Avui penso que és el dia més difícil per anar a comprar si t'has quedat a Ciutat. De fet sempre va bé caminar una mica per anar a comprar la premsa del dia; les botigues del barri són tancades, excepte les petites propietat dels pakistanís i que ara ja veus que fan servei i pots comprar articles de primera necessitat; a la plaça hi han molt poques parades obertes, però te'n pots sortir i omples el carretó.
Aquest any he vist més rètols que mai 'tancat per vacances' i fins i tot amb un retorn més tardà; fins el 26 d'agost o el 3 de setembre.
M'ha estat difícil trobar la paraula justa per el 'dòn gánh'.
Són els cistells de bambú units per una peça també de bambú i que sobre les espatlles té un moviment d'oscil.lació regular.Amb la flexibilitat del bambú i el ritme que les dones fan en el seu pas, aquests cistells són plens a vessar i els productes són transportats fàcilment.
Sovint a Viêt Nam no ens fixem en les fruites, les hortalisses, les flors. Els productes ens miren a nosaltres.
Amb aquest mitjà de transport tant i tant antic, senzill, eficient i barat, transporten desde totxos, fins a hortalisses i fruites, infants que no volen caminar i el menjar per sopar, dinar o esmorzar ...
Els científics del menjar ens endinsen en la filosofia dualística del YIN & YANG, és a dir, calent & fred. És important recordar-ho, si comencem a parlar de la cuina vietnamita i les espècies. La seva cuina vigila aquesta dualitat. Els productes d'energia vital ( 'khi' ) ténen emanacions ascendents o descendents, poden, per tant, ser estimulants o sedants. Pel que fa el gust ( 'vi' ), els ténen agrupats en cinc categoríes : fred, calent, moderat, tebi i fresc. Les carns riques en proteïnes, com els animals de pagès i els salvatges estàn dins la categoría de 'calents', mentres que la carn dels animals d'aigua són considerats freds. El pollastre el ténen classificat com a tebi.
No puc deixar d'escriure, i així ho vaig fer en el meu bloc de notes, el dinar que el Coronel Van i la seva família ens van oferir un dilluns, 2 d'octubre de 2007.
- Xúp cúa : Sopa de crancs amb hortalisses.
- Xà lách quà du dù cà rôt : Amanida de papaia i pastanaga.
- Nem : Rotllets camperols embolicats amb paper d'arròs.
- Ca ham trau / co'm trang : Carpa amb arròs. El peix el ténen dins la cendra durant onze hores amb mel i gengibre.
-Cha nuong / bun: Porc a la brasa amb 'vermicelli' d'arròs.
- Hoa qua : Fruita del temps.
- Tè o cafè.
Durant els més de 21 díes que he estat fóra del meu país, he aprofitat per anar aprenent a cuinar aliments collits directament de la terra de la manera més senzilla.
A Viêt Nam no saben de frigorífics i neveres i congelats.
Compren cada día i ténen una cuina molt bona i senzilla.
Adapto la seva cuina a la nostra. La sopa, el Pho, ja el tinc dominat. Un bon brou amb un jarret de bou o cua , gingebre, cerfull, unes estrelles d'anís i a més jo hi afegeixo pastanaga, àpi, nap. Fer bullir la pasta, d'arròs sempre, fideus o tallarines. No posar sal, però sí unes gotes de nuoc mam. En el tassó hi començo a posar menta, ciboulette, enciams varis, cilantre i qualsevol herba que trobi.
Recordeu aquest nom si visiteu Viêt Nam : BIA HOI.
Trobareu aquest rètol en molts llocs als carrers de Hà Nôi, Ho Chi Minh City o altres Ciutats.
És senzillament el lloc on pots beure una molt bona cervesa a presió, fresca i lleugera.
No hi han molts occidentals que formin part de la clientela i la veritat és que després d'una llarga passejada i la calor, seure en aquests raconets del carrer i beure un got de 400 cl de cervesa molt fresca et recomforta.
També pots menjar en aquests establiments; vaja, jo que sóc persona del clàssic 'vermut' del diumenge matí, em vaig sentir com a casa.
