Chào ông Viêt Nam

Ahir vaig veure el plenari del meu Ajuntament per votar si es vol formar part de l’A.M.I. i com ja se sabia, no va ser possible. Els SÍ van guanyar, 17 regidors, però van haver-hi 12 que es van abstenir. D’aquests dotze de ben segur més de 4 haguéssin votat SÍ. Però van baixar el cap i van seguir el que dicta el partit, bé, aquesta coalició estranya, que no pas partit. Em va decebre, i molt, en Jaume Assens i des d’aquest modest bloc voldria transcriure part del discurs de’n Salvador Seguí, el Noi del Sucre, dia 1r d’octubre de 1919, Ateneo de Madrid. Dedicat al senyor Assens.

A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per abatre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la pollítica catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autonomenen catalanistes el que més temen és el redraçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la polìtica catalana de l’espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por.

És per ventura, amb la col.laboració ministerial com es poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una monarquia centralista i enemiga de l’emancipació dels pobles hispànics ? Sortosament, la Catalunya vexada i injuriada, privada de la seva llibertat nacional, coneix bé els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors.

Estic tan cert del que dic, que sense pecar d’exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els primers, si no els únics, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga Regionalista, per que a Catalunya com arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia.

Ens veiem a la Meridiana divendres, 11S15. Seré al Tram 82.