Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Henning Mankell

Publicat el 8 d'octubre de 2015 per rginer

 

 

Tinc quasi tots els llibres de Kurt Wallander a la meva biblioteca de casa. Més una novel.la i dues més, on el protagonista no és en Wallander. Descobrir Mankell va ser una meravella. En aquells anys on jo treballava tenia molt contacte amb Editorial Tusquets. He passat tantes bones estones llegint les novel.les …. A l’autobus quan anava a treballar, al metro, a casa, de vacances. Parlar-ne amb els amics. discusions. Editorial Tusuqtes va editar les novel.les en català, L’Ull de Vidre, i aleshores l’entusiasme ja va ser complet.

En Wallander és un comissari humà, amb la seva diabetes, el seu fracàs com a pare i espòs, i fins i tot com a fill. Em va emocionar el seu viatge a Roma amb el seu pare. Es van retrobar. Crític amb la societa escandinava, molt, i de fet, amb tot el món.

Ens ha deixat massa aviat. Molt aviat diria jo. Mankell tenia encara molt de talent i capacitat per continuar escrivint i jo pensava que aniria comprant els seus llibres un any sí, un altre també. No he llegit la seva última novel.la Arenes movedisses. Potser perque no vull llegir la seva veritat davant la malaltia i la mort.

comedia-infantil-b-iext6813487

Prefereixo tornar a llegir – Comedia Infantil ,1995 -. És un relat colpidor, cruel, dels últims nou díes abans de morir d’un nen, en Neilo, de 10 anys allà a Maputo, Moçambique, la segona residència de Mankell on era el director del Teatro Avenida. En aquesta novel.la Mankell ens endinsa en aquest món infantil que els fa crèixer sobtadament com adults, i només té deu anys. Violència, assassinatss, crueltat, pobresa, Àfrica, sentiments. TInc el llibre damunt la tauleta per tornar a llegir-lo. Encara no he començat.

Henning Mankell ha estat el capdavanter d’aquesta novel.la negra moderna, actual. A mí sempre m’han agradat. De petita amb Agatha Christie, Poirot, passant per Simenon i Maigret, i acabant amb en Salvo Montalbano i Kurt Wallander, i de vegades en Brunetti. A ell li hagués agradat que el recordéssim com a autor teatral i activista polític.

Henning-Mankell-in-Visby--005

Més europea que nordamericana, ja ho heu pogut copsar. M’agraden aquests comissaris, detectius, més humans, més emocionals, més tècnics, més punyents, més meticulosos, més rondinaires, a qui els agrada escoltar àries d’opera, somiar, reconèixer el seu fracàs com a persones.

La primera novel.la que vaig llegir, la primera publicada en castellà per Editorial Tusquets – – La quinta mujer -. La segona – Asesinos sin rostro – i a partir d’aquí, ja totes en català:- La falsa pista. – Els gossos de Riga – La lleona blanca – L’home que somreia – Amb l’alè al clatell – El tallafoc – La piràmide -El retorn del professor de ball – Abans de la gelada – El cervell de Kennedy – Profunditats – Sabates italianes – El xinès – El fill del vent – L’home inquiet – L’ull del leopard i Comèdia Infantil ……

Sí, em queden les seves novel.les. És el que té ser escriptor ….. sempre el tens prop teu.

 

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.