Chào ông Viêt Nam

Sempre em dic a mí mateixa …la realitat és la que és, avui. Mirar el passat és important, molt, els fets, la història, cercar la veritat, però és avui, ara, que hem de cercar les solucions, lluitar i arribar on la gran majoria dels ciutadans del nostre país així ho van manifestar …. bastir la República Catalana. De vegades, moltes, veig que el moviment es va movent de dalt cap a baix, quan tot aquest procés ha estat i será de baix a dalt. És el poble que ho vol. I també constato que els representants politics que van rebre els vots de la gent de baix comencen a defallir i la ideologia i la cadira són una prioritat envers conquerir la independència. Començo a tenir el sentiment que aquests polìtics han fet alta traïció al poble de Catalunya.

El dia 2 de setembre de 1945 a Viêt Nam, a Hà Nôi, el President Ho Chi Minh va declarar solemnement la independència de Viêt Nam. I ho va fer llegint un document, històric i que va sorprendre al món sencer. És una declaració molt oblidada, i que en aquest cas sí que he mirat al passat, perque és necessari i penses per on han anat els camins de la democràcia i els pobles d’aquest món des d’aleshores.

Copío un petit resum d’aquesta declaració, però si voleu veure un video veritablement històric, podeu escoltar la veu de Ho Chi Minh davant milers i milers de ciutadans com fa la proclamació de la independència, en la seva totalitat, del seu país davant el món o llegir el llibre:

Dien Bien Phu – Vo Nguyen Giap /Estudio Introductorio de Paola Lo Cascio /Editorial Yulca-2015.

Tots els homes han estat creats iguals, i estan dotats per el seu Creador de certs drets inalienables; entre ells està el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Aquesta proclama immortal va aparèixer en la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica l’any 1779. En un sentit més ampli significa: tots els pobles de la terra són iguals per naixement, tots els pobles tenen dret a viure i a ser lliures i feliços. La Declaració dels Drets de l’Home i dels CIutadans feta en temps de la Revolució Francesa, l’any 1791, també estableix: Tots els homes neixen lliures i amb els mateixos drets, i han de continuar éssent lliures i no perdre els seus drets. Aquestes són veritats innegables. Malgrat aquestes veritats, durant més de vuitanta anys els imperialistes francesos han insultat aquest principi de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, han violat la nostra terra i han oprimit als nostres companys ciutadans. A l’estiu de l’any 1940 quan els feixistes japonesos van envaïr Indoxina per establir unes bases contra els aliats, els colonialistes francesos es van agenollar i van obrir les portes del nostre país per donar la benvinguda als japonesos. Han actuat en contra dels ideals de la humanitat i la justícia. Malgrat tot, els nostres ciutadans sempre han manifestat una actitud indulgent i humana envers els francesos. Després del cop japonès del 9 de març de 1945, el Vietminh va ajudar a molts francesos a creuar la frontera, va rescatar d’altres ciutadans de les presons i va protegir les seves vides i les seves propietats franceses. De fet, des de la tardor de l’any 1940,el nostre país havia deixat de ser una colònia francesa i es va convertir en una possessió japonesa. Quan els japonesos es van rendir davant els Aliats, tot el nostre poble es va revoltar, aixecar, per aconseguir el poder i va fundar la República Democràtica de Vietnam. Estem convençuts que els Aliats, que en les conferències de Teheran i San Francisco (de novembre-desembre 1943 a abril-juny de 1945)  van mantenir el principi d’igualtat entre les nacions, no poden negar-se a reconeixer el dret a la independència del poble vietnamita. Un poble que s’ha oposat amb coratge a l’esclavitut francesa durant més de vuitanta anys, un poble que no va dubtar en posar-se al costat dels Aliats en la lluita contra el feixisme durant els últims anys, aquest poble vol ser lliure, aquest poble ha de ser independent. Per aquestes raons, nosaltres, el Govern Provisional de la República Democràtica de Vietnam té el dret a gaudir de la llibertat i la independència, i de fet, ja s’ha convertit en un país lliure i independent. Tot el poble vietnamita està determinat a mobilitzar-se amb tota la seva força física i mental, a sacrificar les seves vides i les seves propietats, per salvaguardar la seva llibertat i la seva independència.

França va reconeixer el nou Estat, i van negociar, però no van arribar, evidentment a cap acord i la resposta va ser bombardejar Haiphong el 24 de novembre de 1946. Va començar la guerra entre la República Democràtica de Vietnam i França. En veure que Indoxina  es podia perdre, el General Eisenhower va donar suport a França i va lluitar conjuntament contra Viet Nam. França va perdre. Dien Bien Phu, 1954.

Any 1956 acord de GInebra. El país es divideix en dos, nord i sud i hi hauran eleccions.

El Vietcong del Sud volen enderrocar el govern titella de Saigon. Comença la guerra de Vietnam, amb els Estats Units. Any 1975 els americans marxen derrotats. Comença la reunificació del país i la República Democràtica del Vietnam enfila el seu camí per aconseguir, ara sí, la llibertat, els drets com a poble i la recerca de la felicitat.

Va passar encara molt de temps en concretar-se el programa de la declaració de 1945, pràcticament fins el final de la guerra amb els Estats Units, l’any 1975, i possiblement els nou anys que separen de la victòria sobre els colonitzadors francesos en Dien Bien Phu, van ser els més difícils, políticament parlant. Però va ser justament la declaració que va fer Ho Chi MInh que va calar en la població, en la gent , fins i tot el seu contingut ètic, i va significar la força, la convicció per lluitar i aconseguir la llibertat. Va ser l’embrió d’una nova articulació politica i institucional, reflectida en la victòria de Dien Bien Phu l’any 1954, en tots els aspectes, militar i polític.

I ho deixo aquí. Història, fets. De 1945 a 2015. Han passat 70 anys. Res és igual. La realitat és la que és, però sempre va bé recordar i llegir la història, no només del nostre país, també dels altres, perque al cap i a la fí, tots som d’aquest món.

Fotografíes:  Viêt Nam avui. Fetes per mí durant els meus diferents viatges i una que m’agrada molt d’una dona assenyalant amb el dit, copiada d’una web.

– Ho Chi Minh parlant amb els seus soldats i llegint el llibre de poemes ‘Kieu’.

– Entrada dels tancs a Saigon. Fí de la guerra. Els americans fugen.

– El General Giap, Ho Chi Minh i altres membres del Vietminh a les muntanyes de Cao Bang.

– Avituallaments durant la guerra.

– Premsa de Paris: Dien Bien Phu est tombé.

– Els somriures de la gent.