Aquesta matinada, en un carrer de Salt; la companya sentimental del presumpte autor del crim, ha estat morta a ganivetades. El presumpte autor ha estat detingut a Mataró i ha confessat aquest nou assassinat, cruel, bàrbar, injust, bèstia.
I la tristor que m'envaeix en aquest matí plujós i gris. El meu sincer condol i vaig copiant i copiant una i una altra vegada les flors blanques i roges que en els últims díes han anat apareixent en les meves denúncies.
No sé ja que més dir; només denunciar i denunciar.
9 dones mortes violentament, cruelment, durant el mes de maig i fins avui.
Ha estat avui, a Andalucia; l'home, ha matat la dona i el seu fill petit a ganivetades. Posteriorment s'ha llençat per el balcó, i està ingressat en un hospital amb un braç trencat.
No podem parar mai i cal denunciar aquests crims i aquesta violència, sense sentit, dolorosa, cruel.
El meu sincer condol i una tristor cada vegada més difícil de superar.
Ni tan sols vaig a cercar noves flors; senzillament repeteixo les mateixes dels últims apunts, blanques i roges.
Aquesta violència cruel no provoca primeres pàgines, ni manifestacions, ni solidaritats ... ja sembla com un fet habitual, una notícia repetitiva. Trist, molt trist.
Avui han estat dues les dones mortes a ganivetades per els seus ex companys. Els dos han confessat els seus crims. Sevilla, Girona, tan se val .. la violència, el crim sense sentit, el dolor, i aquesta tristor que continúa perque no veig pas el final d'aquesta brutalitat.
El meu sincer condol i la meva tristor i la denúncia que continúa un dia i un altre.
Ara ja ni cerco noves flors; les mateixes dels últims assassinats; roges i blanques, del jardí del costat de casa d'un poble fronterer en un país llunyà.
Ahir, aquesta vegada al carrer, l'home, excompany de la dona, va matar a ganivetades la dona. L'assassinat fora les quatre pareds, a la llum del dia, davant de la gent que passejava pel carrer.
La dona va morir en ingressar a l'hospital. El pressumpte autor va ser detingut.
El meu sincer condol, la meva denúncia, la meva ràbia, i encara i sempre, la meva tristor per aquesta violència.
Les mateixes flors que en els tres anteriors assassinats de tot just fa una setmana.
Terrible.
Ahir, novament la notícia. El pressumpte autor, l'home, va degollar la dona i ell es va voler suicidar. Crec que no ho va aconseguir i va ser traslladat a un hospital. Però la dona és morta.
I avui, a Terrassa, la dona ha estat trobada morta dins a casa. Un dels seus fills va avisar la policia. El pressumpte autor del crim, el seu home, ha estat ja detingut. Dues dones mortes ..... fins quan ?
I aquesta violència no té aturador, i ja no sé dir res més. El meu condol i la tristor que envaeix cada vegada la meva ment.
Les mateixes flors del dia d'ahir, blanques i vermelles, d'un petit racó d'un indret llunyà.
La dona va ser morta per el seu ex company, a casa, com sempre, prop de València. Ell havia tornat per recollir alguns efectes personals. El tràmit de divorci era ja un fet.
Una dona jove, encara, que volia refer la seva vida. El presumpte autor es va lliurar a la policia confessant el seu crim.
Tristor, condol, ràbia i les estadístiques van augmentat el nombre d'aquestes morts amb violència. I no podem deixar de denunciar una i una altra vegada aquests fets.
El meu sincer condol i molta tristor, moltíssima. Una flor de primavera d'un arbre d'un petit raconet de la muntanya.
Ahir matí, la dona, jove, de 24 anys va ser morta a ganivetades per el seu ex company. L'home va tornar a casa a recollir les seves coses, i va matar la dona. Ell va intentar suicidar-se, sense aconseguir-ho. Dins la llar, les quatre pareds, a casa. La violència novament, la mort, la crueltat, la força. I la denuncia continuada. Les estadístiques aniràn informant.
No s'hi val no escriure ni denunciar aquests fets, en primera plana.
I la tristor segueix, i el meu sincer condol.
Flors n'hi han moltíssimes, es cuiden, se'ls posa aigua, són vives, descansen, i tornen a reviure. Flors de marge d'un camí per les muntanyes d'un país llunyà.
Avui l'ex-company ha matat a trets en una discoteca a Alacant a la dona de vint-i-sis anys, i ha fugit. Se'l busca. Hi han testimonis.
