Un fet simbòlic, petit, però desafiant; cinc exiliats birmans, fills o amics de presoners polìtics, morts o encara empresonats; tots junts a les escales de l'Ambaixada de Myanmar a Londres, és a dir, trepitjant terra del seu país, en llibertat, on no poden viure ni tornar. Amb la mà alçada i el nom del presoner polìtic escrit; aquesta campanya tan i tan emotiva que en James MacKay va endagar l'any passat.
El proper dissabte serà el 65è aniversari de Daw Aung San Suu Kyi i és una data emblemàtica per els birmans, per reivindicar, lluitar i celebrar-ho plegats a tot el món, i també dins el propi país, en silenci, però molt notori i evident.
Aquesta petita i simbòlica 'invasió' en terra lliure birmana ha estat el primer dels actes reinvidicatius.
En el nostre país Birmània per la Pau, Casal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Club Muntanyenc de Sant Cugat, Amics de l'Ofici de Viure i Casa Àsia, organitzen una sèrie d'actes entre el 16 i el 20 de juny amb la presència important d'U Asin Sopaka, monjo i mestre budista a l'exili. Hi han exposicions de fotografíes, novament la projecció del documental BURMA VJ, conferències i el día 19 de juny, l'acte central a la Plaça Barcelona de Sant Cugat, juntament amb la Trobada d'Amics de l'Ofici de Viure, una meditació silenciosa i una encesa d'espelmes per la pau a Birmània, entre 3/4 de 9 i 9 del vespre.
Birmània i la comunitat internacional escriuen i escriuen, opinen i opinen del fet per que el partit majoritari, el NLD, ha rebutjat de participar en unes eleccions indignes organitzades per la Junta Militar. He pogut constatar que hi ha certa majoria que està d'acord amb aquesta decisió.
Però m'agradaria transcriure les sis raons que va exposar Daw Aung San Suu Kyi, als seus companys de partit, el NLD, ara ja fa uns mesos:
1 - No accepta la constitució de l'any 2008 i es reafirma en la 'Declaració de Shwedagon' (publicada el mes d'abril de l'any passat, per la Lliga Nacional per la democràcia, NLD) i que expressa: Alliberament de TOTS ELS PRESOS POLITICS (més de 2.000) - Mantenir el diàleg social i polìtic per revisar la Constitució i reconèixer els resultats de les últimes eleccions de l'any 1990.
2 - No accepta el sistema de registre de partits polìtics per participar en les properes eleccions, per ser antidemocràtic i indigne.
3 - El NLD no és propietat de ningú, és un partit del poble.
4 - No accepta ni aprova cap disident o faccions dins el partit, però respectarà les decisions acordades per el seu propi partit.
5 - Expressa la seva convicció i estar disposada, com sempre, a defensar la llibertat, la democràcia i el benestar del poble, i continuarà en aquesta lluita fins el final.
6 - No reconeixerà l'abolició del partit NLD, encara que es dissolgui per el règim militar.
El partit NLD ja no existeix, com a partit. No es van registrar per participar en les eleccions, i automàticament ha desaparegut.
I ara tot just fa una setmana, ha declarat en veu del seu advocat, que el poble de Birmània té tot el dret de NO anar a votar, exactament el mateix que té per emetre el seu vot.
No ha canviat gens ni mica les seves conviccions, la seva fe, el seu desig determinant de servei al poble, la no violència i el diàleg amb la Junta Militar, i cada vegada creu menys en el què poden fer els països 'amics' quan demana insistentment : Utilitzeu la vostra llibertat per promoure la nostra. Per cert, els astròlegs han recomenat a la Junta Militar que governa el país des de fa més de 60 anys, i al seu cap, el General Than Shwe, que el millor dia per celebrar les eleccions és el 10 d'octubre de 2010 : 10.10.10.
