A la Cambra de Representants del poderós país EE.UU. han aprovat una ressolució per commemorar els 50 anys de l'aparició del disc de Miles Davis '' Kind of Blue''. El text és molt contundent : ' Considerem el jazz un TRESOR NACIONAL i anima al Govern a adoptar les mesures necessàries per preservar-lo i donar-li tot el suport. No el podem perdre'. Está bé, molt bé. Una música important, necessària i que mai es pot deixar en l'oblit.
A més aquest disc va ser tota una revolució. Miles Davis, juntament amb John Coltrane i Julian 'Cannonball', Adderley (saxo), Bill Evans i Wynton Kelly (pianistes), Paul Chambers (contrabaix) i Jimmy Cobb (bateria).
Continúo llegint el text de la ressolució : '' Aprovada per majoria absoluta dels 490 representants presents a la Cambra. Promoguda per el congressista demòcrata John Conyers que va destacar ' aquest disc va fer història i va canviar el paisatge i el món artístic d'aquest país i en certa manera del món'.
Avui el President d'un país molt poderós li atorgaràn el Premi Nobel de la Pau. Més d'una vegada he escrit de la ironia i sentit de l'humor dels birmans. Els dibuixos de portada del diari The Irrawaddy editat fora del país són veritablement perletes.
El Dalai Lama, Daw Aung San Suu Kyi ...... i un President d'un país famós que encara ho té tot per fer ...
Sempre que trobo una notícia relacionada amb l'estany d'Ivars, la meva ànima reb una glopada d'optimisme i alegria.
L'estany ha fet multiplicar els ocells. L'any 2004 es van detectar 112 espècies d'ocells a la zona. Actualment se n'hi poden veure 223 al llarg de l'any !!!!
Sabrem conservar i tornar allò que pertany a la natura ? Aquesta recuperació de l'estany d'Ivars així ho demostra. És cert que hi ha molta afició per l'ornitologia i també molta preocupació per salvar els espais naturals. Ho detecto quan vaig de viatge per altres països. Hi ha gent que viatja per el món única i exclusivament per veure i observar els ocells. I aquesta setmana que es celebra la cimera de Copenhagen, fa patxoca i molta alegria veure que la recuperació d'un estany dona vida. Estaràn a l'alçada els polítics de tot el món ? Tinc els meus dubtes.
Aquestes bones notícies es poden llegir al diari El Punt, i m'he permès copiar la fotografia d'una de les últimes troballes, la marellenga de bigotis que es donava pràcticament per desapareguda. Hi han cinc exemplars; tres mascles i dues femelles.
Tots sabem que aquestes 'díes internacionals' no serveixen per a molt ... però sí per anar insistint, recordant, denunciant, que aquest problem existeix arreu del món.
Una dona de l'ètnia Pa oh, a la regió de Shan (Birmània), de camí al llac Inle.
Anava amb la seva família a pasturar els bous i búfals, i era ben a prop del seu poblet anomenat Nan Yoke.
He vist amb alegria que no han augmentat gaire més els cruels assassinats durant la meva absència, i ara puc mostrar una imatge d'una dona plena de vida i no pas les flors de denúncia.
Aquest apunt el vaig escriure ja fa uns díes. El tenía guardat, pendent d'editar. He llegit algunes notícies sobre el tema ahir i avui, poques, però van sortint a la llum. Aquest és un apunt personal. Sempre he menyspreat la gent que utilitza símbols, creences, diners, honestat, per omplir-se les seves pròpies butxaques.
------ Talment durant molts anys hem patit un 'virus' malèfic en la gestió del Palau de la Música. Vam començar tot just a llegir-ne els fets fa poques setmanes. Curiosament uns díes abans que l'Ajuntament de Barcelona havía de lliurar la medalla d'or de la Ciutat al President de la Junta, senyor Felix Millet. Ara he llegit que la mateixa Junta del Palau es personarà com acusació particular contra el senyor Millet per els milions d'euros estafats, i les corrupcions descobertes, que no han estat minses, ens al contrari. Però, aquest no és un fet important, tornem a amagar el cap sota l'ala. Millor omplir pàgines i més pàgines, i minuts a les tertúlies, de la vergonyant deixadesa i 'deixar fer' a les màfies que controlen una prostitució als carrers del barri del pecat, que sempre ha existit. En el Mail Obert, na Marta Rojals ha escrit un article necessari, valent i obert, molt obert.
