Comencem el mes de juny. Aviat entrarem a l'estiu.
La vegetació que se'n va sortir després de la guerra, inclou avui més de 12,000 espècies de plantes i només unes 8.000 han estat identificades. 2.300 d'aquestes supervivents han estat declarades d'un valor importantíssim per la humanitat.
Insisteixo novament en l'ecocidi tant i tant gran que va patir el poble vietnamita; 72 mil.lions de litres d'herbicides coneguts com 'agent taronja, blanc i blau' van ser llençats per l'exèrcit d'EE.UU.
El meu petit homenatge per aquestes plantes supervivents i les seves meravelloses flors.
Fa temps ja que en aquests posts no he tornat a penjar flors.
Penso que avui és un dia adient per fer-ho.
Novament aquesta flor és per a mí desconeguda.
Creix arreu de l'illa de Hon Tre davant mateix de la Ciutat de Nha Trang.
Els últims díes del meu viatge els vaig passar en aquesta illa i a Nha Trang.
No vaig poder caminar per l'illa. Encara es poden trobar bombes per explosionar, i actualment hi estàn treballant per netejar-la i fer camins segurs per poder admirar la bellesa de la seva vegetació.
Aquesta flor és una petita mostra.
Tinc davant meu part de l'informe que han fet l'Agència Danesa de Desenvolupament Internacional i el Banc Mundial i que han lliurat al Govern de Viêt Nam. Han fet un estudi molt acurat de les conseqüències de la industrialització i conseqüent pol.lució de les aigües dels grans rius en les zones més densament poblades; Sài Gòn, Hà Nôi.
El perill és clar i les mesures han de ser preses d'immediat.
El Govern dur a terme una estratègia a nivell nacional per protegir el medi ambient i poder arribar a convertir el Viêt Nam en un país industrialtzat i agrícola alhora, l'any 2020.
És el gran perill d'aquests països emergents i que volen sobreviure i ser autosuficients.
És difícil d'entendre com després de tantes guerres i destrucció, encara avui podem veure una natura supervivient en aquest país.Milers d'anys enrere la vegetació va ser paradisíaca. Al llarg dels secles els boscos han anat minvant; primer per conrear la terra, més tard per l'augment de la població i finalment per la destrucció de les guerres.
Viêt Nam ha estat un país molt mal tractat per les guerres.
No vaig visitar cap zona protegida o parc nacional.Vaig ser molt a prop, a Hoa Lu i Tam Coc. És clar que no es té mai temps de visitar-ho tot. N'hi han 13 en tot el país. El govern va començar a preocupar-se del medi ambient i conservació dels parcs, tot just en acabar la guerra l'any 1975.
Pels amants de les flors, els arbres, els bonsais, el bosc, Viêt Nam és un autèntic paradís. No sóc una experta en botànica, així que tinc moltes fotografíes de flors i arbres i plantes, però en la majoria dels casos desconec el seu nom. Evidentment n'hi han que són fàcils; pots veure una varietat d'orquídees en jardins, als balcons, en el seu estat salvatge en mig de la vegetació d'unm petit indret, en un jardí d'una caseta molt humil. Per els amants dels bonsais, podeu trobar-ne de tot tipus arreu, en qualsevol racó d'un carrer, plaça, pagodes, estacions de tren.
Serà que en el nostre país cada vegada hi han més totxos i totxanes que vaig gaudir-ne tant de la natura ......
Sóc una enamorada de la natura i de tot el que aquesta ens ofereix. En aquest secle on estem malmeten-la, xuclant al màxim tot el que ens fa enriquir, veiem com la natura ja fa un temps ha començat a prendre venjança contra els humans. A poc a poc, i per mantenir la nostra comfortabilitat, anem destruínt boscs, arbres, platges, rius, estuaris.
Per això quan tinc oportunitat de viatjar, em faig un tip de fer fotografies a flors, fruits, arbres, rius, muntanyes, platges.
A Viêt Nam ara per ara, viuen del que la natura els ofereix.
Tot creix senzillament. Viêt Nam és el país de l'aigua.
A Viêt Nam evidentment els no cristians no celebren el Nadal.
La majoria celebren el Tet Nguyen Dan que els anuncia el nou any de la lluna.
És una gran festa familiar i tots celebren el seu dia de naixement. En aquest dia tothom és un any més vell.
És també el dia en que els seus ancestres están omnipresents en les seves cases i no els hi ha de mancar de res.
Comencem el mes de juny. Aviat entrarem a l'estiu.
Fa temps ja que en aquests posts no he tornat a penjar flors.
Tinc davant meu part de l'informe que han fet l'Agència Danesa de Desenvolupament Internacional i el Banc Mundial i que han lliurat al Govern de Viêt Nam. Han fet un estudi molt acurat de les conseqüències de la industrialització i conseqüent pol.lució de les aigües dels grans rius en les zones més densament poblades; Sài Gòn, Hà Nôi.
És difícil d'entendre com després de tantes guerres i destrucció, encara avui podem veure una natura supervivient en aquest país.Milers d'anys enrere la vegetació va ser paradisíaca. Al llarg dels secles els boscos han anat minvant; primer per conrear la terra, més tard per l'augment de la població i finalment per la destrucció de les guerres.
Pels amants de les flors, els arbres, els bonsais, el bosc, Viêt Nam és un autèntic paradís. No sóc una experta en botànica, així que tinc moltes fotografíes de flors i arbres i plantes, però en la majoria dels casos desconec el seu nom. Evidentment n'hi han que són fàcils; pots veure una varietat d'orquídees en jardins, als balcons, en el seu estat salvatge en mig de la vegetació d'unm petit indret, en un jardí d'una caseta molt humil. Per els amants dels bonsais, podeu trobar-ne de tot tipus arreu, en qualsevol racó d'un carrer, plaça, pagodes, estacions de tren.
Sóc una enamorada de la natura i de tot el que aquesta ens ofereix. En aquest secle on estem malmeten-la, xuclant al màxim tot el que ens fa enriquir, veiem com la natura ja fa un temps ha començat a prendre venjança contra els humans. A poc a poc, i per mantenir la nostra comfortabilitat, anem destruínt boscs, arbres, platges, rius, estuaris.
A Viêt Nam evidentment els no cristians no celebren el Nadal.