El dia 19 de juny Aung San Suu Kyi complirà 65 anys, i ja estem quasi als 15 anys ininterromputs de presó i incomunicació a casa seva. Però no oblidem que va ser empresonada un any abans de les eleccions, l'any 1989; les va guanyar l'any 1990, amb un 82% dels vots; va continuar empresonada; va ser alliberada en dues ocasions, però en veure el seu lideratge i la seva força, la Junta Militar sempre trobant formes i articles dins la 'seva' constitució, va empresonar-la novament. La no violència no és popular, el diàleg no té credibilitat, la llibertat no s'accepta, el poder no es vol perdre, mantenir els privilegis i les riqueses per una minoria, un exèrcit de més de 400.000 soldats, acords econòmics importants amb empreses i governs 'democràtics i 'lliures' i d'altres no 'tan lliures', expoliar el seu propi país ... el silenci i la lluita soterrada continúa, la revolta silenciosa, pacient, no s'atura.
Avui fa 14 anys i 330 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Un video emocionant, ben fet, i amb una cançó meravellosa que un dia els U2 van cantar, crec que era per l'any 1988, i que s'escau perfectament. En poc temps Birmània ha rebut dos premis de periodisme prestigiosos: El 1r i 2n en el 'Prix de la Photographie Paris (PX3) 2010 - James McKay (www.enigmaimages.wordpress.com) i Amnesty International's Media Awards (Documental Burma VJ). http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166050
Sleep
Sleep tonight
And may your dreams
Be realized
If the thundercloud
Passes rain
So let it rain
Rain down on him
Mmm .... mmm ....mmm
So let it be
Mmm ... mmm ...mmm ...
So let it be
Sleep
Sleep tonight
And may your dreams
Be realized
If the thundercloud
Passes rain
So let it rain
Let it rain
Rain on him
Avui fa 14 anys i 326 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
El propassat dia 16 de maig 2010, Tin Min Naing i Kyaw Win Aung, dos nois de 15 anys, van anar de cacera, al bosc, al camp, prop de casa seva, el poble de Pyontaza, al sud de Bago o Pegu, no gaire lluny de Rangoon o Yangon (Birmània o Myanmar). Volíen caçar rates de camp, per poder menjar a casa. De sobte apareixen uns soldats de l'exèrcit birmà, soldats a les ordres del govern, de la Junta Militar, Moe Win, San Ko Ko i el tinent Kyat Moe Khaing, del Batalló d'Infanteria no 586 amb base a Pyontaza. Van intentar agafar els nois, sobretot a Tin Min Naing, ja que van pagar 500,000 kyats (USD 500,-) als seus pares per a reclutar el noi per convertir-lo en un valent i gloriós soldat del seu exèrcit. Tin Min Naing s'hi va resistir, no volia convertir-se en un soldat, no volia aprendre a matar, no volia entrar a formar part d'aquest exèrcit. Tots dos van córrer, van fugir i els soldats van disparar, dos trets a l'esquena de Tin Min Naing i el van rematar . El seu amic en estat de xoc no es va moure. Se'l van emportar a la base militar, i en veure el seu estat emocional, el van deixar lliure.
He escrit més d'un apunt on he inclòs un dibuix d'aquest gran il.lustrador que és en Harn Lay. Publica els seus dibuixos a The Irrawaddy i té la seva web on podeu entrar si així ho desitgeu - ACÍ -
'Human Rights Watch' ha considerat a Harn Lay com un clar mereixedor del premi, per unanimitat, com a reconeixement dels seus acudits satírics que aparèixen un dia sí i un día no, al diari the Irrawaddy.
Marcia Allina, coordinadora de Hellman/Hammet i garant del programa de la ONG amb seu central a New York manifesta : Crec que la decisió ha estat d'una unanimitat incontestable, perque es tracta d'una persona perseguida i que va haver de fugir del seu propi país per la seva seguretat personal. És l'exemple perfecte de com una persona que volia expresar les seves idees, era perseguit i calumniat per el seu propi Govern i al qui volia eliminar i empresonar.
Harn Lay té 44 anys, és de l'ètnia Shan, i es va graduar a la Rangoon School of Fine Arts Academy. Va fugir a a Tailàndia després de la revolta dels estudiants l'any 1988.