Però deixem aquest tema i tornem als fets del Palau. Fa anys, uns vint, en G. rebia classes de música d'un instrument de vent i el seu mestre era un music titular de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. És nordamericà. Em preguntava sovint, i em manifestava el seu malestar, perque quan arribava al Palau a fer l'escalfament abans del concert, els hi teníen ''prohibida'' l'entrada a la sala d'assaig, ja que es tractava d'una entitat 'privada' i ells no hi teníen dret d'entrar-hi. Havíen de fer els escalfaments i provar els instruments en passadissos i saletes petites i fosques.
Es esgarrifós veure com el foc va avançant i cremant cases, arbres, camps de cultiu i ha arribat tot just a 20 kms de la ciutat d'Atenes. Llegeixes amb sorpresa que no hi han mitjans suficients, que els bombers van arribar tard, la gent desesperada. Ja fa molt temps que els ciutadans de Grècia estàn desesperats. He llegit que quan el foc destrueix terres, cases, barris, bosc, la terra cremada es pot requalificar immediatament.
No fa massa temps, en un programa de ràdio vaig escoltar unes paraules d'un xicot que ens parlava de Grècia. Com els seus ciutadans són pessimistes de mena, com tot ho veuen de color negre, que no els importa res i que sembla com si la seva aportació al món hagués acabat en el moment que l'imperi grec es va enfonsar. El mateix xicot ens parlava d'Atenes com una de les ciutats més lletges, amb l'esplèndid Partenon vigilant. De com s'han deixat expoliar tanta i tanta cultura per els 'amics' estrangers. Continuava parlant aaquest xicot que els grecs no tenen il.lusions, ni optimisme, i que saben que tot els surt malament. La seva història i influències en el futur mon semblen com si fos un llibre ja escrit i tancat, guardat en una biblioteca. La única fe que tenen és en la seva esglèsia ortodoxa, paradoxalment, diferent de totes les religions, una mena d'esglèsia anglicana, però ortodoxa a la grega.
Les manifestacions violentes dels joves al començament d'estiu van ser importants, i amb raó. El seu futur es veu de color negre, com quedarà la terra quan el foc hagi estat apagat. I estem parlant d'un país de la Comunitat Europea, i no ho sembla. Només parlem de Grècia i la seva història, la seva cultura, els seus filòsofs, d'Homer, de Pericles, de Sòfocles, de Plató, d'Esparta, de la democràcia, dels seus navegants, d'Arquimedes, dels deus i les deesses, de teatre, de Medea, d'Antígona, de la música, de Troia, d'Alexandre el Gran, d'Olimpia, de les Cíclades, d'Ítaca ........
Una nació admirada per tothom, però amb un cert pessimisme i sobretot estupefacció. Sembla com si només ens interessi el seu passat, la seva història. No ho sé, em sorprèn, m'angoixa, no hi veig cap sortida.
Darfur ...... algú recorda el nom d'aquest indret desgraciat i maleït situat en un continent tan i tan maltractat com es Àfrica?
La violació repetida a les dones està considerda com arma de guerra, aleshores vol dir, que és legal, defensa del país. Milers de dones a Darfur han estat brutalment violades i maltractades fins a uns extrems absolutament violents i difícil d'entendre i explicar. Aquesta violència s'ha detectat ja des del primer moment en que va començar el conflicte. Ja hi estem avesats a escoltar frases boniques de totes les organitzacions pels drets humans del món; dels politics; de governs. Sense resultats.
Quan arriba la nit, tres nenes tornen a casa, en realitat al camp de refugiats, una casa temporal, a Salam. En les seves mirades es pot detectar una maduresa gens usual en unes nenes tan petites, perque encara no han arribat a l'edat de 10 anys.
La guerra a Darfur fa crèixer els nens i nenes ràpidament i sense adonar-se'n són ja adults. No han tingut la felicitat de viure com a infants, protegits per la seva família, ni anar a l'escola i jugar amb altres infants. Tot just han d'anar en compte per protegir-se, les nenes per no ser atacades per aquesta 'arma sexual' dita violacions permeses i els nens per no ser robats i allistats en uns exèrcits on ells mai haguéssin volgut anar.
La fotografia de les tres nenes que han perdut la seva infantesa. En l'arxiu la mirada d'una dona víctima d'una guerra que continúa ...
Durant l'estiu, sempre tens una mica més de temps per anar llegint notícies i descobertes de diferents àmbits.
