar nous destins. Escoltar i parlar amb la gent, aquesta és la raó principal de viatjar i no cal anar molt lluny. Quan tornes a casa, el bagul és ple d'experiències, records, saviesa. Tornes després d'un curs de coneixements de la vida amb tota la seva plenitud. Birmània, Thailàndia, Laos, Vietnam ....... Autobus, avions, barco, pobles, gent, infants, rius, mar, camps de refugiats, clínica, hospital, temples, silencis, olors i la badia de Halong ..... fí del viatge abans de tornar a casa. Aquesta fotografia correspòn a una joguina feta per infants al sudest asiàtic, a Laos. Amb la crosta de la síndria pintada de terra vermella i amb fustetes de bambú, s'han fet un cotxe últim model que els permet jugar i somiar.
Un amic m'explica com va arribar a Sittwe, Ciutat al sud de Birmània, al golf de Bengala, prop de Bangla Desh, en un vol de conexió a Nova Delhi. El meu amic viatja molt per qüestions professionals, i em va explicar que mai s'havia trobat en una situació com la que va viure a l'aeroport de Sittwe. Ja he escrit un apunt d'aquesta Ciutat - ací - El fet es que quan va arribar encara no havíen obert el taulell per fer el check-in. L'aeroport, per entendre'ns, tipus casolà, petit, una pista i ni un bar o restaurant per prendre una beguda fresca. Feia molta calor. Surt de la 'terminal', creuant el carrer i troba un parell de bars-restaurants. Un d'ells amb un nom molt pompós: 'Roma Fashion'. Demana una beguda fresca tot pensant de tornar a la caseta dita terminal per recollir la targeta d'embarcament. El més divertit va ser que va venir un empleat del mateix aeroport fins al bar i el va informar personalment que ja podia anar a facturar l'equipatge i que en menys de mitja hora sortiria el vol. Viatjar en avió amb aquest servei tant personalitzat i amable és un plaer ! Ni T4, ni T2 ni sales impersonals i fredes; només cal creuar el carrer i seure en una de les taules del bar.
He trobat aquesta fotografia d'un dels bars amb uns passatgers esperant el seu vol.
El mateix empleat de l'aeroport els va fer la fotografia.
Ja fa més d'una setmana que més de sis mil persones teníen previst de pujar en un avió a l'aeroport de Bangkok per tornar al seu país, i no sabem res més. Ara diuen que més de 100.000 passatgers han perdut el seu vol ! On són ? Encara a l'aeroport? Al.lotjats als luxosos hotels ? Evacuats ? Qui pagarà els danys i el díes perduts? Els 'grocs' continúen amb la seva protesta i no deixan marxar a ningú dels dos aeroports de la capital del país. Sembla, que tot just ahir, va començar l'evacuació de milers de turistes que van ser trasl.ladats a un aeroport d'una base vietnamita. Avui, ara mateix, han informat d'una explosió al palau del govern de la capital. Un turista anglès, a Pattaya, va informar que hi han unes 2,000 persones que han de marxar, però els hi diuen de no moure's perque 'els grocs' arribaran. Des de la base naval vietnamita està previst organitzar 40 vols per poder evacuar els turistes i altres viatgers atrapats. També he llegit que molts van decidir agafar el tren fins a Chiang Mai, al nord del país, on podíen volar sense problemes amb la Thai o Singapore Airlines, sense por de que 'els grocs' vinguéssin. El nord és la zona 'dels vermells', lleials al primer ministre destituït l'any passat. Per nosaltres tot és embolicat i estrany, però el que m'ha sorprès és que ja fa molts díes que ningú en parla i la gent continúa sense poder sortir de Bangkok !
El tribunal de La Haya va sentenciar, l'any 1962, en favor de Cambodja la propietat d'una zona fronterera amb Tailàndia on es troba el temple hindú Preah Vihear del segle XI i que era motiu de litigi i disputes entre els dos països desde feia molts anys.
