A Granollers. La dona assassinada a ganivetades. No es coneix el responsable, però tot fa pensar que ha estat el seu marit. Ha desaparegut i els mossos investiguen.
També ens hem assabentat d'un altre crim violent, terrible; uns avis i la seva néta. Secret de sumari. Moltes hipòtesis. S'investiga el cas.
Certament un començament d'any terrible. No em queden ja més paraules.
Avui a Santa Coloma de Queralt. A casa seva. La dona, jove, ha estat assassinada brutalment, a ganivetades. El presumpte autor, el seu home, ha estat detingut. Dos fills petits queden orfes.
No tinc ja més paraules. Únicament la denúncia que cal fer, sense esma, però amb una tristor cada cop més i més profunda i un enuig rabiós.
El meu sincer condol i em pregunto, arribarà el dia que no hauré de cercar flors ?
Probablement és molt lluny; el túnel és ben fosc. Cinc apunts ja publicats i encara no hem arribat a la fí del primer mes del nou any 2012.
Ahir a Alcaudete, Jaén. La dona va ser assassinada a ganivetades. El presumpte autor, ex company, va confessar el seu crim a la Guàrdia Civil. I enguany, aquest mes de gener, el nombre de denúncies és esfereïdor. Un començament dolent, trist i molta ràbia i una violència que no puc entendre. Perque estem denunciant morts, assassinats ! I tot em sembla com un malson. El meu sincer condol i la tristor per aquests fets i denunciar, denunciar, denunciar.
Ja fa uns díes. A Mollet. El company la va assassinar dins a casa. Va fugir, però va ser arrestat i és el presumpte culpable d'aquesta mort violenta.
Un any convuls, violent, i la denúncia no s'atura i és trist. No veig la solució, i certament és difícil. Més treball de prevenció, d'ajut, d'educació. Tots hi estem involucrats, la societat, estaments polítics i de govern no hauríen de baixar ni la guàrdia ni els mitjans.
El meu sincer condol i tristor. Continuarem deixant flors, boniques, vives. Aquestes ben properes. Un gerani de casa.
Van trobar el cos d'una dona morta a casa seva, a Tarragona. La sospita s'ha tornat en un fet confirmat. Els mossos han detingut l'excompany de la dona, presumpte autor del crim.
La dona trobada morta dins casa seva a Nou Barris no ha estat un assassinat. Mort natural. Sempre cal contrastar la notícia i si s'ha publicat o informat o denunciat en un bloc, s'ha de rectificar.
Consellers del Govern han manifestat que és habitual la violència de gènere o domèstica o familiar en època de vacances. Manifestacions indignes de persones que ocupen alts càrrecs del govern. No ho han expressat així exactament, però sí que han esgrimit el període de vacances que és quan augmenten els casos d'aquesta violència. No, no calíen aquestes manifestacions. La societat vol escoltar paraules responsables i fets per poder aturar aquests crims.
Tristor, ràbia, sentiments, i el meu sincer condol. I continuem denunciant, desgraciadament.
Un fruiter en flor d'una primavera passada al Pirineu. Llum a la vida.
Aquesta setmana, el presumpte autor de la mort violenta de la dona a la comarca del Berguedà, va ser arrestat per els mossos.
Abans d'ahir també es va trobar morta una dona en un pis de Nou Barris. El seu company, presumpte autor del crim, no confirmat encara, ha fugit i se'l busca.
Ahir a Extremadura, un home ha assassinat la seva dona i s'ha presentat a la guàrdia civil confessant el seu crim.
També aquesta setmana, un home va irrompre a l'habitació d'un hospital a Barcelona, on estava hospitalitzada la seva filla i va agredir a ganivetades la seva exdona i el company actual. Sortosament, tots van patir ferides, però ningú va morir. L'autor va ser detingut.
I ahir, a l'Alt Camp, un home és acusat com a presumpte autor de la mort per asfixia d'un nadó de cinc mesos, filla de la seva companya. Està detingut.
