rginer |
Artesans |
dijous, 9 de desembre de 2010 | 11:36h
A casa durant anys i anys, el soroll de la Singer sempre era present, des de molt aviat pel matí. La mare cosia i cosia camises d'home, i de vegades no només ella, dues altres germanes també cosíen. Eren altres temps; feina a casa, un no parar durant dotze hores, mentre l'àvia tenia cura dels dos néts i de la feina de casa.
El sorollet ja formava part de la nostra vida. Quan la mare va deixar la feina per decisió pròpia després de més de trenta anys, se'ns feia estrany el silenci a casa. La Singer, però, sempre era allà, en un racó del pis. Va ser la màquina amb la qual la mare s'hi va identificar i va ajudar a tirar endavant a la família.
Per això en veure aquesta fotografía de Hsipaw, ciutat petita a l'estat de Shan, a Birmània, m'ha recordat la vella Singer de casa i de moltes altres llars del país. Sí, quan era a Birmània i després a Viêt Nam l'any passat, en vaig veure moltes de Singer. Sembla que totes les que van quedar en l'oblit a Europa i Amèrica han acabat al sudest asiàtic i a l'Índia on encara avui són una eina fonamental per la economía familiar.
rginer |
Artesans |
divendres, 30 de juliol de 2010 | 12:03h
Al llarg dels anys, he anat escrivint aquest nom 'Can Fufluns' o 'fufluners', Montseny, Sant Esteve de Palautordera; són dins els meus enllaços. Una tardor de l'any 2008 ens vam retrobar unes blocaires amb aquests cellerers. --- ACÍ --
Però avui em ve de gust escriure un apunt dedicat a en David i na Marga, o na Marga i en David, ànimes de Can Fufluns -antic Celler Rovira- situat al carrer Major no. 24 d'un poblet emblemàtic del Montseny, anomenat Sant Esteve de Palautordera.
A mí sempre m'han agradat les delicadeses, serà perque el meu pare va ser molt ben mirat en el menjar i el beure, i a casa sempre he vist els millors productes de la terra, i els bons vins del celler del costat de casa o el peix fresc que ell comprava directament a la banqueta del port de Barcelona.
A Can Fufluns m'han ensenyat a conèixer i tastar el ví, el cava. M'encanten els rètols i la descripció dels diferents vins i caves. A més a Can Fufluns es respira poesia, són uns lletraferits, la música li dona una atmosfera diferent al Celler i tot està tan ben posat a la vista de tothom.
Na Marga en David, en David i na Marga, m'han ensenyat a estimar encara més la natura, les flors, aprofitar el que et dona la terra. No és un Celler qualsevol, és el Celler, el lloc on pots xerrar, comentar, cantar, recitar poemes, fer crítica de cinema, mentre t'expliquen les excel.lències d'aquest ví o aquest cava o aquesta cervesa o aquest whisky i oferint el producte al millor preu. Ep, també pots comprar ví, vermut, malvasia de la bota !! I per acompanyar, l'assortiment de formatges és esplèndid, o el bacallà arribat directament d'Islàndia, o unes escopinyes, o patates fregides. Ups!!.... no tinc res per fer el dinar .... cap problema, pasta arribada directament de Gragnano, Napoli -- Garofalo --.
Marxes de Can Fufluns amb un bon ví o cava o whisky, o uns formatges deliciosos, i un bon bacallà i un somriure molt gran, i contents d'haver pogut comprar i parlar, aprendre i conèixer, sense fer cues a una caixa, anar a un prestatgeria i agafar un ví qualsevol i un cava, mirar els preus, em va bé, i adéu ....
Paga la pena entrar a la seva web i també al Facebook on ja ténen molts amics. Informen no tan sols de les excel.lències dels productes que són a les prestatgeries del Celler, també de totes les activitats de Sant Esteve de Palautordera, suggerències, servei meteorològic i tot un seguit d'apunts que surten de la imaginació de'n David i na Marga, na Marga i en David.
Unes fotografíes d'aquest Celler tan peculiar, tan personal, on sempre hi trobes somriures i emocions. I si aneu per el Montseny, passegeu per el carrer Major, que no la carretera general :
Oh! Benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum. A Can Fufluns és casa vostra, SÍ ... és la casa de tothom.
rginer |
Artesans |
diumenge, 15 de juliol de 2007 | 01:53h
En aquesta fotografia podem veure la perfecta unió entre dos elements bàsics dins la cultura vietnamita; el bambú i l'arròs.
El 'bánh tráng', paper d'arròs o galeta d'arròs, es fa artesanalment fent una pasta amb farina d'arròs, sal i aigua i es deixa assecar posant-la al sol. On es posen ? Sobre aquest estri especial fet de bambú. És molt freqüent de veure'n mentres vas navegant per els canals del Delta del Mekong pel costat de les cases.
rginer |
Artesans |
divendres, 29 de juny de 2007 | 13:54h
A casa sempre vaig veure cosir, i la meva padrina era una modista de primer ordre. Era una germana del meu pare. Els meus avis van tenir 6 nois i 4 noies i la meva padrina era la noia més gran. Tenía una traça única en donar la volta a un vestit dels seus germans i tornar-lo a cosir. El resultat era un vestit absolutament nou. Jo em passava tardes al seu costat, jugant amb els fils, agulles, tisores, els ous de fusta per fer sargits als mitjons, un imant per recollir les agulles de cap del terra... La tauleta de treball era una simfonia de colors; peces de teixits, botons, fils vermells, grocs, blaus, patrons.