No us perdeu un dels últims 'cartoons' de'n Harn Lay, de com la Junta Militar ajuda a la gent del seu poble proporcionat-los bidons i garrafes d'aigua perque la sequera encara és evident i molt forta en algunes regions. Sortosament, ja ha començat a ploure, i molt, en moltes regions del país.
Avui fa 14 anys i 312 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Voldria, desitjaria, escriure posts explicant històries, paisatges, somriures, art, cultura, donar a conèixer les meves vivències en aquests últims viatges que vaig fer durant dos mesos; però malgrat els esborranys es van amuntegant, no puc deixar de denunciar una i una altra vegada què passa a Birmània. Quan hi ets, no ho veus, però ho perceps; veus la precarietat de la seva subsistència; veus el poder de l'exèrcit i la Junta Militar; veus monjos i ... monjos ...; veus la resistència i la fe de la gent, veus el seu somriure, malgrat tot. Quan tornes a casa, de primer, recordes amb amor i emocions tot el que has vist, i unes hores més tard, penses: I que bé dormir en un llit, obrir una aixeta, premer l'interruptor, poder ser lliure, poder tenir una assistència mèdica i tots els infants van a escola, i la gent gran és més independent que fa només uns trenta anys; i ells, i elles ? Poden somriure amb tant poquet que els hi dona la vida ?
Aquest mes de maig fa dos anys del Cicló Nargis al delta de l'Irrawaddy, al sud de Rangoon; bé doncs encara avui, sí avui, milers de persones no tenen casa, no tenen camps per llaurar, l'arròs creix en males condicions, el bestiar va morir, i per damunt de tot, orfes i més orfes- La Junta Militar no té cap pressa en ajudar el seu propi poble. Des de fa dos mesos pateixen una sequera severa, les pluges no arriben, malgrat les pregàries, la fe, i la festa de l'any nou. Bagan, Mandalay Rangoon, Pegu, són àrees on no ténen aigua per beure. La gent fa cues amb poals per omplir-los. I us preguntareu, qui els dona aigua ??
Una esplèndida fotografía d'un company de TE. Mercat a Nyaung U, Bagan/Pagan. Mirada digna, forta, de dona lluitadora, treballant hores i hores per vendre un tall de síndria al preu de 2 cèntims d'Euro. Em sembla més una corona de reina que no pas el fruit que ha de vendre per poder sobreviure.
Un bell homenatge a la gent de Birmània, al poble, en un dia on es celebra mundialment el dia dels treballadors, i tot el poble d'aquest estimat país mereix no ser oblidat.
Llegint a Montserrat Abelló, m'abelleix reproduïr aquest poema:
Encara és fosc: les mans s'esllavissen damunt la pell.
Passa un camió, sona un clàxon, se sent el lent degoteig d'una aixeta.
La claror no ha vençut la fosca encara.
Respira profondament el braç contra el seu rostre
i, atenta a l'esclat del dia, sap que tot hi tornarà a ser, com sempre.
Avui fa 14 anys i 289 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
La seva veu no es pot silenciar. El diari The Independent publica aquest cap de setmana un dossier especial dedicat als milers de presoners polítics que hi han a Birmània; històries diferents, conegudes, desconegudes. Silenciosament, pacientment, un col.lectiu vol donar a conèixer al món, la història d'aquests més de 2.100 presoners polìtics que es consumeixen a la presó, molts d'ells ja fa més de 20, 30 anys, d'altres tot just acaben d'entrar i la sentència és de 60, 65 o 70 anys. El seu delicte: reclamar una millor vida per la gent, ajudar als damnificats del cicló Nargis ara ferà dos anys, demanar preus més assequibles per poder subsistir, demanar que no s'emportin els nens a l'exèrcit, demanar que deixin de posar mines anti-persones a la frontera amb Tailàndia, demanar escoles i hospitals gratuits, demanar que no desplacin a la gent ni obligar-los a treballs sense cobrar, demanar que s'acabi el tràfic de droga, demanar 'prou als assassinats', demanar poder parlar sense por, demanar unes eleccions netes, lliures, en igualtat de drets i condicions; demanar, demanar, tantes i tantes coses en aquest país pobre i ric, meravellós, pacient, convençut que un dia els arribarà la llibertat i la felicitat.