Jo sempre m'he preguntat per què els flamencs s'aguanten en una sola pota. És una imatge força coneguda i una postura molt fotografiada. El flamenc és un ocell atractiu, guapo, elegant. El seu vol és magnífic, bonic. Les fotografíes de centenars, milers de flamencs dins les llacunes són ben conegudes. Els científics, i la gent, sempre s'han preguntat el per què de sobte els veus descansant sobre una sola pota i no tenen preferències, si la dreta o l'esquerra. Immediatament els biòlegs i científics es van posar a la feina per estudiar aquest fet i trobar una resposta. Per fí l'han trobat: Els flamencs es queden drets sobre una sola pota per regular la temperatura del seu cos.
Van començar a estudiar la teoria si aquesta postura els fa descansar o fins i tot estar preparats per una fugida immediata davant els depredadors. En algunes espècies d'ocells aquestes teories són vàlides, però els flamencs s'hi estan molta més estona i els estudiosos han descobert que en un elevat percentatge s'hi estan molta més estona amb aquesta postura quan són dins l'aigua. Els científics argumenten : invariablement l'aigua expulsa la calor del cos, i aquest resultat dona suport a la teoria d'una regulació tèrmica del cos del flamenc.Si estan molta estona dins l'aigua amb les dues potes, en comptes d'una sola, perdríen molta més calor del seu cos que la que els convé per la seva salut. També hi han uns altres beneficis amb aquesta postura singular, redueix que els paràsits o altres animalons s'instal.lin en el cos dels flamencs ... només ho poden fer escalant sobre una pota !!
Dels companys de TE he trobat aquesta fotografia, bellíssima d'quest ocell que no ens cansem mai de mirar, en un lloc desconegut a Xile.
Ha estat brutalment assassinada després de que uns individus la van segrestar en sortint de casa seva a Grozni. Van disparar les seves pistoles fins a la mort. Han aconseguit el que pretenien, fer-la callar, que no molestés més. Ha mort la persona que dia a dia, independentment, informava de totes les atrocitats, corrupcions, crims del règim de Ramzán Kadírov i que Moscou va imposar per 'restablir la pau' en aquest malhaurat país.
Natalia Estemírova tenia por, però ella continuava en la seva lluita per defensar els drets humans i denunciar tots els crims i injustícies. Precisament durant aquest mes havia acusat obertament a les forces de seguretat de Txetxènia de varis assassinats. Un d'ells esfereídor. Els agents van irrompre a casa d'una noia, Madina Innúsova, de 20 anys casada amb un txetxè exterminat per la policia. Van tancar als seus pares i a dos de les seves germanes dins la cambra de les calderes, i van llençar benzina a la casa. El foc va començar furiosament i uns veins van poder entrar a la casa i salvar a les víctimes. A l'endemà els agents van entregar el cos mort de la seva filla i els van dir de fer un eterrament 'discret'.
Natalia Estemírova, mestra d'escola, periodista, activista en defensa dels drets humans, 50 anys. Va ser guardonada amb el premi Anna Politkovskaia l'any 2007, i es va enfrontar davant l'individu Kadírov moltíssimes vegades.
Moscou s'ho mira, comenta, ordena obrir una investigació i .... deixa fer a Kadírov. Ja ténen una veu que no podrà mai més denunciar ni escriure les veritats.
Descansi en pau.
L'any 1910 hi havíen 136 ciclistes inscrits per participar en el Tour de França. En veure que hi havía unes noves etapes de muntanya, els Pirineus, 26 van dir no, i els 110 restants van començar el Tour a Paris. L'any 1910 el Tour es feia en 15 etapes, i 14 díes de descans, un dia després de cada etapa i la sortida era entre les 23.30 i 6:30 perque així podíen arribar a les muntanyes, als pobles d'arribada amb temps perque la gent els esperés i rebre'ls. Els corredors els era permès de baixar de les bicicletes per omplir les ampolles d'aigua, necessitats fisiològiques, fer les reparacions en cas d'avaríes, travessar vies de tren, i en baixades perilloses. Aquest any hi havíen dues etapes als Pirineus : Perpignan-Banheres de Luishon, i Banheres de Luishon - Baiona. Els cols de Port, Aspet, Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Solour, Tortes, i finalment l'Aubisque. Un any abans el senyor Alphonse Steines, amic del senyor Henri Desgranges, propietari del diari 'L'Auto' i 'alma mater' de'aquesta cursa, va anar a veure si es podia passar en bicicleta per aquests cols de muntanya. Si Madame de Maintenon travessa el Tourmalet per anar a prendre les aigües a Cauterets, per què no els ciclistes ? Envia un telegrama al senyor Desgranges: '' Passé Tourmalet stop très bonne route, stop, parfaitement practicable, stop''. Tot seguit va sortir publicat al diari L'Auto (300.000 diaris venuts .... ) i els ciclistes que coneixíen la zona, es van esparverar i van declarar que aquell era 'el cercle de la mort'. ''Vous êtes un assassin'' li va dir el senyor Trousselier al senyor Desgranges. L'any vinent doncs es celebrarà el centenari de la primera ascensió al Tourmalet en el Tour de França.
