Alta traïció – La República Catalana no és un partit polític
I el poble ja comença a sentir-se traïcionat per els polítics. No hi ha diferències amb la polìtica de fa anys i anys. No es posen d’acord per obtenir una majoria i nomenar un govern per aquest periode de transició de 18 mesos, o això és el que diuen. Perque es tracta d’aixó, no pas d’una legislatura habitual, normal, no, d’un govern que comenci a treballar per bastir les estructures de la República Catalana i a més per enfrontar-se un dia sí i un altre també amb la força d’un estat conqueridor, amenaçador, poc democràtic, gens democràtic com tots sabem. Els nostres polìtics tenen por, és un fet. Ens diuen al poble, els que sortim al carrer, els que empenyem, els que lluitem que no tinguem por, que és l’arma perfecta per tots aquells que volen poder, i ells i elles són els més porucs. No saben estar a l’alçada.
No, no sortiré al carrer amb l’estelada, i potser les trauré del meu balconet on onegen des de l’any 2010. I si anem a eleccions el mes de març, serà la derrota pura i dura i tornarem a fer política del ‘peix al cove’ i tot serà història.
El dia 20 de novembre es ferà un homenatge davant la presó Model a totes les victimes del franquisme al llarg de tants i tants anys de dictadura i lluita. Ells i elles van lluitar per veure un país lliure. Hi aniré. Avui tenim uns polìtics febles, covards i que no tenen un mínim respecte per tota la gent que ha estat lluitant fins avui. I també ho dic per a tot el poble. Davant la Model es respirarà el sentiment de tot un poble des de que el colpista i dictador general franco va arrabassar-nos tots els nostres drets i la nostra llibertat.
Deixem-nos de fer capelletes, tertúlies, especulacions, cercar culpables. Tots ho som. Tots podem fer canviar el destí del nostre poble. Només cal ser valent i mirar el futur, sempre amb el passat darrera el clatell.
Es tracta de bastir la República Catalana i d’un govern provisional de 18 mesos …… i tots ens necessitem, tots, en plena forma, sense embuts, amb la ma ferma, el cor calent i el cap fred. Més d’.1.900.000 persones així ho van decidir i van votar. Hem fet un llarg camí des de l’any 2010. Som ja al cim. Hem de caure perque una pedra no és al seu lloc ?
Ahir vaig ser al Nou Camp, i sí, vaig anar amb la meva estelada i un xiulet, però aquest fet ja no em val si els nostres representants que vam votar, per un sí a la independència, no són majoria per formar un govern de transició durant els propers 18 mesos. Els nostres vots són valuosos i es poden perdre, volar. La història ho explicarà i probablement es publicarà una altra novel.la, de nom VIctus II.
No us ho perdonarem mai si arribats fins aquí no sou capaços de complir amb el que la gent va decidir el 27S15.
Bròquil is OVER. Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur ?????