La setmana passada, a Quebec, la UNESCO va declarar Preah Vihear Patrimoni Mundial de la Humanitat. El Ministre d'Afers Exteriors de Tailàndia va ratificar aquesta declaració (no podia fer altra cosa), i segons el govern del seu país va 'violar la constitució tailandesa al signar el document' ja que, malgrat la sentència de La Haya, Tailàndia segueix reclamant la terra que envolta el temple i ara podríen perdre la sobiranía que encara reclamen i que el Tribunal ja va dictar sentència en la seva contra.
El Ministre ha presentat la seva dimissió irrevocable que ha estat acceptada 'per bé del poble de Tailàndia'.
Hem d'endinsar-nos en el tunel de la història, i sobretot, tenir present la cultura dels països del sudest asiàtic. Però, Preah Vihear és una joia de la cultura Khmer del segle XI; situat en mig de la selva, a dalt de tot d'una muntanya amb un accés difícil desde Cambodja i més fàcil desde Tailàndia. Paga la pena de visitar-lo.
Tots els díes quan surt el sol, na R. ja ha començat el seu trasteig .... meditació, escoltar música, preparar el brou, endreçar, llegir, escriure, sortir al carrer. Des de fa unes setmanes aquest despertar s'ha convertit en una angoixa fins ara desconeguda, o més aviat, diferent.
Ja fa uns díes, uns mesos, que el Govern de Tailàndia tenia previst organitzar un viatge de retorn a Laos, per els 4.000 H'mong fugitius del seu país Laos l'any 1975 acabada la guerra de Viêt Nam. Els H'mong són una ètnia que viu a les muntanyes al nord dels països com Laos, o Viêt Nam o Birmània. En el meu apunt - 
El riu Mekong té un recorregut de 4,180 kms. Neix a l'est del Tibet, Himalaia, i travessa la Xina, Birmània, Thailàndia, Laos, Cambodja i Viêt Nam.
Ara soc en una illa del riu Mekong, anomenada Done Khong, en un poblet, Muang Khong i en un internet que en prou feines funciona, a mes de carissim, ja que paguen molts diners per tenir un ADSL. Davant meu el riu Mekong. Les aigues baixen lentament, molt lentament per arribar al mar. Sembla que els laosians porten un ritme de vida igual que les aigues del riu, sense presses, sense amoinar-se per a res. He passat aquests ultims dies en aquest pais sorprenent, Laos. He navegat per aquest riu extraordinari. He caminat per corriols estrets en mig d'una vegetacio magnifica. Papellones de totes mides i colors. A les escoles encara els ensenyen frances. Els rapids i les cascades del riu a prop d'una altra illa, Done Khon, son espectaculars - Khon Phapheng i Tat Somplanit. L'illa de Don Det es la ''Formentera'' del sudest asiatic. Gent jove d'arreu del mon, molta. Petits bungalows, no hi ha electricitat.
' Gran Torino ', la magnífica pel.lícula de Clint Eastwood, ha posat els Hmong a la primera plana. Quan vaig anar a veure-la, havia llegit diverses informacions referides a la nacionalitat dels veïns; coreans, xinesos. Un error; em vaig adonar que es tractava de l'ètnia Hmong, i que vaig poder conèixer en el meu viatge a Viêt Nam, més concretament a Sa Pa. Un article en el diari El Pais signat per Toni Garcia del propassat mes de març, m'ha donat més informació. Els veïns del senyor Kowalski són d'aquesta ètnia, i gràcies al seu protagonisme, els Estats Units han reaccionat i ara volen rectificar i ajudar-los més del que ho van fer. Eren els oblidats. Però qui són els Hmong ? En el secle XIX va haver-hi una emigracioó altíssima d'aquesta ètnia de la Xina a Vietnam, Laos, nord de Tailàndia. Quan vaig viatjar per Viêt Nam vaig caminar per poblets dels Hmong. Avui és l'ètnia més nombrosa en aquest país, més de cinc-centes mil persones. Viuen a les muntanyes; Sa Pa, Bac Ha, Cao Bang. Són animistes i creuen en els esprits. Cultiven l'arròs, plantes medicinals i opi. També són ramaders; ànecs, porcs, búfals. Entre els Hmongs hi han diferents grups; els negres, blancs, vermells, verds. Els coneixem per el seu vestit. A Laos també viuen a les muntanyes, a la frontera, on van arribar des de la Xina. Són el grup més nombrós, uns tres.-cents mil i també com a Vietnam es divideixen en diferents grups, els blancs, els vermells i els negres. 