Va arribar i ja ha marxat. Ha estat esplèndid. Veure el Tour a casa ha estat inoblidable.
He anat un parell de vegades a veure etapes als Pirineus i la última vegada que va arribar a Barcelona, vaig veure els ciclistes passant per Correus. Enguany, han pujat per el Carrer Gran de Gràcia; no m'ho podia creure que el Tour passés per aquest carrer prop de casa meva ! Tot el matí d'ahir vaig ser al carrer. Parlant amb gent, veient tot el desplegament que aquesta cursa arrastra, gent als balcons, al carrer, estelades, fent fotografíes, amb dificultat, però vaja alguna sí que puc guardar dins el meu arxiu.
He anat veient alguns videos de la web oficial, i un dels germans Roca del 'Celler de Can Roca' a Girona és especialment divertit i amb una repercusió de Girona i la gastronomia catalana ben evident.
Un altre video ens mostra una entrevista amb David Pujadas, el conductor de les notícies de TF1 i resulta que és nascut a Barcelona. Quan vaig a França i faig una ullada a la TF1 o TF2, el nom ja em deia que hauria de ser fill de l'exili ...
Una senyora al carrer Gran m'explicava com la seva mare la vestia de 'diumenge' quan passava la Volta a Catalunya per el seu poble d'origen, Oliana.
Un altre aficionat m'explica com en un Tour el Bahamontes en arribar a dalt del Tourmalet amb molta avantatge, tenia temps de baixar de la bicicleta i menjar unes 'vitamines' cuinades per la seva dona, amb sang de bou, menuts i verdures. O com un any no volia participar i el van obligar (aleshores es corria per equips nacionals). Durant una etapa va dir que ja en tenia prou i 'à la merde' el Tour, que estava cansat i volia tornar a casa seva. El director no sabia què fer fins que li va dir: 'Si us plau fes-ho per el Generalísimo, per la Patria ...' i aleshores en Bahamontes encara es va enfurismar molt més i va engegar a parir panteres, la patria, el generalísimo i la mare que els va parir, va baixar de la bicicleta i va marxar a casa seva.
Hi han tantes i tantes històries en aquesta prova esportiva .... Quan sóc a Oô sempre passo per els cols de muntanya (no pas en bicicleta) Tourmalet, Peyresourde, Aspin, Aubisque. La gent dels petits poblets, Sainte Marie de Campan, sempre t'expliquen moments passats quan el Tour creua aquesta petita població abans de començar l'ascensió al Tourmalet.
Aquesta fotografia de la etapa d'ahir creuant el nostre país és senzillament preciosa.
En l'arxiu un parell de fotografíes del carrer Gran de Gràcia.
Llegim molt emprenyats, però no per això ens sorprèn, la notícia que la fiscalia ha detectat 'irregularitats comeses durant el procés' i el Tribunal Suprem de Rússia ha decidit anul.lar l'absolució dels quatre homes acusats d'assassinar a la periodista, valenta, honesta, lluitadora; els germans txetxens Dzhababraíl i Ibraguim Majmúdov, l'ex capità de polocia Serguéi Jadzhikurbánov i l'ex tinent coronel dels serveis secrets Pável Riáguzov. La família i els advocats defensors de n'Anna no volen caps de turc, i aquesta decisió és només un frau. Les autoritats russes volen tancar aquest afer, i en tornar a fer el judici aquestes persones poden ser condemnades.
He llegit que molta gent pensa que al darrera del brutal assasinat de la periodista apareix el nom del líder txetxé Ramzán Kadirov, que amb la total impunitat per part del Kremlin, ha pacificat el país de sang i foc. Quina farsa, quina vergonya, quin món més bèstia !