Durant l'any nou a Birmània, els activistes del partit NLD, presidit per Daw Aung San Suu Kyi, ténen una feina a fer, com tots els anys. Pugen a un petit pujol prop del llac Inya, a Rangoon, on es troba la casa on està empresonada la seva líder. No poden ser gaires, els vigilen.
Reinvindiquen la seva llibertat, fan les seves oracions per desitjar el seu alliberament i llencen al llac peixos.
Ella ho sap i de ben segur que els pot veure des d'una de les finestres de la casa, absolutament rodejada per les forces de l'exèrcit i tancada tota accessibilitat.
Però un petit racó encara és lliure i els peixos poden nedar sense perill fins a casa seva.
Avui fa 14 anys i 277 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
És l'any nou, la festa de l'aigua - Thingyan - i avui aquest matí, tot just fa unes hores, han esclatat tres bombes prop del Kandawgyi Park on milers de persones celebràven la festa de l'aigua; un parc familiar, tranquil, on m'hi vaig estar molta estona passejant. M'ha sorprès i molt; és veritablement raríssim aquest tipus de terrorisme a Birmània.
He llegit que han mort 20 persones i més de 75 amb ferides de tota mena han estat trasl.ladades als hospitals. La televisió del govern ha informat del fet, i sorprenentment no ha acusat ningú. Habitualment, segons la Junta Militar, sempre són rebels de les ètnies enfrontades a l'exèrcit els responsables dels atemptats i quan la televisió estatal informa de fets en contra el govern no s'hi estan de fer comentaris i acusacions directes, i sempre acusant a 'forces estrangeres'.
Estrany, molt estrany.
La fotografia d'una nena tot just després dels atemptats.
Caldrà veure les reaccions de la Junta Militar, però tanta informació, directament de la televisió estatal, en un país on tot està censurat ....... no sé, no pinta gens bé.
La violència no és patrimoni del poble, i durant aquests díes de festa, any nou, encara menys. Com sempre, els morts hauran estat gent senzilla, que només desitjava fer festa i riure una mica amb les persones estimades, ser feliç. Només podem veure tristor en la mirada de la nena.
Avui fa 14 anys i 272 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
2/4 d'11 del vespre d'ahir; cinemes Verdi Park; projecció del documental Burma VJ; aforament 'quasi' ple; presentació de la pel.lícula i del seu director Anders Oostergaard. Comença la projecció. Arronssada a la butaca. Imatges impactants. Boníssim guió. Valentia. Perdre la por. Violència. Mort. Esperances. Lluita. No violència. Il.lusió. Enfrontaments. Llàgrimes. Desesperació. Impotència. Silenci i aplaudiments.
Avui matí em vénen a la memòria els milers d'infants desplaçats, orfes, nens soldats, discapacitats, refugiats, pobresa, sense escoles ni sanitat gratuïta, treballs forçats.
Unes dades: Els soldats birmans van entrar al nostre poble; van cremar les cases, van destruïr tot el que van veure, van matar indiscriminadament; vaig veure la violència, la mort dels meus estimats pares, i jo amagat en un forat on m'hi van fer entrar els pares.
He llegit un informe titulat : Displaced Children: Human Rights and International Crimes Against Burma's internally Displaced Children.
Aquests infant pateixen uns atacs gravíssims contra la dignitat humana, testimonis de la mort violenta i criminal dels seus pares i familiars, i tractats com a éssers inferiors. Aquesta Organització que ha publicat l'informe, fa 10 anys que hi treballa, i ha intervingut en 400 missions i més de 2,000 persones hi han col.laborat.