Arrel la suspensió de la conferència de l'ASEAN a Pattaya per les manifestacions multitudinàries de la gent del Partit UDD (United Front for Democracy Against Dictatoship), els representants dels diferents països asiàtics i el primer ministre d'Austràlia, van haver de marxar. El sopar de gala va ser suspès, i es va decidir que els policíes, soldats, periodistes, treballadors de la conferència i resta de personal, aprofitéssin el menjar ja preparat i van sopar com a veritables 'autoritats' i primers ministres: llagosta i gambes, amanida de crustacis, vins, champagne. L'Hotel va manifestar que el sopar ja estava pagat per el Ministeri d'Afers Exteriors !
Poc sabem d'aquest país. Crec recordar que el lladregot Roldán va fugir a Laos per amagar-se de la justícia. Després del viatge a Viêt Nam vaig començar a llegir llibres escrits pels francesos quan van tenir poder i van colonitzar 'la Cochinchine' -Laos, Cambodja i Viêt Nam-. Confesso que no m'hi vaig parar gaire en els capítols de Laos, però fa unes setmanes a les pàgines dels companys de Trekearth, vaig començar a admirar fotografíes d'aquest país i sobretot una em va cridar l'atenció; el riu Mekong amb les aigües de color blau i en uns indrets on hi han uns ràpids i cascades bellíssimes. Aleshores començo a cercar, llegir i mirar fotografíes.
Tinc ja enllestit el viatge per aquesta tardor. Quatre paísos del sudest asiàtic. Una llarga estada. M'he fet aquesta pregunta moltes vegades. Ja de petita, viatjava en la meva imaginació, jo des del terrat de casa amb un amic que era al seu terrat, i tots dos ens imaginàvem viatges llargs plens d'aventures.
Un amic m'explica com va arribar a Sittwe, Ciutat al sud de Birmània, al golf de Bengala, prop de Bangla Desh, en un vol de conexió a Nova Delhi. El meu amic viatja molt per qüestions professionals, i em va explicar que mai s'havia trobat en una situació com la que va viure a l'aeroport de Sittwe. Ja he escrit un apunt d'aquesta Ciutat - 
Ja fa més d'una setmana que més de sis mil persones teníen previst de pujar en un avió a l'aeroport de Bangkok per tornar al seu país, i no sabem res més. Ara diuen que més de 100.000 passatgers han perdut el seu vol ! On són ? Encara a l'aeroport? Al.lotjats als luxosos hotels ? Evacuats ? Qui pagarà els danys i el díes perduts? Els 'grocs' continúen amb la seva protesta i no deixan marxar a ningú dels dos aeroports de la capital del país. Sembla, que tot just ahir, va començar l'evacuació de milers de turistes que van ser trasl.ladats a un aeroport d'una base vietnamita. Avui, ara mateix, han informat d'una explosió al palau del govern de la capital. Un turista anglès, a Pattaya, va informar que hi han unes 2,000 persones que han de marxar, però els hi diuen de no moure's perque 'els grocs' arribaran. 
El tribunal de La Haya va sentenciar, l'any 1962, en favor de Cambodja la propietat d'una zona fronterera amb Tailàndia on es troba el temple hindú Preah Vihear del segle XI i que era motiu de litigi i disputes entre els dos països desde feia molts anys.