Hi han sempre manifestacions, no gaire nombroses, però la gent no oblida. Anna Politkòvskaia va ser assassinada per un, dos, tres pistolers ?, cruelment a casa seva el mes d'octubre de 2006. Una de les moltes manifestacions - Moscou, 7 d'octubre de 2008 -. En aquesta van ser centenars les persones que van protestar pacíficament en el segon aniversari de la seva mort.
El blocaire Ramón Boixet - De Suïssa estant - ens ha escrit un apunt, més detallat, de la inauguració, avui, del Nou Museu de l'Acròpoli d'Atenes. Té raó, és ja un motiu més per anar-hi. L'arquitecte d'origen suiss i resident a EE.UU. Bernard Tschumi sembla que ha fet una molt bona feina. Ens diu que l'espai és una meravella on podrem veure el fris com una narrativa - encara que algunes plaques (56) són còpies, ja que els originals són al British Museum de Londres. El nou Museu ha costat 130 mil.lions d'euros, i a través de les finestres enmirallades es pot veure el Partenó. Tots sabem que la majoria de les plaques del fris van ser adquirides per Lord Elgin i que les va vendre al govern britànic. El Director del Museu Prof. Dimitris Pandermalis creu que veure les còpies de les plaques que són al British Museum, serà un argument més de força perque aquestes tornin al seu lloc d'orígen. Podeu clickar per veure un video de la BBC on podem tenir un petit 'tast' d'aquest Museu. ACI
A la Cambra de Representants del poderós país EE.UU. han aprovat una ressolució per commemorar els 50 anys de l'aparició del disc de Miles Davis '' Kind of Blue''. El text és molt contundent : ' Considerem el jazz un TRESOR NACIONAL i anima al Govern a adoptar les mesures necessàries per preservar-lo i donar-li tot el suport. No el podem perdre'. Está bé, molt bé. Una música important, necessària i que mai es pot deixar en l'oblit.
Avui el President d'un país molt poderós li atorgaràn el Premi Nobel de la Pau. Més d'una vegada he escrit de la ironia i sentit de l'humor dels birmans. Els dibuixos de portada del diari The Irrawaddy editat fora del país són veritablement perletes.
El Dalai Lama, Daw Aung San Suu Kyi ...... i un President d'un país famós que encara ho té tot per fer ...
Sempre que trobo una notícia relacionada amb l'estany d'Ivars, la meva ànima reb una glopada d'optimisme i alegria.
L'estany ha fet multiplicar els ocells. L'any 2004 es van detectar 112 espècies d'ocells a la zona. Actualment se n'hi poden veure 223 al llarg de l'any !!!!
Sabrem conservar i tornar allò que pertany a la natura ? Aquesta recuperació de l'estany d'Ivars així ho demostra. És cert que hi ha molta afició per l'ornitologia i també molta preocupació per salvar els espais naturals. Ho detecto quan vaig de viatge per altres països. Hi ha gent que viatja per el món única i exclusivament per veure i observar els ocells. I aquesta setmana que es celebra la cimera de Copenhagen, fa patxoca i molta alegria veure que la recuperació d'un estany dona vida. Estaràn a l'alçada els polítics de tot el món ? Tinc els meus dubtes.
Tots sabem que aquestes 'díes internacionals' no serveixen per a molt ... però sí per anar insistint, recordant, denunciant, que aquest problem existeix arreu del món.
Una dona de l'ètnia Pa oh, a la regió de Shan (Birmània), de camí al llac Inle. 
Aquest apunt el vaig escriure ja fa uns díes. El tenía guardat, pendent d'editar. He llegit algunes notícies sobre el tema ahir i avui, poques, però van sortint a la llum.
Es esgarrifós veure com el foc va avançant i cremant cases, arbres, camps de cultiu i ha arribat tot just a 20 kms de la ciutat d'Atenes. Llegeixes amb sorpresa que no hi han mitjans suficients, que els bombers van arribar tard, la gent desesperada.
Darfur ...... algú recorda el nom d'aquest indret desgraciat i maleït situat en un continent tan i tan maltractat com es Àfrica?
Durant l'estiu, sempre tens una mica més de temps per anar llegint notícies i descobertes de diferents àmbits.
Ha estat brutalment assassinada després de que uns individus la van segrestar en sortint de casa seva a Grozni. Van disparar les seves pistoles fins a la mort. Han aconseguit el que pretenien, fer-la callar, que no molestés més. Ha mort la persona que dia a dia, independentment, informava de totes les atrocitats, corrupcions, crims del règim de Ramzán Kadírov i que Moscou va imposar per 'restablir la pau' en aquest malhaurat país.
