Chào ông Viêt Nam

Em sembla que ningú havia apostat per un YES des del moment que el senyor Cameron i el senyor Salmond van acordar el referèndum. Al llarg d’aquests dos anys, poc hem vist de campanyes, mobilitzacions del poble escocès partidari del YES o del NO reinvidicant les seves posicions. Sí que hem llegit moltes declaracions dels polìtics, defensant el si o el no. I de sobte a setmanes vista del referèndum apareixen unes enquestes en que diuen que el yes ha passat pel davant del no, i tots a córrer. Tot ha canviat. I em sorprèn enormement veure als líders dels partits polítics de la City (entre ells el mateix primer ministre, a les ordres de la City)) acostar-se a Escòcia, fer campanya pel no, i el més important,oferir més competències a Escòcia. Vaja, una tercera via, com aquí es coneix.

Reflexions meves …. El YES ha guanyat a Glasgow i Dundee, on la classe treballadora amb molts de problemes està ja fins a dalt de munt dels polítics que no resolen res i que la Thatcher amb la seva política capitalista salvatge es va encarregar d’aplastar la classe obrera del país i encara no se n’han sortit. De votar al partit laborista han acabat votant el partit nacionalista del senyor Salmond i ara per la independència del seu país.

El cert és que fan enveja de veure el sistema de votació que tenen i fer campanya fins i tot abans que el ciutadà entri a la polling station a votar. Quan mires el panorama que tenim en aquest el nostre país, fa plorar, fa enfadar i fa emprenyar molt. Tan difícil és d’entendre que volem votar ?

Aquest estiu, en una de les parades de l’ANC a Plaça Catalunya se’m va apropar un senyor, escocès. Em va regalar un flyer amb el YES molt gran, i hem va demanar de resar per ells durant la manifestació de l’11 de setembre. Evidentment va signar el dret de petició i també em va dir l’enveja que tenia de la força que té el nostre poble, de la manifestació del 2012, de la Via Catalana i de la propera de l’11S14. Em va dir que si viatgés per Escòcia no notaria res que el referèndum està en l’agenda per el dia 18 de setembre. Una reinvindicació des de dalt a baix, i la nostra des de baix a dalt. Jo li vaig dir que teniem enveja de com el senyor Salmond i el senyor Cameron es van posar d’acord, sense més. Ens fa enveja el grau altíssim de la seva democràcia. Ens fa enveja que ells tenen les eines sense problemes, però, sí, nosaltres tenim la força del poble que demana llibertat i justícia social, i una democràcia com ha de ser.

Avui s’aprovarà la Llei de Consultes del nostre Parlament, es convocarà la consulta com està establert el 9 de novembre 2014 i anirem a votar. Estic farta, tipa, cansada d’escoltar totes aquestes cantarelles de legalitats jurídiques i constitucions. Estic farta de tants insults, menyspreus, i de la baixa qualitat política dels espanyols, i d’alguns catalans, tot s’ha de dir.

Perdoneu, ara está parlant el senyor Rajoy, president del reino de españa …. No puc escriure ja res més. Quin fàstic de declaracions, quina prepotència, quina hipocresia …. Marxem ja, si us plau !!

A Escòcia ha guanyat el No, però el Yes també ha guanyat i el camí de la independència d’Escòcia tot just acaba de començar, i amb força, malgrat tot. Endavant, no us arronseu.