Lê Mât és un poble situat a només uns 20 kms de Hà Nôi direcció aeroport. Va ser fundat el secle XI i sempre ha estat un poblet pobre en recursos, de pescadors ( és al costat del riu Roig ), però de sempre ha estat el poble de les serps.
Els seus habitants s'han dedicat a criar-les, caçar-les i fer fabricar tot tipus de medicines i aiguardents. Molts han patit ferides greus, però totes les famílies ténen el seu secret dels antídots que fan falta per guarir les ferides. Xina és un dels seus millors clients. La vida al poble es va tornar miserable a partir de l'any 1945 entre les guerres amb els francesos i els americans. No preníen precaucions i la fam podía més que tot i van morir molts dels seus habitants per el verí de les serps. És aleshores quan van començar a menjar-ne la carn.
Si es considera el Têt com una simple festa d'Any Nou dels occidentals, està molt equivocat i malhauradament tenim poquíssims coneixements d'aquest esdevinement, jo la primera. Els vietnamites no accepten encara, sempre hi han excepcions, les festes consumistes dels occidentals, i no crec que les acceptin mai. La seva festa té un caràcter humanístic, espiritual i de concòrdia molt elevat. És un festival tant i tant popular que fins i tot el Vietnam News que és una de les meves fonts d'informació, ens comunica que està tancat durant els tres díes del têt i et desitja tot el millor. Però no s'acaba aquí ..... després arriben els festivals de primavera arreu del país.
Penso que més que celebrar la festa del Têt -Any Nou - és millor dir ' fer una bona menjada durant els díes del Têt'.
El primer dia la família al complet es reuneix a casa i omple la taula de menjar, ja que és el primer àpat que es serveix per a tots els seus ancestres que han tornat per ser-hi presents. El cap de la família ofereix la menja, encén tres bastonets d'incens, i comença una pregària. Anomena pèr el seu nom a tots els familiars morts fins a la cinquena generació i els convida a participar en la festa que tota la família ha preparat.
Se'n diu ' donar la benvinguda' i és de fet el preludi de la festa del Têt.
La República Democràtica de Viêt Nam ( RDV ) té encara ferides obertes entre el Nord i el Sud. Però a poc a poc es tanquen i tothom té la sensació que d'aquí a pocs anys es podran guarir per complet.
La paraula têt té el seu origen de la paraula tièt, literalment, la interjecció d'una canya de bambú, la conjunció, la unitat.
És el moment, els díes, on existeix una transició entre les estacions o les èpoques i és sobretot la conexió en la que tothom es retroba i conviu.
Però encara avui a Viêt Nam no ha arribat la llibertat d'expressió en la seva totalitat i els vietnamites del sud que van fugir no tots ténen la mirada posada en el nou Viêt Nam.
Lentament, sense presses, es van aconseguint fites importants i són molts ja els vietnamites que tornen a casa
per aquestes festes.
Ara mateix, avui, m'agradaria ser a Viêt Nam. Ja han començat a preparar l'any nou, el Têt, fa més d'una setmana i l'activitat al país és frenètica. Milers i milers de vietnamites arreu del món preparen ja el seu viatge per ser amb els seus familiars i celebrar aquesta festa tant i tant important.
Els díes 17 i 18 de febrer són els díes de reunions familiars, i tot tipus de festivals al carrer.
Però abans ja han començat els preparatius.
Dels dotze animals del zodiac el que representarà aquest nou any 2007 serà el 'hoi' ( porc ).
Ignorància pura; Viêt Nam és el tercer país exportador de cafè. Els francesos també van introduïr el cultiu del cafè al país durant els anys com a colonitzadors. Les muntanyes del centre del país és un lloc idoni per les plantacions de cafè; el sol, el clima, altitud, mètodes. Exporten el cafè per a les grans companyies, tipus arabica, robusta i altres varietats.
Però hi han dues coses a tenir en compte; beure un cafè és tot un ritual i conéixer la llegenda de la fura també val la pena.