Natalia Estemírova tenia por, però ella continuava en la seva lluita per defensar els drets humans i denunciar tots els crims i injustícies. Precisament durant aquest mes havia acusat obertament a les forces de seguretat de Txetxènia de varis assassinats. Un d'ells esfereídor. Els agents van irrompre a casa d'una noia, Madina Innúsova, de 20 anys casada amb un txetxè exterminat per la policia. Van tancar als seus pares i a dos de les seves germanes dins la cambra de les calderes, i van llençar benzina a la casa. El foc va començar furiosament i uns veins van poder entrar a la casa i salvar a les víctimes. A l'endemà els agents van entregar el cos mort de la seva filla i els van dir de fer un eterrament 'discret'.
L'any 1910 hi havíen 136 ciclistes inscrits per participar en el Tour de França. En veure que hi havía unes noves etapes de muntanya, els Pirineus, 26 van dir no, i els 110 restants van començar el Tour a Paris. L'any 1910 el Tour es feia en 15 etapes, i 14 díes de descans, un dia després de cada etapa i la sortida era entre les 23.30 i 6:30 perque així podíen arribar a les muntanyes, als pobles d'arribada amb temps perque la gent els esperés i rebre'ls. Els corredors els era permès de baixar de les bicicletes per omplir les ampolles d'aigua, necessitats fisiològiques, fer les reparacions en cas d'avaríes, travessar vies de tren, i en baixades perilloses. Aquest any hi havíen dues etapes als Pirineus : Perpignan-Banheres de Luishon, i Banheres de Luishon - Baiona. Els cols de Port, Aspet, Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Solour, Tortes, i finalment l'Aubisque.
Va arribar i ja ha marxat. Ha estat esplèndid. Veure el Tour a casa ha estat inoblidable.
He anat un parell de vegades a veure etapes als Pirineus i la última vegada que va arribar a Barcelona, vaig veure els ciclistes passant per Correus. Enguany, han pujat per el Carrer Gran de Gràcia; no m'ho podia creure que el Tour passés per aquest carrer prop de casa meva ! Tot el matí d'ahir vaig ser al carrer. Parlant amb gent, veient tot el desplegament que aquesta cursa arrastra, gent als balcons, al carrer, estelades, fent fotografíes, amb dificultat, però vaja alguna sí que puc guardar dins el meu arxiu.
He anat veient alguns videos de la web oficial, i un dels germans Roca del 'Celler de Can Roca' a Girona és especialment divertit i amb una repercusió de Girona i la gastronomia catalana ben evident.
Un altre video ens mostra una entrevista amb David Pujadas, el conductor de les notícies de TF1 i resulta que és nascut a Barcelona. Quan vaig a França i faig una ullada a la TF1 o TF2, el nom ja em deia que hauria de ser fill de l'exili ...
Una senyora al carrer Gran m'explicava com la seva mare la vestia de 'diumenge' quan passava la Volta a Catalunya per el seu poble d'origen, Oliana.
Un altre aficionat m'explica com en un Tour el Bahamontes en arribar a dalt del Tourmalet amb molta avantatge, tenia temps de baixar de la bicicleta i menjar unes 'vitamines' cuinades per la seva dona, amb sang de bou, menuts i verdures. O com un any no volia participar i el van obligar (aleshores es corria per equips nacionals). Durant una etapa va dir que ja en tenia prou i 'à la merde' el Tour, que estava cansat i volia tornar a casa seva. El director no sabia què fer fins que li va dir: 'Si us plau fes-ho per el Generalísimo, per la Patria ...' i aleshores en Bahamontes encara es va enfurismar molt més i va engegar a parir panteres, la patria, el generalísimo i la mare que els va parir, va baixar de la bicicleta i va marxar a casa seva.
Hi han tantes i tantes històries en aquesta prova esportiva ....
Musica per escoltar i cantar; flors d'un pais llunyà; desig de pau i llibertat.
El blocaire Ramón Boixet - De Suïssa estant - ens ha escrit un apunt, més detallat, de la inauguració, avui, del Nou Museu de l'Acròpoli d'Atenes. Té raó, és ja un motiu més per anar-hi. L'arquitecte d'origen suiss i resident a EE.UU. Bernard Tschumi sembla que ha fet una molt bona feina. Ens diu que l'espai és una meravella on podrem veure el fris com una narrativa - encara que algunes plaques (56) són còpies, ja que els originals són al British Museum de Londres.