L'any no ha començat amb l'esperança de no escriure més apunts denunciant aquests crims violents, terribles. Fa basarda aquesta violència tot just en aquests primers díes d'un nou any. Tristor, condol, ràbia, inquietud, por. I la denúncia continúa, perque aquesta violència perversa, cruel, sense justificació, no s'atura.
Flors trobades en paísos llunyans i que mai deixaran de florir al costat de les denúncies.
Ahir a Girona. Van trobar dos cossos sense vida en un habitatge. El de la dona amb signes de violència. L'home es va suicidar després de l'assassinat.
Tan sols tres díes de l'any 2012 i ja hem de denunciar aquesta violència injusta, cruel, sense sentit. I no podem deixar de fer-ho. Recordar a tothom que sí, aquesta violència no s'atura. El meu sincer condol i la tristor que sembla no em vol deixar mai.
Una flor de lotus en un estany prop d'un riu cabalós del sudest asiàtic. Aquesta flor és la vida emergent dins un fangar, un estany d'aigua bruta i pudenta. Vol viure i ho aconsegueix d'una manera bellíssima.
Ahir pel matí en un poble prop de Sevilla, a casa seva. El presumpte autor, excompany de la dona, va assassinar la dona a ganivetades. I un infant queda orfe de mare. L'home ha estat detingut. Mentre els politics, els que governen, els que representen el poble, els que han d'esforçar-se en plantejar-se com poder aturar aquesta violència, discuteixen una vegada i una altra, sense arribar a solucionar res. El meu sincer condol i tristor per aquesta nova mort violenta, sense justificació, i cruel, molt cruel.
Ahir a Almeria, l'home va matar a trets la seva dona i seguidament es va suicidar. Deixa orfe un fillet de sis anys. El meu sincer condol, i la tristor que mai no marxa. Continúa la violència absurda, injusta. Cada vegada hem queden menys paraules, però la ràbia i la tristor dins meu no desapareixen.
Cal continuar denunciant i publicar-ho en primera pàgina. No podem oblidar que aquesta violència existeix i no s'atura.
Ahir una altra dona assassinada. I continuarem denunciant i denunciant. Molt trist. Aquesta crueltat és absolutament execrable. Davant els tres fills, el més petit de tan sols deu díes de vida. L'home es va entregar a la policia confessant el seu crim.
Molta tristor, i cada vegada més. No hi ha consol. Aquesta violència no pot continuar. El meu sincer condol.
Unes flors d'un arbre del pati d'una escola d'un petit poble molt llunyà.
He escrit molts apunts enguany denunciant aquesta violència. Arreu del món s'han convocat manifestacions, taules rodones, xerrades.
Els diaris publiquen articles, opinions, històries. En un del diaris, The Guardian, llegeixo: Henry Johnson, 24 anys: El dia que vaig veure el meu pare amb una destral. Així comença l'article. I avui n'hi ha per triar i seleccionar a tots els diaris del món.
La denúncia d'avui hauria de ser continuada. Aquesta violència injusta i cruel mata més dones que tota la gent que mor de malària, per exemple.
Avui no hi han flors. Una fotografia en homenatge a totes les dones maltractades i assassinades de tot el món.
Una noia jove, menor d'edat, desapareguda i finalment l'home que havia estat el seu promès ha confessat el seu crim. Un fet absolutament injust, terrible, i cruel. I les morts continúen de manera violenta. I no s'hi val no parlar-ne, no fer res per aturar aquests crims.
No puc expressar res més que la meva tristor i ràbia a la vegada i el meu sincer condol.
Una flor sense obrir en un matí plujós d'un país llunyà.
Dues han estat les dones assassinades aquesta setmana, presumptament per els seus companys.
Saragossa i Vielha. Totes dues joves. La brutalitat dels crims, la violència, aquests fets que un dia si i un altre també van augmentant les estadístiques.
Morts injustes. Molta ràbia. Tristor. Moltíssima.
I la denúncia continuarà de manera irrefutable, sempre amb l'esperança que un dia aquesta violència s'aturi i no tingui que escriure més apunts.
Unes flors del Pirineu i el meu sincer condol i tristor.
Dues han estat les dones assassinades aquesta setmana, presumptament per els seus companys.