Només l'any 1997 més de 100,000 persones van ser desplaçades dels seus pobles. Des de l'any 2002, més de 990,000 infants han estat desplaçats del seu poble i entorn. Més de 3.000.000 de persones s'han vist forçats a marxar, a fugir, viuen il.legalment on poden, i aquests 900.000 infants són dins aquests tres mil.lions, és a dir, un 30%. Les ètnies Arakan, Chin, Kachin, Karen, Karenni, Mon i Shan són les perjudicades. Una neteja ètnica evident.
Diverses sales projectaràn el documental BURMA VJ (V.O. subtitulada en català) aquest mes d'abril al Principat, a les Illes i País Valencià. No va guanyar l'Oscar, però arreu del món, els birmans amb les seves petites càmeres handycam sota les aixelles van anar enregistrant imatges i més imatges i les van enviar clandestinament fora del país. El director danès Anders Ostergaard ha fet una bona edició, i el documental és impresionant. Imatges i més imatges, enregistrades per una, dues, tres, moltes persones, amb risc de ser empresonats i jutjats a penes de més de 20, 30 anys de presó. Però ells volíen donar a conèixer al món el què passa a Birmània, un país ignorat, oblidat, quasi inexistent. He escrit sovint en aquest modest bloc explicant la situació del país, una mica de la seva història i l'any passat vaig poder viatjar-hi i copsar les mirades de la gent. El propassat 29 de març es va produïr un fet fonamental; el partit politic NLD liderat per Daw Aung San Suu Kyi ha dit rotundament NO a participar en unes eleccions enganyoses, indignes i vergonyants. La situació política avui és difícil.
El narrador d'aquest documental explica com li tremolava la mà en començar a gravar, però aviat podia mantenir el pols ferm i amb confiança. Ens diu que Birmània és el seu país, on conviuen amb una dictadura militar des de fa més de 40 anys; com l'any 1990 van guanyar les eleccions amb el 82% dels vots el partit NLD de Daw Aung San Suu Kyi; com l'any 2007 els monjos es van rebelar contra la Junta Militar.
El trailer és un tast d'aquest documental que us recomano d'anar a veure durant el mes d'abril, en les sales i poblacions que us relaciono. -Vull llegir més - El llistat de les poblacions, horaris i sales -.
Unes noves formes de rebel.lió contra un govern cruel; les noves tecnologíes; mòbils, internet, càmeres handycam, imatges. Malgrat la forta censura i vigilància, el poble sap com fer-ho per fugir, amagar-se o seguir vivint com un ciutadà més dins el seu país, però sempre en estat d'alerta.
Aquest link us proporcionarà més informació www.eldocumentaldelmes.com sobretot, per comprovar que en el meu llistat no hagi comès cap error.
Aquests són díes de reflexió, de descans, de placidesa. Havía comprat al llibreter del barri el llibre de Marco Polo - La descripció del món - : Llibre de les meravelles. Traducció del text integral establert per A.-C. Moule i Paul Pelliot- Traducció i introduccions de Manuel Forcano. Pròleg i epíleg de Francesco Ardolino. Edicions Proa.
El món és un llibre, i aquells que no viatgen només en llegeixen una pàgina. - Agustí d'Hipona -
Així comença la nota del traductor. Marco Polo ens proporciona un cabdal inconmesurable de dades sobre els paísos i els paisatges que travessa, i també com és la gent que tracta i coneix, les seves històries, costums, cultes, conreus, camins, menges, arbres, animals.
No havía llegit el llibre, o potser sí quan era a l'escola o el professor ens va parlar de'n Marco Polo. Recordo les meves redaccions de viatges imaginaris. Havia de ser una premonició perque al llarg de la meva vida he intentat viatjar per aquest món i conèixer la gent, la seva cultura, les seves històries, embadalir-me davant uns paisatges meravellosos.
Ja he passat de la primera pàgina del llibre ....... i unes fotografíes del meu últim viatge !!
El partit NLD (National League for Democracy) ha decidit NO participar en les eleccions del mes d'octubre ! Notícia de les 13:15 hores.