Us recomano de visitar la pàgina web: www.trung-nguyen-online.co.uk. Podeu trobar tota la informació necessària d'aquest cafè vietnamita d'un sabor i aroma molt especial.
Un plat, senzill. Una contribució per fer feliços als éssers humans. Més que un menjar, quasi una adicció.
Imprescindible en la dieta dels vietnamites, i quan viatges per aquest país. Un descobriment.
Avui penso que és el dia més difícil per anar a comprar si t'has quedat a Ciutat. De fet sempre va bé caminar una mica per anar a comprar la premsa del dia; les botigues del barri són tancades, excepte les petites propietat dels pakistanís i que ara ja veus que fan servei i pots comprar articles de primera necessitat; a la plaça hi han molt poques parades obertes, però te'n pots sortir i omples el carretó.
M'ha estat difícil trobar la paraula justa per el 'dòn gánh'. 
Els científics del menjar ens endinsen en la filosofia dualística del YIN & YANG, és a dir, calent & fred. És important recordar-ho, si comencem a parlar de la cuina vietnamita i les espècies. La seva cuina vigila aquesta dualitat. Els productes d'energia vital ( 'khi' ) ténen emanacions ascendents o descendents, poden, per tant, ser estimulants o sedants. Pel que fa el gust ( 'vi' ), els ténen agrupats en cinc categoríes : fred, calent, moderat, tebi i fresc. Les carns riques en proteïnes, com els animals de pagès i els salvatges estàn dins la categoría de 'calents', mentres que la carn dels animals d'aigua són considerats freds. El pollastre el ténen classificat com a tebi.
No puc deixar d'escriure, i així ho vaig fer en el meu bloc de notes, el dinar que el Coronel Van i la seva família ens van oferir un dilluns, 2 d'octubre de 2007. 
Durant els més de 21 díes que he estat fóra del meu país, he aprofitat per anar aprenent a cuinar aliments collits directament de la terra de la manera més senzilla.
Recordeu aquest nom si visiteu Viêt Nam : BIA HOI.
Lê Mât és un poble situat a només uns 20 kms de Hà Nôi direcció aeroport. Va ser fundat el secle XI i sempre ha estat un poblet pobre en recursos, de pescadors ( és al costat del riu Roig ), però de sempre ha estat el poble de les serps.
Si es considera el Têt com una simple festa d'Any Nou dels occidentals, està molt equivocat i malhauradament tenim poquíssims coneixements d'aquest esdevinement, jo la primera. Els vietnamites no accepten encara, sempre hi han excepcions, les festes consumistes dels occidentals, i no crec que les acceptin mai. La seva festa té un caràcter humanístic, espiritual i de concòrdia molt elevat. És un festival tant i tant popular que fins i tot el Vietnam News que és una de les meves fonts d'informació, ens comunica que està tancat durant els tres díes del têt i et desitja tot el millor. Però no s'acaba aquí ..... després arriben els festivals de primavera arreu del país.
Penso que més que celebrar la festa del Têt -Any Nou - és millor dir ' fer una bona menjada durant els díes del Têt'.
La República Democràtica de Viêt Nam ( RDV ) té encara ferides obertes entre el Nord i el Sud. Però a poc a poc es tanquen i tothom té la sensació que d'aquí a pocs anys es podran guarir per complet.
Ara mateix, avui, m'agradaria ser a Viêt Nam. Ja han començat a preparar l'any nou, el Têt, fa més d'una setmana i l'activitat al país és frenètica. Milers i milers de vietnamites arreu del món preparen ja el seu viatge per ser amb els seus familiars i celebrar aquesta festa tant i tant important.
Ignorància pura; Viêt Nam és el tercer país exportador de cafè. Els francesos també van introduïr el cultiu del cafè al país durant els anys com a colonitzadors. Les muntanyes del centre del país és un lloc idoni per les plantacions de cafè; el sol, el clima, altitud, mètodes. Exporten el cafè per a les grans companyies, tipus arabica, robusta i altres varietats.
Un plat, senzill. Una contribució per fer feliços als éssers humans. Més que un menjar, quasi una adicció.