Al País Basc, en dues localitats diferents, dues dones en estat avançat de gestació, les dues, han patit maltractaments i han estat hospitalitzades. Els dos pressumptes agressors han estat detinguts. Sortosaments, ambdós fets, no s'ha produït cap mort.
La meva denuncia, continuada i la meva tristor per aquestes fets violents, mort i maltractaments; és irreversible, aquesta violència no té aturador.
Avui hem de denunciar una altra vegada la mort violenta d'una dona. L'home s'ha suicidat després del seu crim. Una altra dona ha estat trobada morta dins a casa seva. El presumpte autor del crim, company sentimental, ha estat detingut. És una nafra que no sembla es pugui tancar mai. Una violència dins les quatre pareds de la llar; en silenci, amb por.
I just avui matí, 05 d'abril 2010, novament, l'home a matat la dona a ganivetades, dins la llar, i ell s'ha suicidat. Denunciar, denunciar ...... Violència, dolor, crueltat ... crims que no es poden entendre.
Molta tristor, moltíssima. I el meu sincer condol per aquests nous crims.
Una flor amb molt de color, molt viva, en un racó dels Pirineus.
Avui novament un crim; a Almeria; l'home ha matat la dona a trets i s'ha suicidat. No hi ha flors en aquest apunt, un petit tresor de video molt ben fet i la meva denúncia continuada i el meu sincer i trist condol per aquest nou crim.
Trobar videos admirables és una mica difícil, de vegades. Philip Scott Johnson ha realitzat un video magnífic i és un cant, crec, impresionant consagrat a la història de l'art amb la dona com a protagonista. La música de violoncel, Sarabanda de la Suite no. 1 de J.S. Bach interpretada per Yo Yo Ma fa la resta.
Avui és un dia adient per admirar aquest video, una petita obra d'art.
Avui llegeixo : en un poblet a les muntanyes de Castelló, després d'una discusió, la dona ha sortit de casa i l'home ha baixat darrera d'ella amb l'escopeta i l'ha matat a trets.
Seguidament ell s'ha suicidat. Deixen tres fills.
Havia guardat aquest apunt per publicar aquesta tarda, però dues dones més han estat assasinades avui; una ha estat assassinada per el seu fill i l'altra per el seu company, tots dos s'han declarat culpables, a Barcelona i a Vic.
Denunciar, denunciar, denunciar. Tres morts cruels, un suicidi, un intent i una fugida. Intolerància ? Manca de sentiments i de valors ? Egoïsme? Odi ? El fet és que novament ens trobem davant aquests crims terribles i sense sentit.
El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor.
Flors de primavera, vives, boniques, d'una branca d'ameler......
Abans d'ahir una dona jove, morta a ganivetades, presumptament, per el seu ex company. Separats ja fa temps.
I aparèixen de sobte aquests brots de violència absurda, cruel, sense sentit. I des d'aquest bloc continuarem denunciant aquests fets.
Aquesta mateixa setmana una altra dona va ser ferida greument a ganivetades, presumptament també per el seu ex company. No sabrem mai, per la premsa, si finalment ha pogut sobreviure.
La meva denúncia, el meu sincer condol, i la tristor, molta tristor en aquest primer dia de primavera.
Unes flors brillants d'un passeig vora la mar al nord d'una illa mediterrània.
Avui a les Illes Canàries, el presumpte autor, el seu company ha matat la dona a cops.
Com quasi sempre el perill és dins les quatre pareds de casa.
I novament la denúncia, que cal fer, i preguntar-se per què aquesta violència absurda i cruel.
El meu sincer condol i novament la tristor per aquest nou assassinat. Un més.
La petita flor violeta mentre pujava unes escales mil.lenàries d'un antic temple en terres llunyanes.
Avui un dia amb un cel clar, brillant, blau, però ja no se'l pot veure; han arribat novament els núvols, de color gris, negres, i sembla que tornarà la pluja. I avui dues dones han estat assassinades per els presumptes companys, a ganivetades o a cops. Ja no ho sé. Han estat arrestats per la policia. Aquesta violència absurda, sense cap sentit, cruel, i que hem de continuar denunciant.
El meu sincer condol, novament tristor i esperances de que un dia s'acabi, encara que sembli una utopia.
Dues flors fangipannis, el símbol d'un pais del sudest asiàtic, caigudes de l'arbre, però encara vives.