Malhauradament, encara que vaig aprendre a cosir, mai em va agradar i sóc un veritable desastre.
rginer |
Artesans |
divendres, 15 de juny de 2007 | 01:54h
Com aquesta casa que podeu veure en la fotografia, el poble n'és plè. Els carrers quasi buits; el treball artesanal de les noies i nois ebenistes és frenètic.
Tampoc veus compradors. Tricicles carregats de mobles per els acabats finals van d'un taller a un altre. És quasi l'únic moviment que veus pels carrers.
És el poble més inversemblant que he vist a Viêt Nam; les cases semblen decorats i segueixo pensant que no em puc creure que els artesans-treballadors visquin en aquests edificis, per més que el guía ens ho confirmés una i una altra vegada. Però l'art del treball dels ebenistes, sobretot en fusta de teca, és admirable.
rginer |
Artesans |
divendres, 15 de juny de 2007 | 01:51h
Dong Ky és un poblet a 15 kms al nordest de Hà Nôi. Fins l'any 1995 era conegut com 'el poble dels focs artificals'.
Fabricar coets i tota classe d'artilugis per el focs articials era la seva economia. Després de l'any 1995 aquesta activitat econòmica es va prohibir per els accidents que provocaba, any rera any amb víctimes mortals. El 4rt dia del 1r mes llunar es celebra, però, un gran festival pirotècnic. Em van dir que és el més important del país, però amb moltes mesures de seguretat, que abans no teníen.
Milers de persones hi participen, perque també és una cerimònia per demanar a l'esperit del poble treball, salud i felicitat.
rginer |
Artesans |
dissabte, 28 d'abril de 2007 | 08:19h
Les relacions i rivalitats entre la Xina i Viêt Nam sempre han existit, i encara avui existeixen. Xina sempre ha considerat Viêt Nam com una regió petita, tributària de l'Imperi. Els més de 1000 anys de colonització xinesa han fet que els vietnamites poguéssin aprendre arts i coneixements dels seus colonitzadors. Per exemple, els brodats i els teixits de seda i tot el seu procés.
Prop de Hà Nôi, a Van Phúc, el poble de la seda, podeu tenir una visió magnífica d'aquesta artesania. Al voltant de Van Phúc es troben els 7 pobles especialitzats i artesans de la seda: Vân La, La Khê, La Cà, La Trình, La Dú'ong, La Phù i `Y La. 'La' és la paraula en la llengua antiga que vol dir : seda.
rginer |
Artesans |
divendres, 23 de febrer de 2007 | 10:59h
En un radi entre 20 i 50 kms de Hà Nôi ens trobem diferents pobles on tots els seus habitants es dediquen a un sol ofici.
Són unes visites que recomano molt, però sempre tenint en compte que a Viêt Nam una distància de 20, 30, 40 kms per carretera significa una hora més aviat llarga de viatge.
Vaig visitar alguns d'aquests pobles : Bàt Tràng - ceràmica;
Song Thap - foneria; Dong Ky - ebenesteria. D'altres poblacions, que no vaig tenir el temps de visitar, són Van Phúc - seda ; Lé Mât - licors i menja de carn de serp; Quât Dòng - brodats.
Vaig comprar ceràmica per al meu ús personal i la vaig fer enviar. Un malson, sobretot amb els impostos i despeses que et fan pagar quan vols recollir el que vas comprar personalment al país d'orígen.
No ho feu, si no és que que tingueu un negoci.
A casa durant anys i anys, el soroll de la Singer sempre era present, des de molt aviat pel matí. La mare cosia i cosia camises d'home, i de vegades no només ella, dues altres germanes també cosíen. Eren altres temps; feina a casa, un no parar durant dotze hores, mentre l'àvia tenia cura dels dos néts i de la feina de casa.
Al llarg dels anys, he anat escrivint aquest nom 'Can Fufluns' o 'fufluners', Montseny, Sant Esteve de Palautordera; són dins els meus enllaços.
En aquesta fotografia podem veure la perfecta unió entre dos elements bàsics dins la cultura vietnamita; el bambú i l'arròs.
A casa sempre vaig veure cosir, i la meva padrina era una modista de primer ordre. Era una germana del meu pare. Els meus avis van tenir 6 nois i 4 noies i la meva padrina era la noia més gran. Tenía una traça única en donar la volta a un vestit dels seus germans i tornar-lo a cosir. El resultat era un vestit absolutament nou. Jo em passava tardes al seu costat, jugant amb els fils, agulles, tisores, els ous de fusta per fer sargits als mitjons, un imant per recollir les agulles de cap del terra... La tauleta de treball era una simfonia de colors; peces de teixits, botons, fils vermells, grocs, blaus, patrons.
Com aquesta casa que podeu veure en la fotografia, el poble n'és plè. Els carrers quasi buits; el treball artesanal de les noies i nois ebenistes és frenètic.
Dong Ky és un poblet a 15 kms al nordest de Hà Nôi. Fins l'any 1995 era conegut com 'el poble dels focs artificals'.
Les relacions i rivalitats entre la Xina i Viêt Nam sempre han existit, i encara avui existeixen. Xina sempre ha considerat Viêt Nam com una regió petita, tributària de l'Imperi. Els més de 1000 anys de colonització xinesa han fet que els vietnamites poguéssin aprendre arts i coneixements dels seus colonitzadors. Per exemple, els brodats i els teixits de seda i tot el seu procés.
En un radi entre 20 i 50 kms de Hà Nôi ens trobem diferents pobles on tots els seus habitants es dediquen a un sol ofici.