El partit NLD (National League for Democracy) va guanyar les eleccions l'any 1990 per una majoria absoluta, però els generals de la junta les van invalidar. Birmània pateix una dictadura militar des de fa més de 40 anys. Hi hauràn eleccions el proper octubre 2010. La Junta de Generals ha fet una llei electoral per els seus propis interessos, vergonyant, i fora de la llei. La líder del grup polític NLD, la oposició més important, Daw Aung San Suu Kyi, (recordo; empresonada a casa seva des de fa més de 14 anys ), ha manifestat que no participi el seu partit en aquestes eleccions per ser fraudulentes i il.legals, però que acatarà la decisió dels membres del seu partit si decideixen participar-hi perque el NLD no desapareixi, segons els votants del Sí. Hi ha diversitat d'opinions dins el partit. M'ha sorprès llegir que els joves, la nova generació, creuen que NO han de registrar el partit per participar en aquestes eleccions. Això vol dir que immediatament després del 30 de maig, data límit perque els partit polítics que vulguin participar en les ellecions s'enregistrin, la Junta Militar considerarà el NLD com un partit dissolt. La premsa birmana a l'exili està seguint aquest procés minut a minut, i ens ensenya el mapa de totes les circumscripcions on voten Sí o No, a participar. Hi han comentaris diversos; cal aprofitar aquestes eleccions; per què anar a votar si els generals ténen la força i han fet una llei electoral indigna, infame i contra els drets humans. Es presenten partits petits, nous, i no sé si la gent anirà a votar.
El propassat dia 27 de març es va celebrar la gran parada militar del 65è aniversari de les Forces Armades o dia de la Resistència, commemorant el dia que els soldats birmans van començar la lluita contra les tropes japoneses l'any 1945. Sorprenentment hi eren presents els agregats militars d'EE.UU., Austràlia i Regne Unit. Països que fan boicots constantment, i malgrat tot, seuen al costat dels militars opressors del seu propi país.
El veterà periodista i politic que va ser alliberat l'any passat després de més de 19 anys d'empresonament, Win Tin, va celebrar el seu 80è aniversari el propassat divendres: 'El meu desig més gran és treballar per desmantellar la dictadura feixista i militar del meu país fins l'últim alè de la meva vida i amb totes les meves forces'. Win Tin va ser jutjat i empresonat l'any 1989 senzillament per ser col.laborador de Aung San Suu Kyi i defensar la llibertat, la democràcia i els drets humans del seu poble. La sentència va ser: Per desobediència i instigació a les lleis de la Junta Militar.
La Junta Militar ja ha proclamat la llei per les eleccions del mes d'octubre vinent, vint anys després de les últimes ( 1990 ) i que van guanyar amb més del 82% dels vots el Partit NLD encapçalat per Aung San Suu Kyi que va rebre tot el suport de les més de cent ètnies de tot Birmània. El resultat va ser l'empresonament d'aquesta dona ... un any abans de les eleccions ... fins avui, i no podrà ser lliure fins passades aquestes eleccions del mes d'octubre, una farsa vergonyosa i cruel. Només un petit apunt per no oblidar: Birmània pateix una dictadura militar des de l'any 1962 !!
Un fet simbòlic, petit, però desafiant; cinc exiliats birmans, fills o amics de presoners polìtics, morts o encara empresonats; tots junts a les escales de l'Ambaixada de Myanmar a Londres, és a dir, trepitjant terra del seu país, en llibertat, on no poden viure ni tornar.
Birmània i la comunitat internacional escriuen i escriuen, opinen i opinen del fet per que el partit majoritari, el NLD, ha rebutjat de participar en unes eleccions indignes organitzades per la Junta Militar. He pogut constatar que hi ha certa majoria que està d'acord amb aquesta decisió.
El propassat dia 16 de maig 2010, Tin Min Naing i Kyaw Win Aung, dos nois de 15 anys, van anar de cacera, al bosc, al camp, prop de casa seva, el poble de Pyontaza, al sud de Bago o Pegu, no gaire lluny de Rangoon o Yangon (Birmània o Myanmar). Volíen caçar rates de camp, per poder menjar a casa. 
He escrit més d'un apunt on he inclòs un dibuix d'aquest gran il.lustrador que és en Harn Lay. Publica els seus dibuixos a The Irrawaddy i té la seva web on podeu entrar si així ho desitgeu 
Voldria, desitjaria, escriure posts explicant històries, paisatges, somriures, art, cultura, donar a conèixer les meves vivències en aquests últims viatges que vaig fer durant dos mesos; però malgrat els esborranys es van amuntegant, no puc deixar de denunciar una i una altra vegada què passa a Birmània. Quan hi ets, no ho veus, però ho perceps; veus la precarietat de la seva subsistència; veus el poder de l'exèrcit i la Junta Militar; veus monjos i ... monjos ...; veus la resistència i la fe de la gent, veus el seu somriure, malgrat tot. Quan tornes a casa, de primer, recordes amb amor i emocions tot el que has vist, i unes hores més tard, penses: I que bé dormir en un llit, obrir una aixeta, premer l'interruptor, poder ser lliure, poder tenir una assistència mèdica i tots els infants van a escola, i la gent gran és més independent que fa només uns trenta anys; i ells, i elles ? Poden somriure amb tant poquet que els hi dona la vida ?
La seva veu no es pot silenciar. El diari The Independent publica aquest cap de setmana un dossier especial dedicat als milers de presoners polítics que hi han a Birmània; històries diferents, conegudes, desconegudes. Silenciosament, pacientment, un col.lectiu vol donar a conèixer al món, la història d'aquests més de 2.100 presoners polìtics que es consumeixen a la presó, molts d'ells ja fa més de 20, 30 anys, d'altres tot just acaben d'entrar i la sentència és de 60, 65 o 70 anys. 
Durant l'any nou a Birmània, els activistes del partit NLD, presidit per Daw Aung San Suu Kyi, ténen una feina a fer, com tots els anys. Pugen a un petit pujol prop del llac Inya, a Rangoon, on es troba la casa on està empresonada la seva líder. No poden ser gaires, els vigilen.
Reinvindiquen la seva llibertat, fan les seves oracions per desitjar el seu alliberament i llencen al llac peixos.
Ella ho sap i de ben segur que els pot veure des d'una de les finestres de la casa, absolutament rodejada per les forces de l'exèrcit i tancada tota accessibilitat.
Però un petit racó encara és lliure i els peixos poden nedar sense perill fins a casa seva.
És l'any nou, la festa de l'aigua - Thingyan - i avui aquest matí, tot just fa unes hores, han esclatat tres bombes prop del Kandawgyi Park on milers de persones celebràven la festa de l'aigua; un parc familiar, tranquil, on m'hi vaig estar molta estona passejant. M'ha sorprès i molt; és veritablement raríssim aquest tipus de terrorisme a Birmània.
He llegit que han mort 20 persones i més de 75 amb ferides de tota mena han estat trasl.ladades als hospitals. La televisió del govern ha informat del fet, i sorprenentment no ha acusat ningú. Habitualment, segons la Junta Militar, sempre són rebels de les ètnies enfrontades a l'exèrcit els responsables dels atemptats i quan la televisió estatal informa de fets en contra el govern no s'hi estan de fer comentaris i acusacions directes, i sempre acusant a 'forces estrangeres'.
Estrany, molt estrany. 
2/4 d'11 del vespre d'ahir; cinemes Verdi Park; projecció del documental Burma VJ; aforament 'quasi' ple; presentació de la pel.lícula i del seu director Anders Oostergaard.
El partit NLD (National League for Democracy) ha decidit NO participar en les eleccions del mes d'octubre ! Notícia de les 13:15 hores. 
El veterà periodista i politic que va ser alliberat l'any passat després de més de 19 anys d'empresonament, Win Tin, va celebrar el seu 80è aniversari el propassat divendres:
